diumenge, 2 de novembre del 2008

Arbres monumentals de Puigpunyent

Catàleg

[Nivell 4. un totxo]

I. Sobergs
Xiprer esbrancat de Son Nét
Diagnosi: Soberg.
Descripció: capçada cònica esclafada, notablement més ampla que alta, isolada, màxima, completa, ben espessa; estructura monoaxial, un poc desbaratada i esqueixada al vèrtex; les branques, extraordinàriament gruixades, ja parteixen de molt baix, pel que fa una soca enorme; rabassa no destacable.
Salut: excel·lent. Presenta alguna medalla de branca amputada i una ferida a la rabassa amb forats el·líptics de corc.
Localització: al jardí de l’hotel, vora la piscina.


Lledoner de Can Felet
Diagnosi: Soberg.
Descripció: capçada isolada, subcilíndrica, espessa, completa, quasi màxima; estructura de tirador molt estret (codominant).
Salut: excel·lent. No s’ha detectat cap indici de malaltia ni ferida important.
Localització: davant l’església parroquial.

Platero del Torrent de Son Noguera
Diagnosi: Tocat.
Descripció: capçada comprimida, toca el “poll I” al SW i congèneres a l’altra banda, als flancs lliures té capçada màxima, relativament espessa amb alguna balma; estructura de forcat límit (vèrtex de l’entreforc a 1,6 m) amb 2 cimals en “V” estreta fins a l’”infinit”; rabassa inconspícua.
Salut: excel·lent. Presenta algunes branquetes seques, però molt poques, soca i els dos cimals integèrrims.
Localització: a 20 metres del poll I.


Eucaliptus de Son Pont I (es Gros)
Diagnosi: Tocat.
Descripció: arbre tot inclinat, excèntric i solapat amb un congènere veïnat (no catalogat), capçada resultant solapada a ponent, alta, esclarissada; estructura en eix (tort) de dos terços, soca d’uns 6 m, íntegra; rabassa inflada.
Salut: bona. Brots vigorosos i poc brancam sec, alguns escàtils amunt. No s’han detectat ferides grosses ni malalties.
Localització: al mateix camí d’arribada a les cases, és el primer gegant d’aquest escamot.
Altres: després d’una pantalla excepcional de pins de canàries, set exemplars grossos d’eucaliptus en filera marquen l’arribada a les cases de Son Pont. És però un conjunt molt irregular: són diferents espècies, a distàncies variables, d’hàbit divers i complicat per la competència que es fan entre ells mateixos i amb altres espècies, tot i això són arbres fora mida. Hi ha tota la gamma de soques gruixades, altures (fins 30 m) i senyals de regressió. Catalogam els 3 gegants que s’ajusten als estàndards establerts.


II. Padrinets
Olivera de Son Balaguer
Diagnosi: Esculturassa.
És com una mena de canterano de gegant de rondalla, amb la rabassa encara més inflada i amb un túnel per aixoplugar-se si plou.
Descripció: capçada no significativa, isolada; soca de torre amb predomini de zones mortes, la part nord té 3 franges gruixades vives mentre que al sud només en té una; rabassa molt inflada que fa cova i túnel.
Salut: poc vigorosa, molt buida per dins, però manté branques vives.
Localització: és prop del camí d’Estellencs, entre ses Cormenes i sa tanca de s’Era, uns 300 m abans d’arribar a la possessió.

Olivera de Son Nadal
Diagnosi: Esculturassa.
Descripció: capçada residual, no significativa; soca i rabassa enormes, monstruoses, artístiques i espectaculars. Soca amb cintura molt pronunciada i immediatament molt eixamplada amb les bases de cinc cimals (mutilats fa molt d’anys), d’on surten algunes branquetes.
Salut: molt magre. L’escorça aparentment es conserva bé en la major part de la superfície, però la soca és ben foradada i amb algunes zones mortes o ja desaparegudes.
Localització: baix del collet de baix de Can Conilla.

Alzina des Molí Nou (s’alzina Grossa)
Diagnosi: Regressió 2n grau.
Es coneguda també, com se sol dir, de l’any de la picor. Abans de saber que era un arbre singular ja sabíem que era l’alzina gran, o grossa, o de Son Nét (sempre hi ha hagut vacil·lació en aquests noms). Ses mesures no deixen lloc a dubtes: en el seu zenit devia ésser un espectacle inusitat.
Descripció: capçada típica, però ja mutilada del cimal més gros, és espaiada per la part que ens queda visible, per darrera toca altres arbres; estructura en 7 cimals; soca cilíndrica, amb alguns bonys i algun forat, més ampla que alta; la rabassa no destaca gens. Ha estat objecte d’una exsecallada respectuosa.
Salut: és un arbre evidentment en regressió. Té algunes puntes seques, la capçada és clara i la ferida del cimal perdut, que deu fer uns 70 cm de diàmetre, no pren gens bé. Té alguns altres forats a la soca, ferides d’altres branques llevades, o caigudes, més amunt, i símptomes d’atac de banyarriquer.
Localització: tot just sortint de Puigpunyent cap a Galilea, a la dreta es pren el camí cap a la urbanització de Son Nét, font des Pi o es Ratxo; quan el camí aquest pren clarament cap a "ponent", abans del Molí Vell, cal girar a la dreta.
Altres: L’any 2001 amidava 498 cm de cintura.

