dissabte, 21 d’agost de 2010

Llibre Verd sobre protecció dels boscos


Ja en vaig parlar una altra vegada d'aquest tema: El Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: preparació dels boscos al canvi climàtic. [Arxiu Pdf 129Kb]. Sembla que aquest Llibre Verd té per objecte obrir un deban entorn a les diferents opcions possibles per a l'establiment d'una estratègia de la Unió Europea sobre protecció dels boscos i informació forestal, en el marc del Pla d'Acció de la UE per els Boscos, com anuncià la Comissió en el Llibre Blanc "Adaptació al canvi climàtic: cap a un marc europeu d'actuació".

Dic que sembla perquè vista la política europea pel que fa a l'estimulació de biocombustibles per el transport i bioenergia per a altres usos, hom podria pensar que el que realment es pretén es crear boscos artificials per aquests objectius deixant de banda els que realment són essencials per a la pervivència dels boscos naturals europeus com ecosistemes.

No em vull allargar en la introducció, en tornarem a parlar. Ara el que faré és donar-vos a conèixer la proposta que des d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses hem fet arribar a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, dins el format i terminis previstos, per tal que la opinió catalana sigui tenguda en compte. L'eurodiputat Oriol Junqueres en farà el seguiment atent als nostres suggeriments.

Un altra dia, igualment que avui faig amb la nostra proposta, publicarem la resposta d'una organització de defensa dels boscos: la Coalició Mundial dels Boscos.

Observacions i qüestions a plantejar sobre les preguntes formulades en el Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic.

Pregunta núm. 1:

Considera que hauria de prestar-se més atenció al manteniment, equilibri i reforç de les funcions forestals? En cas afirmatiu, a quin nivell s'hauria d'actuar: a nivell de la UE, nacional o altra? Com s'hauria d'actuar?

Resposta:

La resposta és que sí i que a nivell de la UE s'hauria de treballar precisament en definir clarament la noció de bosc on es prioritzés el seu caràcter d'ecosistema natural i protector, a la vegada, de la vida humana. A partir d'una descripció en aquest sentit, com més endavant es proposa, altres nivells d'actuació, tendrien eixermat el camí.

Com es reconeix al mateix document, no existeix una definició comuna de bosc acordada entre els Estats Membres de la UE i utilitzen les emprades per altres organismes internacionals com la FAO. Definicions que han estat fortament criticades per organitzacions internacionals de defensa dels boscos precisament per ser molt ambigua i per això conduir errors greus com la d'entendre com a boscos a plantacions d'arbres a escala industrial que precisament el que han aconseguit és devastar i fer difícil l'existència dels vertaders boscos propis de la zona.

La definició de bosc que utilitza el document és la següent: “Bosc: Terra amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de més del 10% i superfície de més de 0'5 hectàrees. Els arbres han de poder assolir una altura mínima de 5 metres a la seva maduresa in situ. “

“Altres terres boscoses: Terres amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de entre un 5 i un 10% d'arbres que poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ, o una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) superior al 10% d'arbres que no poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ i d'arbusts o matorrals”

Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que es pot llegir al document es fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. Una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la d'una simple observació d'arbre i les alçades d'aquests. Mai més ben dit, els arbres no deixen veure el bosc.

En Ramon Folch, biòleg català, defineix el bosc atenent sols la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.

A aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, i per tant seria aquesta la nostra proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”

El document base del Llibre Verd te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa com és el bosc en aquests paràmetres i l'altra que pot portar a admetre una industria forestal de gran abast i a la vista de cobrir necessitats de productes com biocombustibles, paper o fusta. Hem de recordar que aquesta industria a gran escala no és altra que la que es porta arreu de molts països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi són establertes.

A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Hem de pensar que a Europa també gastam molt de paper. Aquesta iniciativa significa la plantació de futurs “boscos” de polls modificats genèticament?

L'explotació del bosc, sigui per la producció de fusta, usos recreatius, paisatgístics, plantes, bolets, etc. ha de tenir una consideració d'indústria local, d'abast moderat i regulat en primera instància per institucions regionals o municipals. Precisament fora bo que s'establissin mecanismes per fer rentables les petites industries forestals com per exemple promoure i fins i tot obligar a la manufactura de caixes de fusta per a transport de fruita o altres productes, o considerar un valor afegit la producció pròpia del bosc sigui com a plantes medicinals, mels, confitures, conserves de bolets o de nutrició de fauna domèstica.

