L'ombra de la figuera

Figueres envoltades de mar

Estiu
7

També el blat ha crescut. Roselles i cugules
matisen -vermell, verd- el groc de les espigues
que seran palla, gra en el molí, farina, pa.
En un cicle d'amor i mort l'estiu esgota
els anhels consumats de pregadéus. I l'ombra
de la figuera és ara un bé preuat. Miratge
d'aquesta vida en dansa, la fi del fil, l'aranya
que ha caçat una mosca amb xarxa atapeïda.
Tots els enginys d'un món que va del rosa al gris
m'han desmamat de l'odi i del menyspreu salvatges.
Ara l'oblit de tot són ossos sota el sol
i calaveres d'ase sense instint ni memòria.
Em refaig amb les armes al costat. La font fresca
raja sense aturall. El meu albir erecte
pot resistir el dolor i la mort. Gota a gota.

(Va per carrers distints la llibertat
si la dius tu o amb un batec de sang
i els sis sentits en joc jo la proclamo.

Mai no seran una mateixa cosa
els teus camins del bé i els meus camins.)

Jaume Pomar
(Palma, Mallorca, 29 juliol 1943)
Sensació d’Eivissa

El llarg matí d’estiu. El sol ardent.
l’ombra de la figuera, travessada
de brisa, entre el rostoll, clou la manada
de les ovelles i el pastor indolent.
S’alça cap a la punta un floc de pins,
d’on ve una olor calenta i aromada.
Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,
la proa a rumb, s’allunya blau endins.

Marià Villangómez
(Eivissa, 10 gener 1913 – 12 maig 2002)
Oda en blau de Formentera

Profunditat del blau, blau en el blau,
envoltada de blau tot Formentera,
plana i exigua i aspra, Formentera,
porta blava, finestra, sòcol blau.

Costa gratada, os que arrana el blau,
intrèpid blau amb nom de Formentera,
perquè neix i no mor a Formentera,
ombra del cel translúcida, mar blau.

Blau amb un toc de verd o el verd més blau,
brisa que s'espesseix dalt Formentera
i el pi gronxa vinclat al doble blau.

Aljub, molí, figuera, Formentera,
camins, parets, estanys de Formentera,
savina, farigola, elèctric blau.

Josep Marí
[Eivissa, 1948]· Fotos: · [ francisco.amer ] · [ francisco.amer ] · [ dianaspiki ] · [ Laxola ] ·
*