dimecres, 18 d’agost de 2010

Colors del meu desert


Una altra passejada per Tossals

Molta gent que me coneix o que fa temps que segueix aquest blog, sap que un dels territoris que més m'agrada trescar és el de la muntanya del Tossals Verds. La relació entre aquest lloc i jo poc a poc ha anat més enllà del simple interès professional o naturalístic. La relació s'ha anat fent més íntima, més personal. Secrets i confidències van d'ella a mi i de mi a ella. Potser som massa indiscret o agosarat en fer-ho públic d'aquesta manera. No ho sé, però si una cosa he après d'aquesta muntanya és a estimar la llibertat, en especial la del pensament. Per torna m'ha mostrat també com el foment de l'opressió i de la incultura ens ha castigat a tots dos, a vegades molt durament, més a ella que no a jo, i per això cal combatre ambdues amb tots els mitjans possibles. Jo ho puc fer des d'aquest estimat blog. Ella mostrant la seva bellesa, però també les seves ferides: no hi ha cap racó d'aquesta muntanya que no hagi estat maltractat pel foc, sovint fill de la ràbia i de la ignorància.

Tossals 18 d'agost de 2010





































Fotos JV18ag10

4 comentaris:

Rafel Mas ha dit...

Gràcies Joan V, per compartir tot això

fra miquel ha dit...

Bones fotos!
Salutacions

Dalva Maria Ferreira ha dit...

Belas fotos, e só foram possíveis porque o fotógrafo é poeta.

Anònim ha dit...

Al maig de l'any passat vaig pujar a Tossals i vaig fer nit al refugi. Sense els escrits que heu anat posant cantant-ne les meravelles no ho hauria fet mai. També vaig reconèixer la servera que hi vau plantar i que surt en un altre post tota roja per la tardor. Al maig tenia la fulla verda per'xò. No havia estat mai a Mallorca, mira que és estrany.