Pregunta núm. 2:

En quina mesura estan els boscos i el sector forestal de la UE preparats per afrontar la naturalesa i magnitud dels reptes que planteja el canvi climàtic?

Considera que algunes regions o alguns països concrets estan més exposats o són més vulnerables als efectes del canvi climàtic? En quines fonts d'informació basa la seva resposta?

Considera necessari que la UE adopti mesures ràpidament per a garantir el manteniment de totes les funcions correctores?

Com podria la UE aportar valor afegit als esforços dels Estats membres?

Resposta:

Malament.
Pel que fa al territori català i concretament al de les Illes Balears, els efectes del canvi climàtic en la principal espècie d'arbre de la comunitat climàcica, l'alzina, ja s'han notat. La informació es basa en la constatació pròpia del fet que consisteix en que aquesta espècie tolera molt malament l'augment de la temperatura a que està sotmesa durant els ja de per sí durs estius mediterranis. A final d'aquest període molt sec i mol calorós, els efectius d'aquesta espècie que no assoleixen superar la prova són de cada vegada més.

El document base del Llibre Verd de la UE obvia increïblement la causa que agreuja molt els efectes d'aquest canvi climàtic i que no només afecta a territoris tan sensibles com les Illes Balears sinó a la pràctica totalitat de les voreres que encara conserven boscos de la Mediterrània: les cabres. Les cabres o altres herbívors que a causa de l'abandonament de la ramaderia de muntanya i darrerament amb el reclam turístic de caça major, s'han convertit en una espècie invasora de grans territoris forestals i que devasten pràcticament la totalitat del seu sotabosc. Aquesta desaparició de la vegetació arbustiva i d'arbrat jove provoca un augment de la temperatura del sòl i una reducció de la seva humitat relativa, alterant les condicions límit en què una espècie d'arbre com l'alzina necessita per viure. És tota la comunitat forestal la que resulta afectada per l'acció d'aquest gran rosegador. En el cas de les Illes Balears, el banyarriquer (Cerambyx cerdo) s'ha convertit en una plaga endèmica que no te cap dificultat per trobar arbres debilitats ni per moure's en un territori sense barreres biològiques amb els seus depredadors: el sotabosc és desert.

La única solució passaria per una reconstitució de la massa forestal a partir sobretot d'exemplars nascuts de llavor. Hem de pensar que l'activitat de producció de carbó vegetal fou fins a les darreries dels anys seixanta del segle XX molt activa. Que foren talades grans extensions de masses forestals i que la regeneració d'aquest bosc, l'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) ho fou de soca, de tanyada i molt poc de llavor. Avui una regeneració ni de tanyada ni de llavor no és possible amb la presència de les cabres a la muntanya. Una regeneració de llavor implicaria una regeneració genètica necessària per a l'establiment d'una massa forestal sana. L'única solució. Previsió gairebé utòpica si constatam que l'administració regional responsable tolera la presència d'aquest herbívor, fins i tot amb empara legal i per interessos aliens a la conservació i millora del bosc.

És important mencionar que a la mateixa illa de Mallorca existeixen relictes de vegetació d'altres èpoques climàtiques molt més sensibles als efectes del canvi climàtic i absolutament confinades a indrets de penyals i roques per la pressió que sobre elles exerceixen les cabres. Es tracta d'espècies d'arbres com són el Taxus baccatta, Sorbus aria, Ilex aquifolium, Acer granatensis, Amelanchier ovalis.... així com nombrosos endemismes notables molt sensibles igualment i en greu vulnerabilitat. Espècies que sense aquesta pressió herbívora podrien formar rodals de boscos de gran valor i biodiversitat.

