dissabte, 18 d’abril del 2009

Europa no es rendeix als transgènics



Bones notícies d’Alemanya


La notícia ha passat gairebé de puntetes, sense fer renou: Alemanya ha prohibit, fa pocs dies, el blat de les Índies MON 819, modificat genèticament, de Monsanto. L’únic blat de les Índies transgènic autoritzat a Europa. La decisió s’ha pres després de considerar diversos informes científics, tant els presentats per Monsanto com per les institucions científiques.


Els motius de la mesura són els de considerar que l’ús d’aquestes llavors, modificades per fer produir un insecticida a la planta, impliquen una amenaça mediambiental que no s’ha provat que sigui inexistent. Les autoritats alemanyes han invertit l’argumentari: no es tracta de demostrar que els transgènics són perillosos, sinó de garantir que no ho siguin. "S’ha decidit per l’interès del medi ambient: hem duit a terme un estudi rigorós per sospesar-ne els pros i els contres", ha dit la ministra federal d’Assumptes Agropequaris i Defensa del Consumidor, Ilsa Aigner.


Amb aquesta decisió Alemanya es converteix en el vuitè país de la UE que prohibeix aquest conreu (amb França, Àustria, Grècia, Luxemburg, Hongria, Itàlia i Polònia). L’any 2007, Alemanya ja havia prohibit la venda de llavors Mon 810, en considerar que Monsanto no hi aportava un pla de vigilància suficient; ara ja s’ha considerat que n’hi havia massa evidències i s’ha actuat en conseqüència. La posició alemanya tendrà pes en el si de la UE. Europa no s’acaba de rendir.


Ilsa Aigner, de cop i volta, és un nom que sona a tots els mitjans de comunicació (malgrat els intents del lobby protransgènics de tergiversar la noticía). Però qui és Ilsa Aigner? En quina formació política milita la ministra? No és difícil aclarir-ho: aquesta senyora és membre del CSU (Unió Social Cristiana), a la bavaresa de la CDU (Unió Cristiano-demòcrata) d’Angela Merkel, el partit conservador i democratacristià alemany.


Ilsa Aigner no milita, doncs, a cap partit verd ni d’esquerres, aquells que són acusats sovint d’anar contra el progrés de la tècnica, però té capacitat i coratge –sentit comú en diria jo– per prendre decisions en defensa del medi ambient sense deixar-se dominar per l’enorme bloc d’interessos representat per la indústria dels transgènics i els seus annexos en el complex farmacèutic i agroquímic. En un món en el qual sembla que les opcions polítiques proporcionen esquemes prefixats i immodificables, aquest fet ens fa recobrar una mica l’esperança en una Europa diferent, capaç de bastir un model de vida humana més civilitzat.


Tot això contrasta amb la penosa, per utilitzar-hi un adjectiu suau, actitud del Govern espanyol, favorable al cultiu massiu de les llavors transgèniques: a Espanya hi ha el 60% de la superfície europea del Mon 810 que acaba de prohibir Alemanya. Pareix que als nostres governants no els preocupa gaire el que representaria, pel que fa a creació de llocs de treball i defensa del medi ambient, optar per un model agrícola sostenible, basat en l’agricultura de les explotacions familiars i sota paràmetres de qualitat i seguretat alimentàries. És com si el progrés sols pogués ser en una sola direcció i ja ni es considerin altres possibilitats.


Per això avui, a Saragossa, entitats ecologistes, agràries i associacions de consumidors es manifestaran sota el lema de "Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics". L’Aragó, el lloc on s’han implantat amb major força els conreus transgènics, és un bon lloc per demanar un canvi en el model alimentari vigent.


Mateu Morro


Diari de Balears 18 d’abril de 2009