Dits i fets en la protecció dels boscos

Tothom sembla estar d’acord quan a la necessitat de protegir el que queda dels boscos del planeta... mentre tant els boscos continuen desapareixent al mateix ritme alarmant de sempre. Per tant, resulta crucial distingir entre els qui estan genuïnament compromesos amb la protecció del bosc i aquells els fets dels quals van en la direcció oposada a les seves paraules. Al respecte, la majoria dels articles inclosos en aquest número del butlletí del WRM constitueixen bons exemples.

Prenguem el cas de l’article sobre Equador, on les comunitats locals estan lluitant per impedir que una companyia minera canadenca destrueixi el seu ambient, dins del qual hi ha una zona de bosc primari d’enorme valor biològic, ubicat a la zona d’esmorteïment d’una de les reserves ecològiques més importants del país. Homes, dones i joves s’han organitzat baix la consigna comuna i innegociable de “No a la Mineria”, que actualment compta amb el suport unànime de tots els governs locals de la regió, a més del de les comunitats que estan dins dels límits de les concessions mineres o a prop.

En el cas de Congo, el poble local Efe ha utilitzat i protegit el bosc durant segles. A començaments de la dècada de 1990, companyies fusteres europees i malaies començaren a destruir-lo –i amb això les formes de vida i sosteniment dels Efe- mentre que l’apetit de les empreses transnacionals sobre els minerals de la regió –or i colta- portaren guerres i major destrucció del bosc.

A Laos, l’empresa consultora noruega Norconsult guanyà un contracte d’un milió i mig de dòlars per a supervisar les obres de construcció de la presa Xeset 2, finançada per l’Agència Noruega de Cooperació per el Desenvolupament (Norad). La Xina també està molt involucrada: el Banc d’Importacions i Exportacions de Xina finança el 80% del projecte de 135 milions de dòlars i el principal contratista és l’empresa xina Norinco (China North Industries Corporation). Una persona del lloc diu: “ No volem que construeixin l’embassament doncs li farà molt de mal a la nostra terra i a l’ambient... Però no ens atrevim a oposar-nos als funcionaris del govern”. Els organismes i consultors oficials –de Laos, Noruega i Xina- saben que això és veritat, però segueixen endavant amb els plans.

Tothom sap que les plantacions de palma oliera són una causa important de destrucció del bosc. Tanmateix, la demanda de biodiesel per part del Nord està impulsant l’expansió d’aquest cultiu al llarg i ampla dels tròpics. En el cas de Tailàndia, el govern planeja augmentar les plantacions de les actuals 400.000 hectàrees a 1’2 milions d’hectàrees per a l’any 2009. Tal com expressa l’article inclòs en aquest butlletí. “Si la palma oliera s’estengués segons els plans del govern, Tailàndia perdria de manera irremeiable la seva sobirania alimentària, els seus boscos i la seva diversitat biològica. Seria una catàstrofe per el poble tailandès”.

Altres articles ofereixen més exemples del doble discurs governamental i empresarial. Afortunadament la moneda té dues cares. L’altra cara inclou als pobles locals organitzats i a les organitzacions que els donen suport, que porten endavant la seva pròpia agenda social i ambiental.

Per exemple, a finals d’abril d’aquest any, al Brasil, el Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra (MST) i Vía Campesina organitzaren una Reunió Internacional sobre Plantacions de Monocultius d’Eucaliptus per a traçar una estratègia d’accions conjuntes contra l’avanç de les plantacions de monocultius forestals i fàbriques de cel·lulosa en el Sud.

També a l’abril, organitzacions de petits productors, ONGs i altres organitzacions socials uruguaianes arribades dels quatre racons del país llançaren una Iniciativa Nacional per a la Suspensió de la Reforestació.

A Uganda, el govern finalment decidí el maig desistir de la seva intenció d’entregar la Reserva del Bosc Mabira Central per el cultiu comercial de canya de sucre. Aquesta decisió fou el resultat d’enèrgiques manifestacions –que deixaren un saldo de cinc persones mortes i moltes més de ferides- de la població local en contra de la destrucció del bosc.

A Costa Rica, varies organitzacions estan promovent una restauració del bosc centrada a la família, a partir de l’experiència documentada realitzada en el país, en oposició al model de plantacions de monocultius d’arbres aplicat fins a la data.

En resum, els governs simplement parlen sobre la conservació dels boscos, mentre que la gent porta a terme accions reals per a protegir els seus boscos i el seu ambient. L’explicació per allò primer és el lucre. Això resulta clar a l’article sobre la fàbrica de cel·lulosa finlandesa Botnia a Uruguai: Perquè s’estan usant doblers públics de la UE? Com diu l’autor, “... aquesta és la resposta a la pregunta. Els doblers públics de la UE va per a Botnia perquè beneficia la industria europea”. L’explicació de les lluites dels pobles per a protegir els seus boscos és igualment simple i està exemplificada a l’article de República Democràtica del Congo: “Entendran perquè ens anomenam Poble del Bosc... Quan el bosc mori nosaltres també morirem”.

Butlletí del Moviment Mundial por els Boscos número 118 - maig 2007