diumenge, 2 de novembre de 2008

Arbres monumentals de Puigpunyent

Catàleg

[Nivell 4. un totxo]

I. Sobergs
Xiprer esbrancat de Son Nét
Diagnosi: Soberg.
Descripció: capçada cònica esclafada, notablement més ampla que alta, isolada, màxima, completa, ben espessa; estructura monoaxial, un poc desbaratada i esqueixada al vèrtex; les branques, extraordinàriament gruixades, ja parteixen de molt baix, pel que fa una soca enorme; rabassa no destacable.
Salut: excel·lent. Presenta alguna medalla de branca amputada i una ferida a la rabassa amb forats el·líptics de corc.
Localització: al jardí de l’hotel, vora la piscina.


Lledoner de Can Felet
Diagnosi: Soberg.
Descripció: capçada isolada, subcilíndrica, espessa, completa, quasi màxima; estructura de tirador molt estret (codominant).
Salut: excel·lent. No s’ha detectat cap indici de malaltia ni ferida important.
Localització: davant l’església parroquial.

Platero del Torrent de Son Noguera
Diagnosi: Tocat.
Descripció: capçada comprimida, toca el “poll I” al SW i congèneres a l’altra banda, als flancs lliures té capçada màxima, relativament espessa amb alguna balma; estructura de forcat límit (vèrtex de l’entreforc a 1,6 m) amb 2 cimals en “V” estreta fins a l’”infinit”; rabassa inconspícua.
Salut: excel·lent. Presenta algunes branquetes seques, però molt poques, soca i els dos cimals integèrrims.
Localització: a 20 metres del poll I.


Eucaliptus de Son Pont I (es Gros)
Diagnosi: Tocat.
Descripció: arbre tot inclinat, excèntric i solapat amb un congènere veïnat (no catalogat), capçada resultant solapada a ponent, alta, esclarissada; estructura en eix (tort) de dos terços, soca d’uns 6 m, íntegra; rabassa inflada.
Salut: bona. Brots vigorosos i poc brancam sec, alguns escàtils amunt. No s’han detectat ferides grosses ni malalties.
Localització: al mateix camí d’arribada a les cases, és el primer gegant d’aquest escamot.
Altres: després d’una pantalla excepcional de pins de canàries, set exemplars grossos d’eucaliptus en filera marquen l’arribada a les cases de Son Pont. És però un conjunt molt irregular: són diferents espècies, a distàncies variables, d’hàbit divers i complicat per la competència que es fan entre ells mateixos i amb altres espècies, tot i això són arbres fora mida. Hi ha tota la gamma de soques gruixades, altures (fins 30 m) i senyals de regressió. Catalogam els 3 gegants que s’ajusten als estàndards establerts.


II. Padrinets
Olivera de Son Balaguer
Diagnosi: Esculturassa.
És com una mena de canterano de gegant de rondalla, amb la rabassa encara més inflada i amb un túnel per aixoplugar-se si plou.
Descripció: capçada no significativa, isolada; soca de torre amb predomini de zones mortes, la part nord té 3 franges gruixades vives mentre que al sud només en té una; rabassa molt inflada que fa cova i túnel.
Salut: poc vigorosa, molt buida per dins, però manté branques vives.
Localització: és prop del camí d’Estellencs, entre ses Cormenes i sa tanca de s’Era, uns 300 m abans d’arribar a la possessió.

Olivera de Son Nadal
Diagnosi: Esculturassa.
Descripció: capçada residual, no significativa; soca i rabassa enormes, monstruoses, artístiques i espectaculars. Soca amb cintura molt pronunciada i immediatament molt eixamplada amb les bases de cinc cimals (mutilats fa molt d’anys), d’on surten algunes branquetes.
Salut: molt magre. L’escorça aparentment es conserva bé en la major part de la superfície, però la soca és ben foradada i amb algunes zones mortes o ja desaparegudes.
Localització: baix del collet de baix de Can Conilla.

Alzina des Molí Nou (s’alzina Grossa)
Diagnosi: Regressió 2n grau.
Es coneguda també, com se sol dir, de l’any de la picor. Abans de saber que era un arbre singular ja sabíem que era l’alzina gran, o grossa, o de Son Nét (sempre hi ha hagut vacil·lació en aquests noms). Ses mesures no deixen lloc a dubtes: en el seu zenit devia ésser un espectacle inusitat.
Descripció: capçada típica, però ja mutilada del cimal més gros, és espaiada per la part que ens queda visible, per darrera toca altres arbres; estructura en 7 cimals; soca cilíndrica, amb alguns bonys i algun forat, més ampla que alta; la rabassa no destaca gens. Ha estat objecte d’una exsecallada respectuosa.
Salut: és un arbre evidentment en regressió. Té algunes puntes seques, la capçada és clara i la ferida del cimal perdut, que deu fer uns 70 cm de diàmetre, no pren gens bé. Té alguns altres forats a la soca, ferides d’altres branques llevades, o caigudes, més amunt, i símptomes d’atac de banyarriquer.
Localització: tot just sortint de Puigpunyent cap a Galilea, a la dreta es pren el camí cap a la urbanització de Son Nét, font des Pi o es Ratxo; quan el camí aquest pren clarament cap a "ponent", abans del Molí Vell, cal girar a la dreta.
Altres: L’any 2001 amidava 498 cm de cintura.

