diumenge, 30 d’abril de 2017

Un munt d'arbres cauen ràpidament

Exitium

Palplantat al mig del bosc
vaig ser testimoni
de la crueltat de l’excés
i de la follia de la desmesura.

Enormes monstres mecànics
degollaven els meus amics
amb precisió i rapidesa,
tombant la vida que dona vida.

Abatut per la tristesa
vaig aclucar els ulls un instant,
la mirada abans entelada
endevinà un desert inevitable.

Calia dir-ho en paraules,
no podia quedar-me com si res,
podia formar part del desastre
però també d’una alternativa.

Paraules poderoses plenes d’urgència
per invocar el seny i la generositat
aturant la voracitat d’un temps absurd
que el futur dels nostres fills ve robant.

Franc Guinart i Palet
26-04-2017
·
L'altre dia vaig rebre aquest arxiu mp4 via whatsApp. Em va sobtar la brutalitat de les imatges i la facilitat en la que es poden rebre, enviar i esborrar des d'un aparell electrònic. A vegades com si no passés res. Fins i tot, si el vídeo és massa llarg, el podem tallar i tan amples. Aquest caràcter efímer de la informació està provocant serioses dificultats pel que fa a la connexió emocional que ens caldria establir amb els fets. En aquest cas, un munt d'arbres cauen ràpidament sota un enginy tecnològic que avança a una velocitat que fa posar la pell de gallina. Aquestes escenes, que corresponen a la tala d’arbres per fabricar pasta de paper, ens haurien de sacsejar una mica i provocar-nos alguna reflexió al voltant d'un abús continuat i sistemàtic exercit sobre el nostre planeta verd. Tan de bo aquest vídeo serveixi per alguna cosa més que per mostrar "l'eficàcia" d'una industria que dels boscos en fa deserts.
F.G.P.

1 comentari:

Dalva M. Ferreira ha dit...

E' muito triste ver a vida sendo ceifada, pois e' o nosso futuro que vai sendo ceifado.