dissabte, 2 de setembre de 2006

ilhargi-min


mendi-gaña

Maite ditut gallurrak

Argiak ez beste ...
Ai, egaztia banintz
Gañik-gain nenbiike.

Oi¡, udaberri.goizez
Mendiaren galiurra! ...

Oi, aren ametsezko
Zorakortasuna! ...

Zein ezkutuzko indarrez,

Zein atseden-egarriz
Zein gorago-yoranez
Nakarkak igana? ...

Cim de muntanya

Estim els cims
Més que no les estima la llum
I si jo fos un ocell
Volaria sempre de cim en cim.

Oh matí de primavera
Cimal de muntanya!...
Oh, l’embriaguesa de somnieig
que em fas sentir!

Quina és la força misteriosa,
Quina és la set de descans
Quina és l’ànsia d’elevació
Que m’atreu cap a tu?


Lletra: Lizardi
Música: J.Goia-Aribe

maddi oihenart / josetxo goia-aribe

3 comentaris:

Jaqme ha dit...

Preciósa cançó en dia que he anyorat la música.
Gràcies per aquestes imatges de ca nostra arbres amics!
I dues preguntes des dels tròpics: quan va desparèixer el darrer bosc primari a les Balears? I a Europa?
Una aferrada.

Joan Vicenç ha dit...

El Puig Roig, un cim al que es dona la volta més que no s'ascendeix. De Mossa cap a la costa més escarpada de Tramuntana, cau de voltors, cap a Cosconar i Albarca d'Escorca.
A les Balears hi havia el myotragus, herbívor incansable, també una vegetació molt més verinosa i espinosa que no al continent, la didelera, els coixinets de monjo, l'herba pudenta, l'estepa joana... tot plantes baixes. També el boix, boscos de boix. També de teixos, arços, serveres, arbres de visc... amunt a la serra. L'alzina va ser afavorida per l'home. A Mallorca no fa massa segles, 30 potser, que la petjada de l'homo sapiens va donar-se en forma de foc primer, i en forma de neciesa més tard. És, dit molt breument, el poc que en sé.

Joan Vicenç ha dit...

La música de maddi oihenart, la podeu escoltar entrant sobre els seu nom a l'esquerra abaix, és com un bon tassó d'aigua fresca quan tens set i beus amb els ulls clucs.