dissabte, 13 de setembre del 2008

La Trompera fràgil diu que és un arbre



Sa padrina de ses Tromperes viu a dins sa Cova

A una covassa perduda a Muntanya, que és com anomenaven a la Serra de Tramuntana els pagesos, la Trompera fràgil atalaiava la mar sobre el carritxar engrogueït.
La banda sonora, un Xorrec i un Passaforadí.
La seva companyonia una catifa de Blens de frare, amb vigor de cagaió de cabra.
Les seves ninetes petites: prop dels degotissos, alegrant amb les seves flors, la Barba d’ermità; i en les planures la rabiosa i sulla Ortiga de Muntanya.
La Trompera, amb una munió de germanes siameses, prova de fer bardissa, però deixa pas al cabrum que pot sestar a l’ombra i deixar cagaions per tota la família. Amb aquest regal, tothom anirà esponerós i blau.

La Trompera vella, la padrina, atrevida ella, s’enfila pel roquissar. Arrela en una esquerda i diu que vol ser un arbre. Els seus extrems s’espatllen fàcilment, però el seu cos és dur com la pedra. I tal com a les persones, la fusta morta, en el seu interior, és la que la mantén dreta i desafiant a les ventades de la Costa Brava mallorquina.

Glossari:
Trompera fràgil: Ephedra fragilis
Blens de frare: Phlomis italica
La barba d’ermità: Cymbalaria aequitriloba
Ortiga de Muntanya:Urtica bianorii
Passaforadí: Troglodytes troglodytes
Xorrec: Sylvia balearica

Dades d’interès:
Nom de la covassa: conegut però no desvetllat aquí.
Situació de la covassa: en algún indret de Tramuntana mirant cap a la mar blava.



Rafel Mas, Búger 13 de setembre de 2008

2 comentaris:

José Mª Peiró ha dit...

Vaja indrets i quines plantes què teniu per allà més guapos.
Menudeta Ephedra.
Gràcies per la/sa traducció al llatí.

Juan Bibiloni ha dit...

Rafel, m´ha agradat molt aquest reportatge. És com una bufada d´aire fresc, d´esperança. És natura pura. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta vella campiona i el paratge bellíssim on creix. Reportatges com aquest ens recarreguen les piles, per a no perdre l´il.lusió i l´esperança en un mon millor.

Joan