·Realitat
Vaig trepar pels boscos sota l'obscuritat de l'hora-d'abans-de-l'alba.
Aire nociu, una quietud que congela...
Ted Huges.
Caminàvem.Aire nociu, una quietud que congela...
Ted Huges.
Hi van trobar un ginjoler intens,
inesperat, indiferent a nosaltres i esquerp
davant un mur emblanquinat.
I sentírem com és de fèrria la realitat
-endurida pressió, substància còrnia,
callosa.
Com ara, quan fiques les mans en algeps
i notes una resistència densa i tenaç
que t'oprimeix insistent,
i va fent de tu a poc a poc pedra pesant,
roca immoble.
Tan fàcil, tan difícil.
Com qui veu que és només món,
part i vana prolongació del terra.
Antoni Defez i Martín
(València, 1958)
·
·
Entrades
2 comentaris:
El que no sé encara és perquè el volen treure. És lògic que la gent el vulgui allà on està, després de tot el que el rodeja; ciment i asfalt.
No cal que digui els beneficis que aporta l'arbre a la ciutat, sinó també a les persones que el tenen avprop (i no tant a prop).
Quan l'alcalde feia la seva propaganda, (jo em pensava que era dels verds), hi pintava més zones verdes de les que hi ha en realitat, i a sobre, se les van menjant de mica en mica. Jo si només veiés un arbre en 360º i m'el arrenquéssin segurament agafaria una depressió.
Es dóna cada vegada més l'aïllament entre civilització i racons verds, això és molt trist.
Arbres a la ciutat és com oasi enmitg del desert.
EL GINJOLER D'ARIMON DE NOU EN PERILL - JULIOL 2011:
ESTIMATS VEÏNS DE SANT GERVASI
ESTIMATS CONCIUTADANS DE BARCELONA
FARTS DE MENTIRES, ENGANYS I SILENCIS ADMINISTRATIUS
BENVINGUT NOU ALCALDE, SR. XAVIER TRIAS:
La primavera del 2007 vam aconseguir salvar el ginjoler bicentenari (Ziziphus jujuba) del carrer Arimon 7, malgrat que l’ Ajuntament (en el seu Informe del Districte, ref. 05.838, del 22 de març de 2007), just abans l’enderroc de la caseta que hi havia, el qualifiqués erròniament de Sorbus aucuparia (moixera) per fer-li el pa bo a la constructora.
Segons els informes dels botànics e enginyers, es tracta del millor exemplar de Ziziphus jujuba d’ Europa, ara catalogat com a bé d’interès local gràcies a la pressió del moviment veïnal.
No és acceptable que s’hi construeixi al damunt o a tocar, ni un bloc de pisos - com pretenia la constructora Supportis que, encara avui 4 de juliol de 2011, té el seu cartell al solar- ni, menys ara que el solar és, sembla ser, de propietat municipal, “un edifici amb planta subterrània (+planta baixa + 1)” com diu el PROJECTE que encara surt com a tal a data d’avui en la web de la empresa municipal BIMSA. Una construcció suposaria matar-li les arrels i la mort de l’arbre.
La encofradora Cots i Claret està ja, des de fa una setmana, malmetent les arrels d’aquest exemplar únic, històric, magnífic, i que necessita els 30 metres de llargada del solar, un petit jardí o placeta, per viure i sobreviure, i nosaltres, com a veïns d’un dels barris més castigats de Barcelona per la Especulació Inmobiliaria, també necessitem aquests 30 x 10 metres per viure i sobreviure a la nostra ciutat.
Acabem de poder comprovar que el Cap de l’ Area de planejament i gestió del verd de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Jordi SANTIAGO LOZANO, que aquest matí, 04/07/11, ha estat vora el ginjoler, i que ha dit- als representants del Districte i desprès a alguns veïns que “aquest arbre amb 10 metres ja en té prou”, és qui que va confondre el millor ginjoler d’EUROPA amb una moixera al març del 2007, i va certificar i signar l’Informe Municipal, erroni i enganyós!!
Concentrem-nos tots
periòdicament (anirem informant), i demà
DIMARTS, DIA 5 DE JULIOL DE 2011
A LES 12 h DEL MIGDIA
DAVANT EL GINJOLER
per tal d’expressar el nostre rebuig a aquest arboricidi.
(hi haurà mitjans de comunicació)
NO PASARAN !!!
Aneu al blog de la Isabel Núñez, POLIS
Isabel lacruz Bassols
Publica un comentari a l'entrada