diumenge, 23 de novembre de 2008

La rondalla del falcó torter, la mèrlera i en Rafelet des paneret

Serien les 3 del migdia d’ahir quan jo anava tot xalest per Muntanya fent d’”ornitòleg de tardor”. Jo en dic així als apassionats dels aucells que quan arriba la tardor perden la xaveta i es tornen caçadors de bolets, oblidant així una passió i prenent-ne una altra. Idò bé, anava jo travessant una zona de rellar o dents de ca que diuen per aquí i amb això, darrera un grupet de pins, sent com una cridaroia un escàndol fet per una mèrlera com a desesperada. Vaig aturar-me pacient sobre la cresta d’una d’aquestes roques tallants com a ganivets, esperant per veure que era el que li passava a aquell aucelló. Just de darrera les branques del darrer pi, va comparèixer una mèrlera. Aquesta duia però un falcó torter que l’hi anava pitjant darrere però sense arribar a aglapir-la, tan sols deixant uns pocs milímetres entre ells. Es moveren frenèticament per entre els pins (el falcó torter és una au forestal que es mou hàbilment per entre els arbres) i al final la mèrlera, en veure’s perduda, es va tirar dins d’una mata i guardà silenci. El falcó torter es va posar sobre la branca d’un dels pins i allà va romandre uns segons. Jo estava astorat, tot això succeïa a escassos 10 metres de mi. Aquest dia però, havia canviat els prismàtics per el paner, sempre ho veuràs!. L’emoció del moment em va fer perdre el fràgil equilibri que mantenia sobre el caire de la roca i quan vaig posar un peu en fals vaig pegar “bolero” al paner i hi va haver bolets per tot. Imaginau-vos: jo amb un peu a l’aire i l’atre sobre la pedra, un braç a baix i una altre a l’aire amb el paner, fent l’”ullastre esbrancat” o la postura de la garsa. Mig paner de picornells de càrritx va quedar escampat per terra i jo vaig caure en bona posició.
El falcó torter va partir, jo vaig arreplegar la boletada, i la mèrlera potser ho contarà als seus néts si és que el cor no li va fer un trò. Aquesta ha estat i probablement serà una de les observacions ornitològiques més espectaculars i interessants de la meva vida i jo, com sol passar en casos importants, sense els meus binocles!
Rafel Mas, Búger 23 de novembre MMVIII

Glossari:
Muntanya: Serra de Tramuntana segons els antics habitants
Rellar o dents de ca: Karst, Lapiaz
Falcó torter: Accipiter nisus
Mèrlera: Turdus merula
Picornell de càrritx: Cantharellus lutescens

Fotografia del Accipiter nisus: Notnot a Flickr

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Sense els prismàtics ho vares viure com ho hagués viscut un indígena de fa tres mil anys. Jo no me queixaria d'això.

De fet la meva més increïble observació ornitològica em va trobar, literalment, amb els calçons baixos: un voltor negre va alçar el vol davant meu a escassos dos o tres metres, com a fons,la mar. Jo duia prismàtics, penses que me serviren de res?

Rafel Mas ha dit...

Uep Joan V,
moltes de vegades quan surt al camp amb els binocles deix de mirar a través d'ells i també disfrut les escenes. Deu ser alguna cosa atàvica que ha quedat per dins dels gens això.
Pel que contes de la teva història, deus ser idò com les genetes que sempre cerquen llocs amb bona vista per a fer les "feines" ;)
Salut!