diumenge, 19 de desembre de 2010

Les moreres del meu jardí


Les moreres nues

“Nues han quedat les moreres del meu jardí;
continuen, si més no, plantant cara al vent i al fred;
saben que res essencial mai no es pot perdre,
que certes coses romanen sempre a l’interior.

Puc entendre el silenci de la seva joia,
el que prové del servei al costat nostre;
l’ombra de les fulles ja no és necessària,
els mesos de calor són ja passat.

És la llum de l’absència verda
amb la seva meravellosa transparència
el que precisament ara mateix
és, sense dubte, el millor regal.”

Franc Guinart
24-12-2009

·

3 comentaris:

Dalva Maria Ferreira ha dit...

Que bonito!

Anònim ha dit...

pobres moreres! quina pena que fan després de les fantàstiques podes rebudes per part d'algun "savi" de l'arboricultura.

maivik ha dit...

felicitats! un poema genial, i unes moreres mooooolt especials!! una abraçada!