Alzina de Son Vic
Diagnosi: Regressió 1r grau.
Descripció: capçada quasi isolada, clara, completa, alta al camí, però més baixa que el terra al torrent; estructura regular amb cimals molt ben presents; soca de 3 m; rabassa no significativa.
Salut: regular. Presenta una ferida absidal a la soca i alguns forats de puput més amunt de l’entreforc.
Localització: just arribant a les instal·lacions agrícoles de les cases, pel camí d’Estellencs.
Altres: L’any 2002 amidava 376 cm de cintura.

Alzina de Son Noguera
Diagnosi: Regressió 2n grau.
Descripció: capçada isolada, d’altura tradicional, subesfèrica, clara; estructura en tres cimals; soca, rabassa i relotes vistes just aferrades a la paret i just a un revolt tancat de la carretera, de la qual cosa en resulta un exemplar realment singular, per no dir monstruós.
Salut: evidentment en regressió. Presenta puntes seques, bastant més brancam sec, i esqueixos diversos de cimals. L’exterior de la soca és ben sa, però sembla tenir una ferida just al vèrtex de l’entreforc.
Localització: a la mateixa carretera, al revolt perillós de baix de les cases.

Garrover de ses Sabates II
Diagnosi: Màxim específic.
“Es de Superna, com anaven a Puigpunyent, se posaven ses sabates en ésser en aquest garrover i, en tornar, se les llevaven de bell nou per no espanyar-les” (Un altre tresor en es puig de Fàtima, rondalla d’Antoni Maria Alcover, tom XXIV).
“El garrover de ses Sabates estava ubicat al començament del camí antic d’Estellencs” (Castell i Leal: “Els noms dels carrers de Puigpunyent” in I jornades d’estudis locals de Puigpunyent)
A bell mig del carrer del Garrover de ses Sabates tenim aquest digne successor, on encara s’hi podrien fer trobades i ball de bot, si no fos perquè ara la prioritat es pels cotxes.
Descripció: capçada subesfèrica formada sobretot amb moltes tanyades joves en contrast amb una estructura irregular i deteriorada pels cimals perduts, amb alguna balma; soca superficialment completa, recolzada a la marjada, solcada i amb alguns forats; rabassa trepitjada i pelada pels vehicles.
Salut: és bastant envellit i en regressió. El degueren coronar fa bastants d’anys, i probablement fos una operació repetida, pel que queden ferides de gran calibre que ja han buidat bona part de la soca.
Localització: és al carrer del mateix nom, que és la mateixa carretera de Superna.

Pi Ver de Son Balaguer
Diagnosi: Regressió 2n grau.
Descripció: capçada de quart, alta; estructura sòlida, amb soca de biga. Dimensions de la capçada estimades.
Salut: aparentment bona, però és un arbre evidentment en regressió, amb molta capçada perduda que ja no recobrarà; molts escàtils.
Localització: pel camí de Son Balaguer a sa Campaneta, un 150 m a llebeig de Son Balaguer.
poll del torrent de Son Noguera

Poll des Pont de sa Teulera
Diagnosi: Regressió 1r grau.
Descripció: capçada comprimida pels veïnats al bosc de galeria del torrent, tot i què sobresurt per damunt i aiximateix ha tengut espai propi; estructura de tirador, rabassa al talús del torrent i eixamplada amb els caps d’arrel. És revestit d’heura fins bastant amunt.
Salut: regular, té molta branca seca.
Localització: a l’entreforc de sa Riera amb el torrent de Conques.


Lledoner de Can Noguereta
Diagnosi: Regressió 3r grau.
Descripció: capçada rodona tot descomptant alguna balma, d’altura tradicional, bastant espessa i tocada per una figuera; queden 2-3 cimals molt desiguals; soca
completament buida oberta longitudinalment tot formant una mena de capelleta; arrels de pop.
Salut: el fullam es veu ben verd i sa, a pesar de tenir un poc de sec. La soca és una altra cosa, ben oberta i esbutzada; és artística però també la més deteriorada que coneixem i no podem aventurar fins quan podrà aguantar. Sens dubte aguanta perquè la capçada és petita
Localització: davant les cases.
Altres: es tracta d’una relíquia venerable. Completant el voltant de la soca el perímetre seria bastant més, surt així perquè al tram buit, lògicament la cinta fa una tangent i, tractant-se d’un cas singular i excepcional, no tenim cap fórmula preparada per al cas.

Lledoner de sa Campaneta I
Malauradament, i és un cas freqüent, els lledoners de la carrera són dos (com a Can Noguereta, per no anar més enfora), i massa prop. Això vol dir que, sobretot les darreres dècades, han hagut de compartir tot el que podria haver estat per a un sol. Però així i tot, aquest ha dominat i encara ha esdevingut gairebé el més gros que coneixem.
Descripció: capçada típica, espectacular, deteriorada, solapada amb la del lledoner germà; queda una estructura en tres cimals (un altre va desaparèixer i un altre cau); soca solcada i amb contraforts.
Salut: en regressió evident. Sembla que dos cimals del sud volen esqueixar i el d’en mig ja es va espanyar deixant claraboia. La rabassa té alguns forats.
Localització: just davant les cases (en zona domèstica).

Pere Llofriu
Nota :
Falten les taules amb les dades tècniques, perquè són de format incompatible

1 comentari:

Joan Vicenç ha dit...

Una feina monumental Pere, de tota una vida. Un document útil per reeixir i avançar cap al coneixement i respecte a la natura, fins i tot la que tenim més domesticada.

Gràcies.