Jornades dedicades a la garrofera a Xiva
La localitat de Xiva (Foia de Bunyol, País Valencià) celebrarà els dies 4 i 5 de setembre unes jornades dedicades a la garrofera, un arbre típicament mediterrani del que es conserven bells exemplars singulars a Espanya. Organitzades per la Plataforma per a la Conservació i Recuperació de la Serra de Xiva, pretén reivindicar la importància d'aquesta espècie emblemàtica.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el paisatge xivà. Aquest arbre humil però elegant, curtit en mil batalles, venerat per totes les civilitzacions mediterrànies, ha estat testimoni fidel durant segles d'infinites històries contades per famílies i jornalers, sota la seua densa ombra.
Cada final de l'estiu ens regala la seua preuada collita, uns fruits que encara avui s'utilitzen per a innombrables usos alimentaris, medicinals i altres indústries derivades.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial. No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge quasi sense adonar-nos i amb elles una part important de la nostra història.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el nostre paisatge; una veritable i desconeguda devesa del secà valencià que ocupa encara avui milers d'hectàrees. L'equivalent als boscatges de castanyers i surers de l'oest peninsular.
Molts d'aquests arbres, tenen fet i fet unes dimensions i longevitat extraordinàries, fet pel qual no és d'estranyar que alguns exemplars hagen estat inventariats en catàlegs d'Arbres Monumentals. No obstant això, poden superar el centenar les garroferes diverses vegades centenàries amb perímetres superiors a sis metres de corda que poden incloure's entre els més valuosos arbres de l'aquest peninsular. Són, sens dubte, els nostres veïns més ancians.
No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge, quasi sense adonar-nos i amb elles, una part important de la nostra història.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial incloent arbres d'extraordinàries dimensions.
El dissabte dia 4 de setembre s’inaugurarà una exposició dedicada a la garrofera i el seu entorn, dedicada a les gents -moltes d'elles encara vives- que amb la seua manyaga i cura han fet possible la conservació d'aquest llegat de incommensurable valor. També haurà unes xerrades impartides per experts per a debatre sobre el futur econòmic del cultiu sota el context agrícola i també per a aprofundir en la seua importància cultural i mediambiental.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el paisatge xivà. Aquest arbre humil però elegant, curtit en mil batalles, venerat per totes les civilitzacions mediterrànies, ha estat testimoni fidel durant segles d'infinites històries contades per famílies i jornalers, sota la seua densa ombra.
Cada final de l'estiu ens regala la seua preuada collita, uns fruits que encara avui s'utilitzen per a innombrables usos alimentaris, medicinals i altres indústries derivades.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial. No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge quasi sense adonar-nos i amb elles una part important de la nostra història.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el nostre paisatge; una veritable i desconeguda devesa del secà valencià que ocupa encara avui milers d'hectàrees. L'equivalent als boscatges de castanyers i surers de l'oest peninsular.
Molts d'aquests arbres, tenen fet i fet unes dimensions i longevitat extraordinàries, fet pel qual no és d'estranyar que alguns exemplars hagen estat inventariats en catàlegs d'Arbres Monumentals. No obstant això, poden superar el centenar les garroferes diverses vegades centenàries amb perímetres superiors a sis metres de corda que poden incloure's entre els més valuosos arbres de l'aquest peninsular. Són, sens dubte, els nostres veïns més ancians.
No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge, quasi sense adonar-nos i amb elles, una part important de la nostra història.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial incloent arbres d'extraordinàries dimensions.
El dissabte dia 4 de setembre s’inaugurarà una exposició dedicada a la garrofera i el seu entorn, dedicada a les gents -moltes d'elles encara vives- que amb la seua manyaga i cura han fet possible la conservació d'aquest llegat de incommensurable valor. També haurà unes xerrades impartides per experts per a debatre sobre el futur econòmic del cultiu sota el context agrícola i també per a aprofundir en la seua importància cultural i mediambiental.
Programa
- Dissabte dia 4 de setembre:
Saló d'Actes de l'Ajuntament de Xiva.
Xerrades:
18’00 h.
• Ferran Zurriaga i Agustí. “La garrofera: devesa del secà valencià”.
• Joan Tous Martí: “Present i futur del cultiu de la garrofera”.
19’00 h.
Taula rodona - col·loqui obert:
“La importància ecològica i agroforestal de la garrofera ”.
Teatre Municipal Astoria:
20’00 h. Inauguració de l'exposició “El país de les garroferes centenàries”.
- Diumenge dia 12 de setembre:
8’00 h. Excursió al bosc “la cabahonda”. Realitzarem un recorregut pel bosc mediterrani, visitarem antigues construccions en pedra seca i, per descomptat, garroferes multicentenaries.
· Article publicat a RuNa el 07.08.2010
1 comentari:
És ben bé que no pareu !
Deixeu-me que us feliciti , que amb la mandra estiuenca això no és normal !
Es nota que es tracta d’un bloc amb el caliu de la sensibilitat que tanta falta fa en els temps que corren…
Aviam si us adreço un parell d’anotacions, mentrestant aquí hi ha un aforisme sobre la poda del garrover:
Sis o vuit anys pots estar
Sense tenir-lo que podar,
mes no el podi qualsevol
Si arruïnar-lo no vol.
No estalviïs cap dobler
per pagar bon podador,
que en això d’estalviar
molt i molt té pot penar.
Garroveral mal podat
fes compte que s’ha cremat,
que la rama mal tallada
tard o mai es recobrada.
Narcís Fages de Romà, 1852.
Extret dels Quaderns d’Agricultura de la Conselleria d’Agriculturai Pesca de les Illes Balears: Quadern nº 15 De la poda, del magistral Joan Rallo. Una obra senzillament excepcional, la qual vaig accedir per gentilesa del JV.
Publica un comentari a l'entrada