dilluns, 16 d’agost de 2010

Les peres de la perera xinesa silvestre

Les peres silvestres més petites del món

Hola amics: Vull compartir amb vosaltres aquestes peretes diminutes, fruits de la perera silvestre Pyrus betulaefolia que viu als boscos de la Xina septentrional amb hiverns molt frescos i nevades. Aquestes peretes no ultrapassen els 5 mil·límetres de diàmetre. Jo m’atreviria a dir que son les més petitones del Món.
Ara ja se poden menjar però, com passa amb les nostres nesples, aquestes peretes no cauen de l’arbre quan son madures i esperen les primeres gelades per a acabar de madurar i convertir la seva popa en una pasta marró molt dolça, que agrada molt als ocells. La seva mida és ideal per a ser engolides senceres pels petits ocells frugivors xinesos, que després defequen enfora de l’arbre i espargeixen les llavors ja perfectament escarificades per a germinar.
No sé si sabeu que les llavors dels fruits drupacis silvestres tenen dues limitacions per a poder germinar, de manera que si no superen aquestes dues fases no germinen: una letargia externa que se supera amb l’escarificació dels sucs digestius dels animals que se les mengen i després les defequen. Amb la digestió es dissol la capa externa o cutícula de les llavors, que es impermeable a l’entrada de la humitat i impideix la hidratació de l’embrió; després ve la letargia interna, la més difícil de superar per les llavors silvestres. Aquesta letargia se supera passant uns mesos de molt de fred, la qual cosa fa que l’embrió ja hidratat comenci a germinar. Els hiverns molt càlids deixen les llavors adormides, les quals han d’esperar un altre any per a germinar.
Es degut a aquestes dues letargies que les llavors dels espinalers, les atzaroleres, les murteres, les mates llentiscleres, les moixeres ( Sorbus aria ), els corners ( Amelanchier ovalis ), els saücs, els aladerns ( Phillyrea angustifolia, Phillyrea latifolia ), els llampúgols ( Rhamnus alaternus, Rhamnus ludovici-salvatoris ), els cirerers, els ullastres i oliveres, etc... son tan reàcies a germinar si les sembram tal qual. El truc consisteix en rentar bé les llavors llevant tota la popa i després posar-les en remull una estona amb un poc d’aigua amb lleixiu, que actua com si fossin els sucs gàstrics escarificant la cutícula. Una vegada superada la letargia externa, es posen les llavors dins una fiambrera amb terra vegetal humida i es guarden dins la nevera a la part de les verdures durant dos o tres mesos. El fred fa que superin la letargia interna i en general devers el febrer o el març germinen dins la fiambrera traguent una arreleta. Arribada aquesta fase es poden sembrar dins cossiolets individuals que es poden deixar a l’exterior.
Des de fa molts anys, donada la seva rusticitat i resistència a les plagues, la perera xinesa Pyrus betulaefolia s’ha utilitzat com patró per a empeltar-hi la perera asiàtica cultivada més famosa, la perera Nashí, Pyrus pyrifolia, de fruits rodons i pecíol llarg, amb una popa dura i cruixent, dolça i sucosa. Fa bastants d’anys vaig comprar una perera Nashí a uns vivers de Mallorca. La vaig sembrar i uns anys després em vaig fitxar que el peu treia bordalls espinosos amb unes fulles diferents al Nashí. Vaig investigar a internet i vaig trobar informació sobre el patró emprat per a empeltar-hi el Nashí, el Pyrus betulaefolia, de fulles parescudes al bedoll. Un any després vaig empeltar uns bordalls de perera amb estaquetes d’aquesta perera xinesa, que varen aferrar al 100% i ja han fet peretes.
Joan Bibiloni
· Article publicat al Fòrum del GOB el 16.08.2010

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat l'article d'en Bibiloni que traspua -com sempre- un to molt didàctic: gràcies.

Joan Bibiloni ha dit...

Gràcies a tú, Anònim. Ets molt amable.

Joan