dijous, 9 de desembre de 2010

Més que un munt de llenya

Els negundos i la seva contribució
a la biodiversitat urbana


En una primera anotació “De negundos i bumerangs“ comentava la despesa que significa per a l’Administració la poda dels arbres; la retallada del sou dels jardiners municipals, la feixuguesa de la seva feina i la crítica a la qual està sotmesa.
El segon apunt “Els negundos i el risc de la valoració dels riscos“ feia esment als riscos que comporta haver d’actuar quan la situació és insostenible (tant per l’arbre com pel veí que ha de conviure amb un perill del qual no n’és conscient). També analitzava la percepció del risc a la nostra societat i el cas particular del risc d’haver de fer front a l’opinió d’algun ciutadà d’aquells que desbarren.
Ara, amb aquest escrit, dono per enllestida la trilogia sobre les conseqüències que comporta una actuació d’aquesta mena.
Els pobres negundos tenen una fusta més aviat dolentona i les brocades els són contraindicades. Qualsevol que observi les fotos ho veurà fàcilment. A les cavitats seques hi fan cau les rates o niu els coloms i si són cocós (anomenats dendrotelmes) molts insectes hi fan vida. Aquestes cavitats són fetes pels fongs lignívors, o sigui aquells que són golafres de fusta com els que sortien retratats al primer article. Probablement siguin del gènere Inonotus, però ara mateix no tinc a l’abast les anotacions sobre fongs i no ho puc precisar. Gràcies a ells l’arbre es converteix en refugi de nombroses espècies. Un arbre així, en un entorn lliure del pas del pas de la gent, no s’hauria de tocar per res del món !
Dissortadament aquests Acer s’han hagut de tocar i gràcies això puc fer una nova aportació al coneixement de la biodiversitat urbana. Malgrat l’anterior (Un Maragder de la Xina a Barcelona) dormi a la palla, no me’n puc estar de compartir tot allò que trobo extraordinari.
Bé, li estava manxant al xerrac quan, de sobte, comencen a sortir encenalls vermells.
- S’està fonent la carcassa de la motoserra?
Havia estat tallant tot el dia, tant des de la cistella com abaix al terra i la cosa ja cremava...
Aturo la màquina i ves per on: no la hi passava res ! Només cremava, el vermell venia de la fusta !
Dit això ja us podeu imaginar la resta: es tracta d’un fong pobret, inofensiu ell, que no fa malbé la fusta però la tenyeix de color vermell: Fusarium reticulatum (F. negundi), per cortesia de Andrea C. Morse and Robert A. Blanchette, del Department de Patologia Vegetal de la Universitat de Minnesota.
“Totes les existències, com les fulles d’un arbre, estan alimentades per l’arrel. L’origen i el final retornen al no-res".
Taisen Deshimaru, L’Anell de la Via
Em queda el consol de saber que un arbre abatut és més que un munt de llenya : és energia que transforma i s’integra al cosmos.
Com tots els que habitem aquest món, els arbres urbans no són impermanents. Potser ni que sigui pel nexe que suposen entre els que ens han precedit i els que vindran rera nostre, ja és interessant aprofondir en el seu estudi i millorar les seves condicions de vida.

JD Fernàndez i Brusi
· Malalts de poda? · Malalts de sostenibilitat? ·