Nandumbu o la bellesa

Els arbres d'Alaró
Nandumbu o arbre de l'amor
(Cercis siliquastrum L.)

Hi ha una cançó que canta un grup basc, que parla d’una aranya que teixeix la seva teranyina sense saber que està creant una obra d’art. El mateix li deu passar a l’arbre de l’amor, arbre de Judes, arbre de Judea, Nandumbu, Algarrobo loco, Arjoran, Ciclamor común, Siclamor... Cercis siliquastrum. És d’una bellesa sorprenent, en especial per qui l’observa per primera vegada. Un persona, baix la seva capçada florida sense fulles, ha de sentir que al mon hi ha bellesa, una exuberant bellesa i ja està, això entra dedins i hi queda. D’aquesta sensació, propera a un instant de felicitat, aquest arbre, sembla, que no en sap res. Només deixa fer.

Sovint quan cerc l’origen geogràfic de l’arbre que estudiï, trobo a faltar una ubicació en el seu ecosistema, la relació de les espècies que formen part de la seva comunitat forestal i encara més... l’ús que al lloc d’origen se li ha donat. En aquest cas es parla que l’arbre de Judes o de l’amor té el seu origen natural al sud d’Europa, a la Mediterrània, i zona occidental d’Àsia Menor. El seu nom científic fa referència pel que fa a Cercis, al nom grec d’arbre o pollancre i siliquastrum a que és semblant a una garrova.

Quan al nom vulgar m’agradaria saber més de l’origen de Nandumbu, sona be, sona a Àfrica. La meva ignorància de l’idioma de Shakespeare m’impedeix trescar en l’origen d’aquest nom, encara que no hi renuncio, però això ja serà una altra història. El nom en castellà de Arjoran, sembla que és d’origen àrab que en idioma persa sembla que volia dir púrpura.

És curiós que en parlar de la flor del garrover ja vaig fer referència als seus possibles efectes afrodisíacs per les parelles que volent o sense voler s’aturaven baix la seva capçada. Sembla que amb l’arbre de l’amor passa el mateix. Si amb el garrover és la dolça olor de la flor la que alimenta la libido, en el cas del Nandumbu és l’espectacularitat frondosa de la seva floració rosa púrpura. Els comportaments gratuïtament violents deuen ser impossibles baix la seva capçada.

Finalment arbre de Judes i arbre de Judea. Deixant de banda la concepció geogràfica i probablement real quan a la seva ubicació a Judea, la que fa referència a la relació del nom de l’apòstol traïdor amb aquest arbre és la més curiosa. És possible determinar de qualque manera que en Judes va trair Jesús baix la rama d’aquest arbre? És possible creure que Judes turmentat es va penjar d’una branca de l’arbre a qui ha donat nom? Estava florit quan es va penjar, poc temps abans de la crucifixió de Crist? Ja es diu que a les llegendes sempre hi ha una mica de veritat.

Crec si no vaig errat que les primeres observacions directes que, encara nin, vaig fer d’aquest arbre va ser a son Perot, davant la possessió de son Antelm, a la carretera que uneix Alaró i Santa Maria del Camí pel camí de son Fiol. Les fotos que mostr aquí ho són. Avui aquest arbre és més abundant, té una accepció important com espècie ornamental en jardineria. Sembla que el seu creixement no és massa lent i que suporta, com espècie mediterrània que és, la sequera, encara que és bo regar-lo sense fer-ho massa sovint. Convé no podar-lo o si es fa limitar-se a una poda de formació i posteriorment només de reparació en cas de trencada.

És caducifoli, primer es vesteix de flors, que brosten fins i tot del tronc principal, després a la vegada que aquestes es converteixen en garroves primes i llargues com un dit, es vesteix de fulles rodonenques que va perdent en avançar la tardor.

Per acabar vull aprofitar per recordar una cançó del musical Jesus Christ Superstar estrenat l’any 1973 i que els de la meva generació varem poder veure a la gran pantalla en plena adolescència i a la recerca de veritats ocultes. Es tracta de la cançó de Judes: Heaven On Their Minds. La interpretació del cantant em sembla extraordinària.

Cançó de Judes
(Cel sobre les seves ments)

La meva ment és clara
A la fi he descobert
On anirem tos a parar
Si fos despullar
A l’home del mite veuràs
Només un home restar
Jesús!
Si comences a creure el que diuen de tu
Ja creus de veritat en la teva divinitat
Totes les teves idees de res serviran
Perquè només importa la teva personalitat
Escolta, Crist, sé perquè et vaig seguir
I et demano que m’escoltis a mi
No ho oblidis
Jo lluito per la llibertat
No vaig pensar que creurien
Que eres un nou Mesies
I només ets un llibertador
Jo record quan tot va començar
L’anomenàvem home i no Déu
I et juro
Que encara comptes amb la meva admiració
Oh però la teva revolució
Tothom li dona una altra intenció
Si veuen l’error, et mataran
Nazaret, el teu fill és molt famós, com veus
Llàstima que sigui tan popular
Si fos l’hereu del seu pare fuster
A ningú faria por ni provocaria
Escolta, Crist, no t’importa el teu poble?
No veus com potegen el meu sòl?
És l’ocupació i la total humiliació
Jo temo a la multitud
Cridar és la seva virtut
El seu entusiasme és la nostra perdició
Per a la nostra revolució
Escolta, Crist, jo et vull demanar
Que recordis que hem de viure
I ara sé que la victòria és possible
Els teus adeptes estan cecs
Només pensen en els teus cels
Et vaig seguir per a una gran missió
I ara tot és decepció
Escolta, Crist, jo et vull demanar
Que recordis que hem de viure
Escolta, Crist, jo et vull demanar
Que recordis que hem de viure
Crist, que m’escoltis, que m’escoltis a mi
Jo et vull demanar
Crist, que m’escoltis, que m’escoltis a mi
No em vols escoltar...

Jesus Christ Superstar (1973)
Heaven On Their Minds (2)
Cel sobre les seves ments

Aplecs sobre l'arbre de Judes
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 2 de novembre de 2008

· Els Arbres d'Alarò ·

·