dijous, 28 de juny de 2007

Ni l'un, ni l'altre

La meva opinió és:
Amb debats medi-ambientals a escala mundial, la societat comença a agafar seients a les files d'uns o d'altres. Com sempre, hi ha dos bàndols oposats i la gent necessita pertanyer a un d'ells.
Està molt bé ser del Barça o del Madrid i com és lògic, difícilment trobaràs algú a favor dels dos equips, però la ciència no funciona així. La ciència no són dues comunitats científiques per triar com molta gent pensa, sinó un grapat de teories i opinions d'uns i dels altres que cal criticar o recolzar segons els coneixements que cadascú tingui. Evidentment, això sería l'ideal; debatre, parlar, trobar hipòtesis nul·les, contrastar, demostrar, extrapolar experiments... però això és un esforç massa gran per la societat.
No se sap ben be perquè però el que acostuma a fer la majoria és aferrar-se a un científic, profeta, el que li volgueu dir però que és, en teoria, una persona entesa (o treballa per persones enteses). A vegades la tria d'un o altre científic és únicament estètica o perquè directament l'altre no ens cau be. Però el problema de tot plegat és que aquesta vinculació amb el científic es dóna a través d'una fe cega per vàries raons, les dues més importants;

-La primera és que el protagonista sap vendre molt be la moto.

-La segona és que el receptor (En aquest cas, la societat) no entén ni pitus ni flautes del tema i necessita que algú pensi per ell.

Així doncs, ens trobem en que actuem com sempre (Fe cega), però amb la diferència que ara és la comunitat científica la que mana i abans era la religió. D'acord que som una mica més crítics, però al cap i a la fi, la societat es continua movent a través de la seva fe en les coses i evidentment, hi ha molta gent espavilada que veu això i aprofita per vendre motos a tothom.

Així doncs, encara que sigui frustant, el primer que cal fer quan algú t'intenti vendre la moto és, a través dels teus coneixements, mirar de trobar una contradicció amb allò que t'està intentant vendre. No val dir; Jo soc de Anton Uriarte, doncs jo de l'Al Gore.

Reflexionant, m'ha semblat observar una evolució del Sr. Al Gore durant aquest temps, primer era un excepcional crític i divulgador que va fer reflexionar a mitg món sobre el temes ambientals, però sembla que ara ja vol començar a vendre motos.
Una altre reflexió, va pel Sr. (O Dr.?) Anton Uriarte, que intenta vendre la moto fent el paper del bon i entès científic amb la qual cosa, es trobava a faltar. La llàstima és que moltes persones, al veure que és dels pocs que intenten acostar-se a la societat amb aquesta estratègia, directament li fan petons als peus per la simple raó que aquestes persones no saben quin és l'últim pas de la ciència; Crítica.
El Sr. Antón (Que em va extranyar que un prestigiós científic perdés el temps fent blocs, però en fi...) presenta teories i analitza dades i n'extreu unes conclusions, això és bonic. Si hom fa l'esforç de ser crític amb les teories d'Antón, tal i com ell fa amb les teories d'altres, veurà que pot contradir-les, detectar errors o be reforçar-les encara més, i això és encara més bonic.

1 comentari:

enric ha dit...

Estic totalment d’acord amb el que dius. No cal ser cegament “seguidor” ni d’un ni de l’altre.
Però, hi ha una percepció, intuïció se’n diu ? que juntament amb una certa documentació sobre els temes, fa que puguis tenir una opinió, errònia o no, sobre les històries que t’intenten vendre. Més encara si veus i coneixes a certs personatges ficats amb algunes mogudes, com és el cas de la trobada internacional d’amics dels arbres

De l’Antón Uriarte no en sé res dels seus cercles de vinculació. De moment, crec, és un de les poques veus científiques que s’enfronta a la propaganda “oficial” que, a hores d’ara, ens està passant per sobre com si fos una piconadora. Si se sap d’alguna pífia, d’algun interès amagat, etc., seria bo que es fes saber.

Si tens alguna altra font interessant per poder contrastar totes aquestes informacions, t’agrairia que m’he la fessis arribar.