dissabte, 28 d’agost de 2010

Un arbre fabulós

El fabulós arbre dels xais vegetals

La naturalesa fantàstica em resulta fascinant. En els llibres de viatges successors al de Marco Polo hi ha profusió de descripcions d’elements naturals exòtics i meravellosos. Un dels que més m’ha cridat l’atenció és l’arbre que dóna xais. Això ho explica fra Ordoric de Pordenone en el seu llibre de meravelles, que, en definitiva, és un relat de viatges del segle XIV. Fra Ordoric va viatjar des de Constantinoble fins a la Xina entre els anys 1313 i 1330. I en algun punt de la seva travessia va localitzar un arbre meravellós que donava uns fruits, en forma de meló o carabassa, a l’interior dels quals, com en una metamorfosi fantàstica, hi creixien xais. És a dir que quan el fruit madurava, s’obria i deixava sortir el xai.
Altres espècimens, recollits en diversos llibres de meravelles (per exemple el de Jean de Mandeville), fan referència a un arbre d’oques (que són comestibles quan cauen a terra) i a un altre –el wak-wak, oriünd de l’Índia–, que produeix éssers humans. En alguna banda també he llegit que en el wak-wak creixien unes dones esplèndides, i que tots els homes en volia tenir un exemplar al seu jardí.
Sembla que en unes miniatures del Llibre de les Meravelles del duc de Berry s’observen un intercanvi d’ofrenes en què tres homes amb indumentària occidental ofereixen un arbre d’oques mentre que dos homes amb indumentària oriental ofereixen xais d’uns arbres que en van plens.
Altres variants de la llegenda parlen de xais que creixen de la terra, units per una mena de cordó umbilical.
Aquests xais es menjaven tota la vegetació que creixia al seu voltant, ja que només podien bellugar-se girant sobre el seu propi eix, com si es tractés d’una sòlida arrel.
Aquest famós xai vegetal també és descrit més tard per un ambaixador de Carles V que s’estava a Moscou pels volts del 1511.
També les bondats curatives de l’espècie són indicades en algun tractat de botànica d’Anglaterra.
Finalment va ser referit per un home de ciència com Athanasius Kircher i per religiosos com l’abat de Prévost, en ple segle XVII, i es mantenen les característiques descrites pels antics viatgers.
Més tard un antropòleg, Gubernatis, en un fantàstic estudi titulat Mitologia de les plantes, intenta donar una explicació a la llegenda com una successiva confusió de paraules que designen animals de semàntica molt propera.
Sigui com sigui, la llegenda, que sembla extreta de les Mil i una nits, ens apropa al terreny de la naturalesa fantàstica, que sempre oscil·la en els llimbs entre la realitat i la ficció. La possibilitat de tallar un meló i trobar-hi a dins un xai em sembla, si més no, una interessant metàfora de les sorpreses que ens pot arribar a proporcionar la vida natural.
Maite Mas
· Article publicat a Un tabard desbotonat el 14.08.2010

2 comentaris:

Adam ha dit...

Quan he llegit aixó dels xais vegetals, o arbre de xais, m'ha fet pensar en una planta (Raoulia australis) de Nova Zelanda que es diu en anglés "vegetable sheep" que literalment vol dir xais vegetals, ja que són com un tipus de molsa de mida gran de color blanc, que des de lluny semblen xais dormint o ajeguts. Us passo una web amb fotos.
Adam.

http://www.teara.govt.nz/en/european-discovery-of-plants-and-animals/2/4

jd ha dit...

L'arbre dels xais és fabulós,les molses de l'Adam curioses però això de l'arbre wak-wak ja és la repera !