divendres, 9 de juny del 2006

Sobre els símbols del til·ler

He llegit part d’aquest article (sobre el til·ler) i m’he mirat per sobre els altres que heu penjat al bloc. Però profana que sóc en la matèria, us hauria de fer una pregunta: El Tell -Til·ler- sol aparèixer com a sinònim de la mort. Vaig llegir un article a l'Avui fa temps i l’anomenava com a sinònim dels Progoms antijueus centre-europeus "fum de til·lers" en referència als avalots. En el meravellós cicle "El viatge d'Hivern" de Franz Schubert, apareix altra vegada el Tell "a l’ombra d’un tell vindré a reposar", en el qual se sol dir que fa referència a la mort i, finalment, en un dels poemes del poeta Màrius Torres: "paradís promès", apareixen juntament amb altres arbres:Til·ler, palmera i xiprer: la palmera és el símbol del sofriment i el xiprer, és l’arbre que trobem als cementiris.

Què me’n podeu dir del Til·ler, doncs?

D’un llibre que em regalaren fa anys, “Arboles y arbustos. Jean-Denis Godet. Edit. Plaça i Janés.” vaig a copiar el següent:

“La importància que el til·ler va tenir als pobles sedentaris d?Europa es reflexa en els llinatges i va unida a curioses històries. Així, per exemple, les tres famílies sueques de Linnaeus (=Linneo), Lindelius i Tiliander deuen el seu nom al gran til·ler de tres troncs que creixía a Jonsboda Lindegard, a la regió de Finveden. Quan la família Lindelius s’extingí, es va assecar un dels troncs. Després de la mort de la filla del famós botànic C. von Linné (Linneo, 1707-1778), el segon tronc va deixar de brostar fulles. Quan va morir el darrer representant de la família Tilander, també va arribar el final de la vida de l’arbre. Els troncs secs segueixen gaudint de gran apreci.

Segons la mitologia grega, Filemó i la seva esposa Baucis vivien en pau a pesar de la seva pobresa. Varen ser els únics habitants del seu llogaret que varen donar hospitalitat als deus Zeus i Hermes, que havien assumit forma humana i anaven de peregrinatge. Durant el dinar, el matrimoni va reconèixer als deus per el fet de que el vi no s’acabés a la gerra. Com a càstig per a la duresa de cor dels altres habitants, Zeus va fer que una inundació destruís el llogaret, deixant intacta la cabanya de Filemó i Baucis, a la que va convertí en un magnífic temple. Va deixar també que els amfitrions expressessin un desig. Aquests li demanaren poder finalitzar els seus dies junts. Després de la seva mort, Filemó es va convertí en un roure i Baucis en un til·ler.

El til·ler representa així la feminitat. Amb les seves flors es preparaven corones per a Afrodita, la deessa grega de la bellesa i l’amor.

Per els germànics, el til·ler estava dedicat a Freya, deessa de l’amor, que era també el símbol de la fertilitat, la bondat, l’instint maternal, la cordialitat i la vida eterna. Baix un til·ler, els germànics es reunien per a les seves deliberacions i judicis. Els arbres plantats a pujols eren visibles des d’enfora i es consideraven símbols de la llibertat. Qui s’acollia baix la seva copa no podia ser apressat ni jutjat.

Sovint, es plantava un til·ler en el centre del poble, com a lloc de descans i reflexió. Baix ell jugaven els nins, es reunia la joventut amb ganes de ballar i també als majors els agradava reunir-se baix el seu sòtil protector per a parlar als capvespres de festa. Noces, juntes i festes de tot tipus es celebraven amb preferència vora el til·ler.

Davant de nombrosos monestirs i llocs de peregrinatge hi ha til·lers. També a la poesia es reflecteix la íntima relació que l’esser humà té amb aquests arbres, com es manifesta a les cançons del minnesinger Walter von der Vogelweide.

A la cançó dels Nibelungs es relaten, entre altres coses, com la fulla d’un til·ler es converteix en destí per a l’heroi Sigfrid.

Johan Wolfgang von Goethe parla del til·ler a Poesia i veritat. A Europa central existeix una gran relació entre aquesta espècie i l’home, havent donat peu a multitud de llegendes i creences. el fet es reflecteix també en el gran nombre de localitats on d’una o altra forma hi apareix la paraula alemana “Linde”, que significa til·ler.”

Salut. JV

4 comentaris:

Zica Cabral ha dit...

creio que escreves em Catalão . Parece uma mistura de galaico portugues com francês antigo. Não ssei muito bem que linga á. De qualquer forma gostas de arvores e eu tb. Aqiela é muito bonita e não acho que seja desolação. è um quadro que a natureza no oferece e que será perpectuado.
et vive les arbres

Joan Vicenç ha dit...

Efectivament companya o company, l'idioma és el català, tan antic com els altres que provenen del llatí. Gràcies pel comentari. Salut i com bé dius (encara que en francès) visquen els arbres!

ha dit...

Hola Joan,
que el til.ler està associat a la mort jo ho vaig descobrir un dia que ma mare em va dir que a la finca on està situat el cementeri de Palma (Mallorca)li diuen de sempre Son Til.lo o son Tril.lo. Si mires un mapa 1:25.000, així vé marcat. A mallorca sovint s'utilitza el nom masculí Til.lo supòs que castellanitzat. I normalment es diu fer-se un ti.lo, a fer-se una infusió de til.la. Quan algú es moria es deia que "se l'enduen a son Tril.lo", se l'enduen a enterrar.
Salut!
Rafel Mas

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

El til·ler, com molts d’altres arbres tenen multitud se simbologies i histories per explicar.
Si la calor em deixa, potser faré una segona part d’aquest escrit del Joan Vicenç