Alzina de Son Vic
Diagnosi: Regressió 1r grau.
Descripció: capçada quasi isolada, clara, completa, alta al camí, però més baixa que el terra al torrent; estructura regular amb cimals molt ben presents; soca de 3 m; rabassa no significativa.
Salut: regular. Presenta una ferida absidal a la soca i alguns forats de puput més amunt de l’entreforc.
Localització: just arribant a les instal·lacions agrícoles de les cases, pel camí d’Estellencs.
Altres: L’any 2002 amidava 376 cm de cintura.

Alzina de Son Noguera
Diagnosi: Regressió 2n grau.
Descripció: capçada isolada, d’altura tradicional, subesfèrica, clara; estructura en tres cimals; soca, rabassa i relotes vistes just aferrades a la paret i just a un revolt tancat de la carretera, de la qual cosa en resulta un exemplar realment singular, per no dir monstruós.
Salut: evidentment en regressió. Presenta puntes seques, bastant més brancam sec, i esqueixos diversos de cimals. L’exterior de la soca és ben sa, però sembla tenir una ferida just al vèrtex de l’entreforc.
Localització: a la mateixa carretera, al revolt perillós de baix de les cases.

Garrover de ses Sabates II
Diagnosi: Màxim específic.
“Es de Superna, com anaven a Puigpunyent, se posaven ses sabates en ésser en aquest garrover i, en tornar, se les llevaven de bell nou per no espanyar-les” (Un altre tresor en es puig de Fàtima, rondalla d’Antoni Maria Alcover, tom XXIV).
“El garrover de ses Sabates estava ubicat al començament del camí antic d’Estellencs” (Castell i Leal: “Els noms dels carrers de Puigpunyent” in I jornades d’estudis locals de Puigpunyent)
A bell mig del carrer del Garrover de ses Sabates tenim aquest digne successor, on encara s’hi podrien fer trobades i ball de bot, si no fos perquè ara la prioritat es pels cotxes.
Descripció: capçada subesfèrica formada sobretot amb moltes tanyades joves en contrast amb una estructura irregular i deteriorada pels cimals perduts, amb alguna balma; soca superficialment completa, recolzada a la marjada, solcada i amb alguns forats; rabassa trepitjada i pelada pels vehicles.
Salut: és bastant envellit i en regressió. El degueren coronar fa bastants d’anys, i probablement fos una operació repetida, pel que queden ferides de gran calibre que ja han buidat bona part de la soca.
Localització: és al carrer del mateix nom, que és la mateixa carretera de Superna.

Pi Ver de Son Balaguer
Diagnosi: Regressió 2n grau.
Descripció: capçada de quart, alta; estructura sòlida, amb soca de biga. Dimensions de la capçada estimades.
Salut: aparentment bona, però és un arbre evidentment en regressió, amb molta capçada perduda que ja no recobrarà; molts escàtils.
Localització: pel camí de Son Balaguer a sa Campaneta, un 150 m a llebeig de Son Balaguer.
poll del torrent de Son Noguera

Poll des Pont de sa Teulera
Diagnosi: Regressió 1r grau.
Descripció: capçada comprimida pels veïnats al bosc de galeria del torrent, tot i què sobresurt per damunt i aiximateix ha tengut espai propi; estructura de tirador, rabassa al talús del torrent i eixamplada amb els caps d’arrel. És revestit d’heura fins bastant amunt.
Salut: regular, té molta branca seca.
Localització: a l’entreforc de sa Riera amb el torrent de Conques.


Lledoner de Can Noguereta
Diagnosi: Regressió 3r grau.
Descripció: capçada rodona tot descomptant alguna balma, d’altura tradicional, bastant espessa i tocada per una figuera; queden 2-3 cimals molt desiguals; soca
completament buida oberta longitudinalment tot formant una mena de capelleta; arrels de pop.
Salut: el fullam es veu ben verd i sa, a pesar de tenir un poc de sec. La soca és una altra cosa, ben oberta i esbutzada; és artística però també la més deteriorada que coneixem i no podem aventurar fins quan podrà aguantar. Sens dubte aguanta perquè la capçada és petita
Localització: davant les cases.
Altres: es tracta d’una relíquia venerable. Completant el voltant de la soca el perímetre seria bastant més, surt així perquè al tram buit, lògicament la cinta fa una tangent i, tractant-se d’un cas singular i excepcional, no tenim cap fórmula preparada per al cas.

Lledoner de sa Campaneta I
Malauradament, i és un cas freqüent, els lledoners de la carrera són dos (com a Can Noguereta, per no anar més enfora), i massa prop. Això vol dir que, sobretot les darreres dècades, han hagut de compartir tot el que podria haver estat per a un sol. Però així i tot, aquest ha dominat i encara ha esdevingut gairebé el més gros que coneixem.
Descripció: capçada típica, espectacular, deteriorada, solapada amb la del lledoner germà; queda una estructura en tres cimals (un altre va desaparèixer i un altre cau); soca solcada i amb contraforts.
Salut: en regressió evident. Sembla que dos cimals del sud volen esqueixar i el d’en mig ja es va espanyar deixant claraboia. La rabassa té alguns forats.
Localització: just davant les cases (en zona domèstica).

Pere Llofriu
Nota :
Falten les taules amb les dades tècniques, perquè són de format incompatible

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Una feina monumental Pere, de tota una vida. Un document útil per reeixir i avançar cap al coneixement i respecte a la natura, fins i tot la que tenim més domesticada.

Gràcies.

J. S. Vila ha dit...

Extraordinaria catalogación de varios de los árboles seleccionados con más solera de la isla. Habría que proteger dichos árboles, quizás alguno ya centenario.