dilluns, 29 de maig de 2006

Chacra, zapallo, poroto, tambos... eucaliptus


Coordinadora contra els Monocultius i les Plantes de Cel·lulosa

A la ciutat de Mercedes (Soriano – Uruguay), un grup de ciutadans s’ha organitzat per a realitzar accions contra els monocultius, que venen agredint als productors d’aquest departament des de els anys 90, i contra les plantes de cel·lulosa que pretenen instal·lar-se a la ciutat aveïnada
de Fray Bentos (Rio Negro).

La “Coordinadora contra els Monocultius i les Plantes de Celulosa” està integrada per membres del Moviment Chacrero (pagesos), apicultors, alguns gremis, el grup ambientalista Soderm i ciutadans en general. Treballen en coordinació amb el “Moviment per la Vida, el Treball i un Desenvolupament Sostenible” de Fray Bentos i amb els veïnats de Entre Rios. Han pintat murals i informat a la gent en el ma a ma o mitjançant la premsa sobre el que ha d’ocórrer una vegada instal·lades les plantes.

Segons relata Ana Porras, una de les integrants del moviment. “La ‘Coordinadora de Veïnats contra els Monocultius i les Plantes de Celulosa`, va sorgir després de trobades amb gent que participava en gremis o comitès, gent de les “chacras” que ens coneixem d’altgres coses, i varem dir ´hem de començar a organitzar-nos per a fer qualque cosa contra això`i aquí estem”.

Què és una “chacra”?

Un model de producció on els cultius no creixen aïllats, sinó que ho fan “associats”, complementant-se uns amb altres. Aquests cultius poden ser, per exemple, blat de les índies, “zapallo” (Carabasses) i “poroto” (Llegums). La “chacra“ no necessita una gran preparació del terreny ni molta aigua per al reg.

Els productors “chacareros” (pagesos) de la zona de Cerro Alegre, primers afectats a conseqüència de les plantacions d’eucaliptus, tenen experiència en realitzar reclams d’aqueixa mena. Segons diuen, “varen tenir el privilegi” de conèixer les conseqüències de les plantacions de manera directa: els pous que havien bastit les finques durant 50 anys es varen assecar.

A Mercedes la rodeja un cinturó de chacras de 8 mil hectàrees i aquest cinturó està envoltat per plantacions d’eucaliptus. Aquest monocultiu afectà les àrees per a destinar als cultius hortícoles i també va desplaçar petits tambos (ramaderies). I la producció pagesa, perquè, com explicà Pablo Martínez Bravo, “quan un eucaliptus té 30 metres d’alt, si està a la part del sol et fa ombra a tota la parcel·la i per davall t’està assecant tota l’aigua que puguis tenir”.

Per això a partir de l'any 95 el Moviment de Chacreros començà a realitzar denúncies respecte a la seva situació i al 1996 començà a mobilitzar-se més fortament. Fins i tot han portat els seus reclams al Ministeri de Ramaderia, però mai no varen sentir que se’ls escoltés.

La pèrdua d’aigua als sòls és un problema crucial que va de la mà d’aquest tipus de plantacions. La gent que treballa en el camp Soriano, espera que la Intendència aboqui aigua en bidons de 200 litres. D’aquesta aigua beuen, es banyen, però moltes vegades aquest subministra se’ls acaba en quatre o cinc dies abans que torni a passar el camió.

Tota aquesta experiència fa preveure el que passarà amb la instal·lació de les plantes de cel·lulosa. "Amb les plantes sabem que hi haurà pluja acida, una temperatura distinta que afectarà als eixams d’abelles, sobre tot en l’exportació, perquè per una banda es diu Uruguai Natural i per l’altre contaminen. Quan als cultius es el mateix, això congriarà a la terra." , va recalcar un membre de la Coordinadora, que agregà, "els pseudo tècnics diuen que els monocultius no afecten, però ho diuen asseguts a un despatx, quan nosaltres estem veient el que passa aquí. Si aquests són els mateixos que diuen que les plantes no contaminen, llavors tampoc tenim perquè creure’ls ".

Un gran desafiament que ha hagut d’enfrontar la Coordinadora en la seva actuació ha
estat trobar informació no oficial, sobretot per a mobilitzar a la societat civil, que es on es vol arribar, ja que la gent te molts dubtes sobre les conseqüències que les plantes de cel·lulosa tendràn, principalment en la creació de noves fonts de treball. Així se’ls explica que poden donar treball ara. però que el país en dos anys no s’acaba i que aquest es un treball a curt termini.
Tant el Grup Guayubira com els grups que treballen del costat argentí contra les plantes de cel·lulosa, els brindaren materials, també la gent de Valdivia a Xile, i l’organització ambientalista Soderm, que treballa a Mercedes i que avui integra la Coordinadora. Aquesta organització ja havia denunciat, quan Eufores comença a comprar i reforestar els camps i quan encara no es veia a l’horitzó el projecte de les plantes de cel·lulosa, sobre els judicis que per contaminació tenia a Galícia l’empresa Ence.

Una altra cosa que han cercat fer com a Coordinadora, és conversar amb el Govern. "El 2 d’agost anàrem a Fray Bentos, a parlar amb el Ministre de la Vivenda, Mariano Arana. Li demanàrem que vingués a conversar a una assemblea oberta, sense límit d’hora, sense agenda estreta, encara estem esperant aquesta xerrada. Nosaltres volem debatre, creiem que tenim arguments, i si ells tenen millors arguments, els acceptarem, però el que no creiem és en respostes polítiques, en que ho controlaran".

ATARDECER EN LA CHARCA

Teresita B. Neumann