Empelts de saviesa

L'empelt

No m'agradaria deixar de contar que el meu amic i paisà Jaume Pou -Pou és malnom, de llinatge és Ramis- ha tengut la deferència d'ensenyar-me a empeltar figueres. Per a la immensa majoria de persones censades en la nostra regió, això no significa res, és un detall risible. Servidor no guanyaré diners empeltant figueres, i molt menys m'hi faré milionari: per tant, no té cap valor, no ocupa cap lloc, ni el de coa, en l'escala de valors tàcitament pactada entre aquesta púrria que formam tots plegats. Passa que la immensa majoria d'integrants de la púrria no saben distingir una bona figaflor -roja, aubecó...- d'una de porquenya habitada per cucs. I altres tants no sabrien destriar una figuera d'un garrover. M'heu de permetre que digui aquí que una de les persones que deuen saber més cosa sobre figueres i figues és el mariando Tomeu Pastor, que en té exemplars de totes les castes conegudes. Fa uns quants anys en va dur de no sé on, que fan unes figues tan grosses com albergínies -no el vaig veure entusiasmat amb el gust que tenen. Sor Bàrbara, dita de sa Figuereta, una monja arianyera, fràgil i entusiasta, sempre atenta a la possibilitat d'apedaçar les caresties de la vida andina, on feia de missionera, se'n va dur unes tanyades de figueres d'aquí, per si era voluntat de Déu que es fessin en aquelles altures. Volgué el Senyor premiar-la, i al cap de tres anys les figueres partiren a fer feina, amb la particularitat miraculosa que, segurament gràcies a la lleugeresa d'aquells aires celestials, fruitaven i fruiten tot l'any. La dona boliviana que ve a fer dissabte encara conta com en la seva comarca una monja hi va introduir una fruita de tot l'any, dolça, nutritiva, un regal de Déu.

Però l'ensenyança d'en Jaume Pou té un altre sentit. Ja passa els setanta i no li ha retut casar-se. És el millor que conec en unes quantes coses, els empelts entre les quals. M'havia d'empeltar unes figueres i va voler que servidor fos present a l'operació, que no és una tasca qualsevol, sinó que és plena de noblesa i d'avior religiosa i pagesa. Servidor hi havia de ser perquè, si ell parteix abans que jo, vol que algú reculli el seu saber. Me n'he sentit molt honorat, he sentit que em transferia una responsabilitat que ve de molt lluny en el temps i que s'hereta seguint unes lleis secretes. La cerimònia ha acabat que, amb la lliçó apresa, servidor he fet el darrer empelt. En Jaume Pou vigilarà com un bon mestre l'evolució de l'escutet. Si arriba a fruitar, la primera dotzena de figues seran l'ofrena més sentida que puc imaginar en aquest moment. Aniran a la seva taula. Sia això possible o no, l'ombra i el fruit de les figueres que ha empeltat, i de les que han empeltat els seus deixebles, li donaran molt llarga vida.

Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears 26 de maig de 2005