Molt sovint ens trobem amb gent que amb bona intenció però sense cap coneixement vol repoblar el bosc pel seu compte o li vol donar una millor vida a aquella planta que a casa se li mor.
Aquesta pràctica no és permesa. I no ho és per diversos factors:
El primer és que sovint el bosc és privat. El bosc a Catalunya és privat en un 80% dels casos, i l'altre 20% no vol dir que no sigui de ningú, vol dir que és de titularitat pública.
El segon és que anar un dia a plantar ho pot fer tothom ... però després a comprovar si l'arbren ha arrelat i sobreviu no ho fa gairebé ningú. Això el que genera és l'erosió del sòl allà on s'ha cavat per plantar i després un cadàver d'arbre que no és altra cosa que combustible per a un possible incendi forestal.
El tercer és que aquell arbre que hom vol plantar a la muntanya moltes vegades no és una planta autòctona, que si mor genera el problema anterior, però si sobreviu pot generar uns problemes molt mes greus, com per exemple competir amb les espècies autòctones pels recursos (Arundo donax, Ailaunthus altissima, Opuntia ssp., Acacia ssp. Cortaderia selloana, etc), generar problemes als animals que viuen en aquell entorn (plantes no comestibles, plantes tòxiques, plantes que esdevinguin un recurs inesperat per algun animal que propiciïn un creixement desmesurat de l'especie al medi, etc)
Per tant, si mai volem col·laborar en la recuperació d'un bosc, el millor que podem fer és posar-nos en contacte amb l'ADF de la zona i seguir les seves indicacions.
Aquesta pràctica no és permesa. I no ho és per diversos factors:
El primer és que sovint el bosc és privat. El bosc a Catalunya és privat en un 80% dels casos, i l'altre 20% no vol dir que no sigui de ningú, vol dir que és de titularitat pública.
El segon és que anar un dia a plantar ho pot fer tothom ... però després a comprovar si l'arbren ha arrelat i sobreviu no ho fa gairebé ningú. Això el que genera és l'erosió del sòl allà on s'ha cavat per plantar i després un cadàver d'arbre que no és altra cosa que combustible per a un possible incendi forestal.
El tercer és que aquell arbre que hom vol plantar a la muntanya moltes vegades no és una planta autòctona, que si mor genera el problema anterior, però si sobreviu pot generar uns problemes molt mes greus, com per exemple competir amb les espècies autòctones pels recursos (Arundo donax, Ailaunthus altissima, Opuntia ssp., Acacia ssp. Cortaderia selloana, etc), generar problemes als animals que viuen en aquell entorn (plantes no comestibles, plantes tòxiques, plantes que esdevinguin un recurs inesperat per algun animal que propiciïn un creixement desmesurat de l'especie al medi, etc)
Per tant, si mai volem col·laborar en la recuperació d'un bosc, el millor que podem fer és posar-nos en contacte amb l'ADF de la zona i seguir les seves indicacions.
Entrades
1 comentari:
Bones, ens han sortit a casa alguns roures i/o alzines potser més de 100. i volíem saber si hi ha alguna associació que es dediqui a plantar per repoblar el bosc i li puguin servir. Nosaltres podríem cuidar-lo perquè es fessin més grans fins que fes falta
Publica un comentari a l'entrada