Per altra banda val a dir que un gran percentatge de superfície boscosa d'alzinar es troba sota la protecció de la Xarxa natura 2000. Si les administracions estatals o locals, per les raons que siguin, no són capaces de promoure solucions pràctiques a aquest problema, hauria de ser la UE, al manco a l'àmbit de la XN2000 la que aportés el seu suport. El valor afegit que la UE podria aportar a l'esforç dels Estats Membres haurien d'anar dirigits a dotar d'ajudes econòmiques, tècniques i legislatives per, al manco dins XN2000 col·laborar a mitigar aquest problema. Ja s'ha comentat, però, que en el document base no se'n fa cap tipus de menció a aquest mal endèmic mediterrani ni del greuge que comporta als efectes del canvi climàtic: l'existència d'herbívors invasors al bosc mediterrani.

Pregunta núm. 3:

Considera que les polítiques de la UE i dels Estats membres són suficients perquè la UE pugui contribuir a la protecció dels boscos, fins i tot en el que es refereix a la preparació d'aquests al canvi climàtic i a la conservació de la seva biodiversitat?

En quins àmbits considera que podria ser necessari adoptar mesures addicionals? Com podria organitzar-se aquesta actuació: en el marc de la política vigent o més enllà?

Resposta:

No són suficients, entre altres per les raons explicades abans.

La legislació actual i en especial pel que fa a la tutela protectora de la UE sobre la Xarxa Natura 2000 és del tot insuficient. Ho podem informar per experiència pròpia en una pregunta que l'eurodiputat Bernat Joan va formular a la Comissió l'any 2006 fent referència precisament a la degradació soferta per la comunitat vegetal d'un indret declarat LIC:

PREGUNTA ESCRITA E-3531/06
de Bernat Joan i Marí (Verts/ALE)
a la Comisión

Asunto: Degradación del ecosistema en el Puig d'Alaró, Mallorca

El Puig d'Alaró es un hábitat de interés comunitario declarado LIC (SE5310090 Puig d'Alaró – Puig de s'Alcadena) por el valor botánico de su hábitat natural prioritario en cuanto a su vegetación endémica. La masiva presencia de cabras ha malogrado la comunidad vegetal hasta el punto de provocar la desaparición de especies propias de este ecosistema y poner en peligro la propia pervivencia del hábitat.

1. ¿Tiene conocimiento la Comisión de la fuerte degradación a que está sometido este hábitat debido a la ganadería intensiva de cabras asilvestradas?

2. ¿Tiene conocimiento la Comisión de si el Gobierno de las Islas Baleares, que tiene las competencias transferidas en la materia, ha puesto en marcha sistemas de vigilancia y corrección a la importante degradación de este LIC?

E-3531/06ES
Respuesta del Sr. Dimas
en nombre de la Comisión
(3.10.2006)

Su Señoría hace referencia en su pregunta a una presencia masiva de cabras que está ocasionando el deterioro de la vegetación en el lugar de importancia comunitaria «Puig d'Alradó – Puig de s'Alcadena», propuesto por las autoridades españolas en aplicación de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres (Directiva «Hábitats»).

La Comisión no tiene conocimiento de la situación descrita. No obstante, cabe señalar que la gestión de los lugares es responsabilidad de las autoridades competentes de los Estados miembros, en quienes recae la obligación legal, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 6, apartado 2, de la Directiva «Hábitats», de adoptar las medidas necesarias para evitar el deterioro de los hábitats naturales. La Comisión no se inmiscuye en el modelo de gestión desarrollado por las autoridades del Estado miembro.

No se ha comunicado a la Comisión ninguna medida adoptada en este lugar concreto para gestionar la población de cabras.

A hores d'ara el problema encara s'ha agreujat molt més, amb la desaparició de diverses espècies botàniques, degradació del bosc i erosió del sòl, i l'administració competent no ha aportat cap tipus de solució. Seria per casos com aquest que s'haurien d'adoptar mesures addicional, normatives o legislatives que permetessin la intervenció de la UE en la correcció del problema.

Pregunta núm. 4:

¿Com podria actualitzar-se l'aplicació pràctica de la gestió forestal sostenible amb vistes a mantenir les funcions productiva i de protecció dels boscos i la viabilitat global de la silvicultura, així com per reforçar l'existència dels boscos de la UE enfront del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat?

