Scabiosa cretica

Scabiosa cretica L. /1753)

Scabiosa, del llatí scabies, sarna, per les propietats medicinals d’aquestes plantes. Cretica, de Creta.

Planta perenne, formant unes matetes d’un verd cendrós penjades pels penyals. Tiges de 20-50 cm., llenyoses a la base, ascendents. Fulles espesses, lanceolades, albo-tomentoses, enteres. flors d’un blau rosat, en capítols plans en la floració i subglobulosos a la fructificació, sobre llargs peduncles nuus. Involucre albo-tomentós, amb els folios oblongs, enters, soldats per la base. Tub de l’involucret fructífer prolongat a la base, cobert de pèls argentats, amb 8 fossetes linears a l’àpex; corona truncada obliquament, amb 20-30 nervis vermellencs, a penes el doble més llarga que la base. Limbe del calze sèssil, amb 4-6 cerres setàcies no exertes. Corol·les 5-fides, les exteriors radiants. Receptable esfèric, pelut, cobert de palletes linears, verdes a l’àpex. Floració: abril-maig.

Comú en tota la Serra Nord des de la Dragonera a Formentor, i des de 200 m. fins als cims més alts. També a les muntanyes d’Alcúdia i d’Artà.

Mallorca. Menorca. Eivissa.

Àrea geogràfica: Sicília. Lampedusa. Itàlia meridional. Creta. Rodes.

No és endèmica, però és planta centre-mediterrània-occidental, i forma per les penyes de les muntanyes, des d’uns 200 metres fins als cims més alts, unes motetes cendroses, tomentoses, amb una bella inflorescència composta de floretes d’un blau rosat a l’extrem d’uns peduncles llargs i nuus.

Francesc Bonafè. Flora de Mallorca T. IV pag. 191.