divendres, 10 de desembre de 2010

Boscos naturals i boscos humanitzats


Bosc brut, bosc net

És una percepció impressionista pagesa, vés per on, i fins aquí fantàstic. El problema és que els pagesos se'n van, però els tòpics queden, i un cop deslligats del referents que els estalonaven s'inflen i volen, i com que la memòria aviat fa cadufos, ja no sabem per què.

A l'era preturística un bosc "net" era un bosc eixermat, això és entre aclarit i arrasat (en cas de dubte les cabres peguen l'estocada). Tot això, però, no era per fer cap favor al bosc, ben al contrari, era la conseqüència d'un tipus de vida extingit. Per contraposició el bosc "brut" seria un bosc que ha pogut escapar del reglament, o sigui, del càstig humà. Així doncs, cada planta va a la seva, sense el nostre permís. En conseqüència, vés per on, s'autoregenera el bosc natural. Fins i tot les plàntules d'alzina queden protegides per aquesta "brutor". D'altra banda, quantificant biodiversitat i biomassa resulta que és precisament en el "bosc brut" on hi ha vida i regeneració mentre, comparativament, el "bosc net" és la mort amb pebres.

I és que, ben mirat, o repassant la ciència, comprovarem que un bosc no ens ha de menester per a res, ben especialment per autoregenerar-se. Cal recordar que un bosc no és una sèrie de fileres d'arbres que hem posat per donar-los una pallissa quan estam nerviosos. No: un bosc és un ecosistema complet on hi ha arbres, mates, matetes, matetones, matoions, bacteris que descomponen fusta entre tota la gamma d'éssers vius. Tot això no ens ha de menester per a res. Tranquils. El bosc s'ho feia tot solet milions d'anys abans d'aparèixer nosaltres.
Pel Rafal de Planícia, i a moltes altres finques de la Serra, hi ha solades de brancam sec en terra de fa anys, de vegades de podes sobreres. Aleshores cal concloure que hi ha, com a mínim, dues escoles de neopagesos: els que troben que el Govern ha de tudar els recursos eixermant el bosc, i els que, si cadascú ha d'eixermar les seves quarterades, no passa res si els pins morts es podreixen in situ. Ja seria massa que fossin els mateixos.

En qualsevol cas, per necessitat imperativa d'explicar-ho telegràficament, netejar un bosc és un doiarro. No pot resistir cap anàlisi ecològica, ni econòmica, ni semàntica.

I els incendis (trobava que vos torbàveu a demanar-ho)? Doncs n'haurem de parlar en una altra ocasió. De moment, pensem un poquet: qui prodest (qui se'n beneficia), i quants n'hi ha a la presó per calar foc.
Ah! I si el bosc és del senyor marquès? (Ara sí que...) Doncs si el bosc és del senyor marquès, feis comptes, amics lectors, que no he dit res.

Pere Llofriu. Ciutat

Diari de Balears

Fotos: JV

2 comentaris:

Annette ha dit...

totalment d'acord. Em sembla tan babau (i arrogant) això de "netejar" el bosc... quantes destrosses no s'han fet amb aquesta voluntat higiènica

joa.net ha dit...

Estic d'acord en que els boscos no estan "bruts": l'ecosistema boscà és així i prou. El que passa és que la gent de ciutat volen anar al bosc (a la muntanya en general) a desfogar-se, ho puc entendre, però no comparteixo que hi facin maleses ni que ho vulguin convertir en Parc Temàtic. Per altra banda hi ha l'interès dels propietaris forestals que en volen treure un rendiment i recolzen les plantes de generació elèctrica a base de la biomassa sense veure que això només és un petit pessic i argumentant que així no hi haurà incendis forestals...
La lluita continua.