Del cultiu de la paulòwnia

“El cultiu de la paulòwnia obre noves possibilitats”
La paulòwnia és un arbre caducifoli procedent del sud-est asiàtic

Lorenzo García es dedica a investigar en l'àmbit dels cultius dedicats a la producció de biomassa. Ha vengut a Mallorca per explicar les possibilitats del conreu de la pawlònia.

Quina és la vostra especialització professional?
Vaig estudiar i també vaig fer la tesi doctoral a l'Escola d'Enginyers de Monts de Madrid. Ara treball a Cotevisa, una empresa valenciana dedicada a produir planters. Allà, hem treballat molt els cultius agroforestals com un alternativa rendible en l'agricultura.

D'on neix l'interès per aquests cultius?
La perspectiva és la de la rendibilitat. S'ha d'anar a cultius que es puguin mecanitzar i no tenguin grans requisits de mà d'obra, perquè si representen més del 20% no són rendibles. Primer treballàrem els cultius forestals per fusta, després vàrem conèixer la paulòwnia, de la qual sols es coneixien dues plantacions a tot l'Estat, i començàrem la recerca sobre els cultius de biomassa amb diverses universitats.

Què hi ha de veritat en la bioenergia?
La biomassa és la font d'energia més antiga i amb més futur. Amb ella es poden fer funcionar centrals tèrmiques i generar electricitat, a més de mantenir calderes de calefacció. Els cultius energètics per produir etanol o biodièsel representen una competència per a la producció d'aliments. Amb la biomassa no hi ha competència. Es cultiven espècies no alimentàries i s'obté una electricitat completament renovable. Els cultius agroforestals, d'altra banda, fan disminuir la dependència energètica de l'exterior.

Quina és la realitat del sector?
S'està en una fase emergent. Molts de projectes de cogeneració a partir de biomassa no funcionen perquè s'han fet a la mida de les empreses elèctriques, sense tenir el subministre garantit. En realitat, un projecte de biomassa és un projecte agrícola. Amb cultius com el de la pawlònia s'obren noves possibilitats.

Què és la paulòwnia?
La paulòwnia és un arbre caducifoli procedent del sud-est asiàtic. Creix molt aviat i tant serveix per produir biomassa com per fer envasos i fusta per a la indústria de mobles. S'adapta bé al clima mediterrani i té poques exigències hídriques. Hem aconseguit clons estèrils de bona qualitat per obtenir plantacions eficients.

Com és la seva fusta?
És una fusta molt útil i bona de treballar. Pesa més poc que el pi i és molt resistent. És bona per fer portes i finestres, però té moltes altres aplicacions. És una fusta agraïda.

Com s'ha de tractar l'arbre?
S'ha de regar per obtenir un bon creixement. El primer any no se li fa res. En el segon es talla a final de gener i se li deixa un brot. El primer tall comercial es pot efectuar a partir dels cinc o sis anys i, una vegada tallat el tronc, torna a treure. Els nous cicles són de creixement més espectacular, ja que la planta aprofita la xarxa radicular.

Quines dificultats presenta el seu conreu?
La paulòwnia no aguanta gaire l'embassament perquè les arrels es podreixen. Té pocs problemes de fitosanitaris. Evidentment, la seva plantació requereix d'una certa inversió.
Quin tipus de plantació recomanaríeu?
El marc de plantació pot ser de 4 x 4 o de 5 x 5, amb uns 600 arbres per hectàrea. Necessita aigua i adob. En aquestes condicions, la soca té un creixement d'entre 6 i 8 cm de diàmetre anual.

Pot ser rendible el seu cultiu a Mallorca?
Segons els nostres càlculs, el rendiment mitjà del cultiu de la paulòwnia pot anar sobre els 3.600 € per hectàrea i any. Cal tenir en compte que dos quilograms de fusta equivalen a un litre de gasoli i que una plantació pot produir devers 30 tones per hectàrea, la qual cosa equival a 15.000 litres de gasoli.

Quines perspectives té la comercialització?
L'aprofitament de biomassa necessita centrals tèrmiques que demandin matèria primera. Així, s'absorbeix la biomassa produïda en un radi màxim de 20 o 25 quilòmetres. La indústria es troba en un moment expansiu i s'està treballant amb màquines pel·letitzadores, amb gasificadors i amb noves centrals tèrmiques. Som a les portes d'un canvi en la nostra manera de veure el futur energètic.

Mateu Morro

· Article publicat a Diari de Balears el 04.06.2011