Fruiters i fruita de Mallorca

La fruita mallorquina

Hi deu haver pocs llocs a Europa on el catàleg de varietats d'arbres fruiters sigui tan ampli com el de les Illes Balears. Les Pitiüses, Menorca i Mallorca han comptat amb una extensa diversitat de varietats tradicionals d'arbres fruiters, adequats a la diversitat de condicions ambientals existents a l'espai insular i capaços de produir una gran quantitat de fruites. Tant és així que les prunes, pomes, peres, melicotons, albercocs, cireres, figues, nispros, caquis, gínjols, raïms de taula, etc, produïts a l'illa sempre han gaudit d'un gran prestigi i han mantengut la preferència dels consumidors.
Avui, però, trobar fruita mallorquina al mercat o a la botiga és prou difícil. Hi ha alguns pagesos que venen directament a mercats locals, alguna empresa comercialitzadora, alguna cooperativa, botigues de poble, algun supermercat... I sovint quan trobam fruita mallorquina ja ens trobam amb fruita d'una varietat forana sembrada a Mallorca. És cert que aquestes varietats són molt productives i d'una gran aparença exterior, però ja no presenten els sabors ni les textures de les varietats tradicionals.
En tot cas, la climatologia i l'estructura de la terra de conró confereixen a qualsevol tipus de fruita, si les tècniques de conreu són respectuoses amb el medi ambient, un peculiar sabor. I déu ens n'alliber, de jutjar malament aquests agricultors que, amb el seu esforç de sobrevivència davant les pressions del mercat, han aconseguit tirar endavant plantacions de noves varietats fruiteres i comercialitzar-les amb èxit.
Així i tot, ja fa anys que bona part de les grans plantacions que se sembraren a Mallorca, a partir dels anys setanta del segle passat, s'han arrabassat. Com tants d'altres sectors agraris, el de la fruita dolça manifesta una gran pèrdua de superfícies i produccions. L'arrencada dels arbres per manca de rendibilitat, ha estat la nota predominant els darrers temps.
Tanmateix, la fruita mallorquina té unes qualitats i un prestigi. I, per exemple, en els mercats les produccions de cireres, albercocs, melicotons, peres o pomes d'origen mallorquí són les més cercades i les més preuades. I no fa falta dir que, sovint, el gust i la dolçor són de qualitat superior.
S'hauria de recordar la feina de GAE (Grup d'Agricultura Ecològica) i de Gabriel Serra, cap de l'agència d'extensió agrària d'Inca, en l'impuls dels fruiters de casta mallorquina i en la creació del viver de Son Penya a Llubí. Malauradament aquelles iniciatives s'han estroncat en la seva majoria. A Sóller hi ha el Museu de Ciències Naturals amb un viver i un banc de germoplasma, però sembla desconnectat dels agricultors, com si estàs gelós de compartir les seves llavors. No acaba d'arrencar.
Les nostres varietats i els nostres arbres estan desapareixent i l'administració no expressa la sensibilitat suficient davant aquesta problemàtica. Fins i tot sembla que la gran col·lecció de varietats d'arbres fruiters de la Granja de Palma, devora el polígon d'Asima, pot ser desmuntada per a fer-hi una urbanització.
No es coneixen tasques de recollida de llavors o d'impuls seriós a la constitució de vivers de varietats d'arbres fruiters tradicionals. Les poques iniciatives que hi ha són lloables treballs de persones particulars que, sense cap compensació econòmica, recullen i preserven aquest oblidat patrimoni genètic nostre.
Aquest panorama du al fet que, si un agricultor té interès a sembrar arbres autòctons, ho té quasi impossible. Els vivers no tenen res o molt poca cosa -quan no és falsa aprofitant varietats foranes semblants pel nom o la morfologia- i ningú no pot proporcionar plantes. Això passa tant amb la fruita dolça com amb les oliveres, les verdures i tota casta de plantes d'interès agrícola o ornamental.
Correm el risc que demà sigui tard per simple extinció d'aquests arbres i plantes. Tan difícil seria constituir uns vivers i un banc de germoplasma públics o consorciats, al servei de la preservació de les espècies i varietats vegetals en risc d'erosió genètica? Tan difícil seria donar suport a alguns programes d'investigació i experimentació que donassin suport a aquestes iniciatives? Bé valdria la pena posar fil a l'agulla.

Mateu Morro

Diari de Balears. 21.05.2006

· Article publicat al Diari de Balears el 21.05.2006

*