Què s'hauria de fer perquè el patrimoni genètic dels materials forestals de reproducció pugui conservar-se amb èxit en la seva diversitat i adaptar-se de manera satisfactòria al canvi climàtic?

Resposta:

1.- Tornant a la funció que antany varen tenir els boscos. Potenciant el control i titularitat administrativa dels boscos. Recuperant els boscos comunals per assolir beneficis comunals. Realitzant plans d'aprofitament forestal lligats a la industria forestal local o regional.

Establint una silvicultura aplicada a previsions segons el tipus d'arbre i de bosc i a llarg termini. Valorant els propis arbres i boscos i donant-los un aprofitament lligat a les necessitats de les poblacions locals i regionals. Valorant cada tipus de fusta en les seves possibilitats: Fusta noble per a fomentar fusteria de qualitat, mobles i ebenisteria en general , alzina, roure, servera, cirerer, fleix, om... Fusta de pi per a bigues, construcció, canastres, forns de pa, calefacció, energia... Fusta d'arbres de boscos de galeria per a funcions diverses i de rotacions més curtes. .

Aprofitant les restes vegetals per a compost, recuperació d'humus per a zones degradades.
Reconeixement del valor paisatgístic, social, recreatiu, ambiental dels boscos i fent-lo extensible a la societat en general i en especial a allò relacionat amb la prevenció de la salut. Creant espais forestals de relaxació i oci personal i social.

Gestió forestal aplicada a la recuperació de la biodiversitat en general.

Aplicacions pràctiques, en especial la que fa referència a la fauna silvestre i a la de producció de plantes especialment sensibles, internant-les a àmbits urbans. Protecció i creació d'hàbitats per a fauna silvestre, especialment aus migratòries: cigonyes, oronelles, falzies, rupits... i socialitzar l'estima per la flora silvestre amb la incorporació d'aquesta a jardins públics i particulars.

2.- La millor manera de conservar un patrimoni genètic forestal és treballant per assolir la seva conservació en el seu propi hàbitat. La seva adaptació al canvi climàtic s'assolirà en relació a les regulacions en consum d'energia i canvi d'hàbits en relació al canvi climàic que la societat humana sigui capaç d'assolir.

Els boscos seran més resistents al canvi climàtic quan més propers i estables siguin a la composició de la vegetació climàcica del seu propi territori. Això vol dir que qualsevol gestió i intervenció forestal, humana, si implica l'establiment d'espècies al·lòctones en una determinada zona, no només pot perjudicar greument la vegetació pròpia i amb més possibilitats d'adequació a la pròpia zona i al canvi climàtic, sinó que la introduïda pot comportar canvis que poden agreujar el problema d'aquest canvi climàtic. Això te una relació directa amb la industria forestal amb espècies de plantació de monocultius per a tipus de producció de gran abast.

Pregunta núm. 5:

Tenint en compte els diferents nivells polítics pertinents, es disposa a l'actualitat d'informació forestal abastament per a determinar amb la coherència i exactitud necessàries

La salut i estat dels boscos de la UE?
El seu potencial productiu?
El seu balanç de carbono?
Les seves funcions de protecció (sols, aigua, regulació de les condicions meteorològiques, biodiversitat?
El subministrament de serveis a la societat i la seva funció social?
La viabilitat global de la silvicultura?

De no ser suficient aquesta informació forestal, com hauria s'hauria de millorar? Són suficients els esforços realitzats per harmonitzar la recollida de dades sobre els boscos?

Què pot fer la UE per a desenvolupar més o perfeccionar els sistemes de informació forestal?

Resposta:
1.- no
2.- no
3.- no
4.- no
5.- no
6.- no
7.- no

8.- S'hauria de millorar atenyent més les comunitats locals o regionals en contraposició a l'estatal. En absolut són suficients els esforços per harmonitzar la recollida de dades sobres els boscos si depenen de la divulgació estatal.

9.- Donar més importància a les comunitats locals i regionals admetent, talment com ho haurien de fer amb els boscos, la seva diversitat i respectant la pròpia identitat i llengua amb la que parlen. Aquesta aportació al debat l'he hagut de traduir de la meva llengua, la catalana a una altra d'aliena, l'espanyola, per imperatiu de la UE.

Fotos JV10