dilluns, 29 de maig de 2006

Missatges i cavil·lacions arbraires


Sobre l'aplicació de l'àcid giberèlic i altres consideracions sobre els empelts

Hola Joan,

he cercat informació sobre l’àcid giberèlic (estimulant de brotació) i he trobat algunes coses interessants. Jo hauria de coneixer-lo millor ja que el vaig estudiar junt amb làcid abcísic (inhibidor). Al document word hi ha algunes referències sobre l'àcid, com per exemple aquesta:

"Influencia de las aplicaciones de ácido giberélico durante la brotación en el desarrollo de los agrios" / José Luis Guardiola, Ferrán García Marí, Manuel Agustí Fonfría, José Barberá Alarcón

Pega-li una ullada, ja que hi ha un munt de estudis fets sobre el nisprerer.

Àcid giberèlic, empelts, rodades i càstigs:

El que et comentava avui d’aquest àcid és que actua com a hormona de creixement, produïda de forma natural per la pròpia planta. Estimula la brostada dels meristemes, que en el cas que ens ocupa són els escudets o plaques que feim als empelts. Si no record malament aquesta hormona puja per la pell amb la saba elaborada i va cap a les part més superiors. ës per això que funciona això de fer una "cella" sobre la placa una vegada aferrada. Amb això atures el pas de saba i tot el giberilínic que "passaria de llarg" a través de la pell de l’escudet, es veu returat i fa brostar l'ullet de l’empelt.

Aquest efecte es pot aconseguir també tallant la branca principal de taronger i així la saba es retura tota. També a l’hora d’aferrar la placa, si es deixa un espai de 2-3 mm a la part de dalt, es adir, ajustar la placa perquè toqui amb la pell de l’arbre però només en la part de baix i els 2 laterals. Així ho feia un amic de mon pare (Joan Brunet, "Joan de Canet", pagès de s'Hort de Canet d'Esporles, que ens va empeltar un Ponsí (pomelo) i no li va fallar cap muda.

Això mateix explica també el descobriment que va fer algún "llauraor" (llaurador) valencià. En passar massa a prop d'un taronger amb un tractor o una bístia, degué esqueixar una branca, però no del tot, deixant 2/3 de la pell de la branca encara intacta. Per aquesta porció de pell ha de passar tot el giberelic que passaria per tota la pell de la branca, si acumula i estimula la floració d'una branca que està condemnada a assecar-se. Es donava el cas de que floria i donava fruit una branca mentres que la resta de l'arbre (p.e.un mandarí que produeix un any sí i un no) no donava cap fruit.

D'això se'n adonaren compte aviat i trobaren una aplicació, fer florir i fructificar arbres que produien un any i en descansaven un. I aparagué l'ofici de "rodaor" (rodador). Aquesta gent anava a jornal a "rodar" les branques del tarongers (mandarins) amb una espècie d'estidores de podar que llevaven o mig-tallaven la pell de la branca per aconseguir el mateix efecte que l'esqueixada però sense fer-li perdre una branca a l'arbre, ja que temps després la ferida tancava. Si l'arbre tenia 6 branques principals, se’n rodaven 3 un any i 3 el següent i així l'arbre produïa cada any.

Tot això del rodar els arbres m'ho contà el tio de la meva dona que és de Nules (Castelló) poble on es produeix molta quantitat de taronja clementina (clemennules). Em va dir que actualment utilitzen l’àcid giberèlic amb polvoritzacions sobre les branques i fulles per estimular la floració.

I per acabar, has vist mai que hi ha gent que castiga als arbres improductius, col.locant-lis grans pedres als forcalls de les branques. Jo vaig sentir dir a mon pare que a l'any següent produïen però no sabia explicar perquè. Jo n'era escèptic però vaig fer la prova amb una servera i va funcionar. T’envií una foto feta prop de Búger. Crec que és una pomera la que està castigada.

Bé ja està, perdona el rollo. Si t'ha agradat ho pots penjar a la plana d'amics dels arbres, si creus que es pot aprofitar.

Una cosa més: recordes el quadre d'empels/portaempelts que et vaig enviar?

Hi ha un error: Diu que la servera no es pot empletar sobre codonyer i sí que es pot.

Si hi penses envia`m la foto del taronger ancià de Santa Eugènia

Salut

Rafel

Moltes gràcies Rafel, ho miraré amb deteniment. Per cert he fracassat en un percentatge molt alt amb els empelts d’imperial i abans amb el de mandarí. Encara no em rendesc i probablement dimecres aniré a un hort a cercar més mudes d’imperial per tornar-ho a provar. Faré qualque prova del que contes.

Per altra banda el teu text trob que és ben adient i molt bo per a publicar a amicsarbres. T’ho agraesc molt.

Sobre la pedra enmig de l’arbre, sempre he pensat que era per separar les branques i eixamplar l’arbre. En tot cas si que he vist una pedra castigada:és una història un poc llarga, però la pedra va acabar desterrada del marge i condemnada a restar baix uns feixos de llenya, per escarment públic.

Miraré de trobar les fotos, ara les he cercades i no les veig. Gràcies.

JV