diumenge, 16 de novembre de 2008

Processionària: un comunicat de molt poc seny


El pinar de Mallorca està molt bé



Senyor director:

Atès que tenc el vostre diari [de Mallorca] per un dels més seriosos, m’ha sobtat veure com a titular, dia 12 de novembre, p. 10, que un 25% dels pinars de Mallorca és en perill per mor de la processionària. Afortunadament no és així i per comprovar-ho bastarà anar a fer una volta ara mateix. Mentrestant però, s’ha escampat una notícia errònia, és a dir, hem desinformat. Supòs que és exactament el contrari del que es pretenia.


Cal suposar que es tracta senzillament de mala sort en la composició de les dades que vos han passat des de la Conselleria, i ja està, ja sabem que de vegades, amb dades tècniques... posar un zero de més a uns ossos, per exemple, pot passar a qualsevol... No passa res.


Però si fos la mateixa Conselleria que ha passat literalment aquesta dada, estaríem davant un cas evident de manipulació intolerable, presumptament per preparar-nos per a la campanya insecticida (amb diflubenzuron) que està preparant, per a fumigacions indiscriminades i letals per a tot tipus d’insectes.


Amb el tema de la processionària, el que és necessari i ben urgent és, precisament, anar desdramatitzant la situació. És cert que les cuques irriten per contacte i, fins i tot, que un dia de bastant de vent, estant molt prop, ens puguin arribar uns pèls urticants (com passa amb les figues de moro), o, evidentment, si som davall un pi el moment en què cauen, potser desagradable, però això només podria passar els dos mesos en què anam més abrigats. Les lesions, en gent de pell normal, no passa d’irritació cutània i aquí s’acaba la història, per tant és irresponsable crear alarma social des de la Conselleria.


Supòs també que ens volien dir que un 25% de pinar està afectat d’alguna manera, que pot tenir alguna bossa per hectàrea... doncs bé: les cuques mengen fulles, tan sols no toquen les gemes, i no passa res, (per posar una comparança, les cabres mengen quasi totes les plantes senceres), aleshores les cuques no són cap amenaça per al pinar que, en general, té una salut excel·lent, tot i que és cert que alguns redols tenen “mala cara”, freqüentment coincidint amb les zones periurbanes.


Després de 30 anys de gastòrum inútil, d’esqueixar-se els vestits per a no sabem què, i sense que es vegi cap avenç, passa d’hora de canviar d’estratègia.


Si això és el camí cap a la Reserva de la Biosfera, estam ben arreglats.

Pere Llofriu