Rèquiem per una palmera
1.- Rèquiem per una palmera. A la plaça de la Llonja de Palma, hi ha palmeres. Algunes altíssimes i altres no tant. Després de col·leccionar, com sempre compulsivament, imatges de l'edifici gòtic de davant ca meva, puc arribar a postular el següent. Hi havia 12 palmeres, quatre, quatre i quatre, als tres costats de la plaça de la Llonja davant l'entrada, al timpà de la qual hi ha l'Àngel Custodi, "defenedor de la Mercaderia". Les quatre que són a la part del que després fou el Passeig de Sagrera, enllestit per l'arquitecte Gaspar Bennàsser l'any 1910, les sembraren l'any 1894, ara només en queden dues, tenen 113 anys. Les demés les sembraren l'any 1900, d'aquestes en tallaren recentment una, fa deu anys, i una altra la setmana passada, també només en queden dues d'aquesta anyada. La resta han estat resembrades i són més petites. Les més altes fan una trentena de metres i s'eleven més que la Llonja. No feia molt que vivia a la plaça, quan un dematí vaig sentir parlar, fort, en valencià, prop de la finestra de la meva cambra. Vaig obrir les persianes i un personatge, que després em digué que era d'Alcoi, sostingut amb un lligam com de corda d'amarrar vaixells, uns ormejos amb pues a les sabates i com una destral rara, podava les palmeres i les violes de dàtils. Vaig conversar amb ell, jo al balcó, ell penjat a l'arbre, i em va descobrir quina les feia més bons, rodonets i dolços: la més baixeta, ben enfront de l'àngel.
Ara fa una setmana, un d'aquest arbres de 107 anys es va començar a vinclar i a vinclar. Un parell de dies de vent l'acabaren de consentir, la feien oscil·lar, tant, que fregava el balcó de ca meva. La seva tortor feia feredat. Els veïnats cridàrem a l'ajuntament i al cap de poc temps un entès de la Sala i una brigada de dos jardiners dins una canastreta elevada mecànicament, primer la podaran, i després en feren rodanxes el tronc. En queda només un tros de soca a la part d'en terra.
2.-L'àngel custodi defenedor de la Mercaderia. Vaig decidir entonar-li un rèquiem, a la palmera asserrada. Res millor que una vella oració dels ciutadans d'un temps: Àngel Custodi de Déu infinit, / guardau la ciutat de dia i de nit / perquè no entri lo mal esperit. Sempre és allà. Sempre. De dia i de nit. Tanta sort; què faria un servidor encalçat per perills i altres esdeveniments misteriosos i no tant. Em diran exagerat, però em dóna confiança i bon sossec ( amb dues esses !). Ell és l'Àngel de la Llonja, tal vegada la millor estàtua de la ciutat. Exposat a la intempèrie i la barbàrie, i a la indiferència de molta gent que ni tan sols el mira. Amb aquells cabells amb llargs tirabuixons "que semblen engronsar-se amb l'oratge de la mar" com li canta na Joana Mª Palou. Degué estar pintat, un pic que en Guillem Sagrera l'acabàs d'esculpir a mitjan segle XV, darrera les seves ales encara hi ha restes de policromia. Avui encara guaitava com si refugiaven les falzies, a la seva esquena.
Ara fa una setmana, un d'aquest arbres de 107 anys es va començar a vinclar i a vinclar. Un parell de dies de vent l'acabaren de consentir, la feien oscil·lar, tant, que fregava el balcó de ca meva. La seva tortor feia feredat. Els veïnats cridàrem a l'ajuntament i al cap de poc temps un entès de la Sala i una brigada de dos jardiners dins una canastreta elevada mecànicament, primer la podaran, i després en feren rodanxes el tronc. En queda només un tros de soca a la part d'en terra.
2.-L'àngel custodi defenedor de la Mercaderia. Vaig decidir entonar-li un rèquiem, a la palmera asserrada. Res millor que una vella oració dels ciutadans d'un temps: Àngel Custodi de Déu infinit, / guardau la ciutat de dia i de nit / perquè no entri lo mal esperit. Sempre és allà. Sempre. De dia i de nit. Tanta sort; què faria un servidor encalçat per perills i altres esdeveniments misteriosos i no tant. Em diran exagerat, però em dóna confiança i bon sossec ( amb dues esses !). Ell és l'Àngel de la Llonja, tal vegada la millor estàtua de la ciutat. Exposat a la intempèrie i la barbàrie, i a la indiferència de molta gent que ni tan sols el mira. Amb aquells cabells amb llargs tirabuixons "que semblen engronsar-se amb l'oratge de la mar" com li canta na Joana Mª Palou. Degué estar pintat, un pic que en Guillem Sagrera l'acabàs d'esculpir a mitjan segle XV, darrera les seves ales encara hi ha restes de policromia. Avui encara guaitava com si refugiaven les falzies, a la seva esquena.
Climent Picornell
· Article de Climent Picornell publicat el 14.06.2007 ··
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada