dissabte, 25 de desembre de 2010

Arbres de Nadal

Torna Nadal

L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, 19 març 1929 - 11 novembre 2003)

Fi de tardor

Sóc la tardor, com un núvol em fonc,
enrera veig, encara plens de fulles,
arbres, avui sols rígides despulles,
i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,
garfint l'espai amb branques desvalgudes.
Ja el dia es pon amb llangorós calfred,
el pàl•lid cel té llunyanies mudes,
la serra mostra una blavor de fred.

Joan Vinyoli
(Barcelona, 3 juliol 1914 - 30 novembre 1984)

L'arbre de Nadal

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés
(Barcelona, 9 octubre 1901 - Barcelona - 16 novembre 1993)

Cançó de Nadal

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.

Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)

Christmas

Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.

Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.

I tampoc ningú ja no s'estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l'infant vagi nu
a l'hivern i de nit.

Pels christmes de tres tintes
s'endeuten els pobres.

I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.

No, no exagero.

Pere Quart
(Sabadell, 29 novembre 1899 – Barcelona, 19 juny 1986)

Dolça, benigna pau

La matinada és amb els freds més pura;
les muntanyes, de boira s'han velat.

Pels aire autumnals la ratxa esquiva
de l'arbre espolsa el desolat capcim.

Del cel cau l'aigua a fils, gelada i viva
i han reverdit els camps sota el plugim.

I dins el bosc humit torna a ésser clara
la veu del fontinyol sota el penyal
que, vestint-los de molses, hi prepara
els caminets joiosos de Nadal.

Miquel Ferrà
(Palma, 1885 - 14 novembre 1947)


L’or fals dels arbres de Nadal
flameja al bosc amb mil guspires.
Enmig del verd, llops de joguina
obren uns ulls que omplen d’espant.

Oh, la tristesa que hi veu clar!
Oh, llibertat silenciosa!
Cel de paper, que no reposa
i dringa amb riure de cristall.

(1908)


Óssip Emilevitx Mandelstam
(Varsòvia, 15 gener 1891 - Vladivostok, 27 desembre 1938)
Traducció d'Helena Vidal


Сусальным золотом горят
В лесах рождественские елки;
В кустах игрушечные волки
Глазами страшными глядят.

О, вещая моя печаль,
О, тихая моя свобода
И неживого небосвода
Всегда смеющийся хрусталь!

Осип Мандельштам

Fotos: · Glòria Sans · algefear · Xavier Llinares · Sergi Bernal ·
· Adrià Vidal · Arnau(BCN) · Mintaka ·
Albert Soria ·
Gemicr69 ·

3 comentaris:

Joan Bibiloni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Bibiloni ha dit...

Pobres arbres de Nadal, que moren d´una manera tan absurda.

jd ha dit...

Darrerament he llegit aquests poemes diverses vegades...

Triats amb la sensibilitat a la qual ens tens acostumats, no se'estan de fer-nos repensar sobre la felicitat i la veritat d'aquests dies.

Ara que ja estem al 2011, bon any nou a tothom, que va de boscos !!!