divendres, 5 de maig de 2006

Faixes de defensa contra incendis


Notes sobre l’eixerma d’àrees de silvicultura preventiva

Sobre la metodologia per eliminar la vegetació:

El que ve a continuació només són unes notes sobre la part pràctica, la metodologia del treball d’un tipus d’eixermar determinat, aquí no entraré a parlar sobre la idoneïtat o no d’aquestes faixes auxiliars. En tot cas entenc que aquestes es construeixen pensant sobre tot en clau de seguretat per a les persones que han de combatre un incendi, i que per tant són molt necessàries, que no en els efectes preventius contra el foc que aquestes puguin tenir.

Romaní (Rosmarinus officinalis), Estepa negra (Cistus mospeliensis), Gatova (Genista lucida), Càrritx (Ampelodesma mauritanica)...

Pel que fa a l’apartat l’execució de l’eixerma o desbrossament de la vegetació més piròfila a Mallorca cal citar l’argelaga (Calicotome spinosa), el càrritx (Ampelodesma mauritanica), les estepes (cistus sp.), gatova (Genista lucida), aritja (smilax aspera) i el xiprell (Erica multiflora). El qui subscriu recomana un mètode de feina de camp que impliqui l’arrabassament manual o mecànic d’aquesta vegetació i assumir per norma la no utilització de cap tipus d’herbicida a no ser per casos molt excepcionals com ho pugui ser l’aplicació directa amb pinzell sobre troncs d’ailants (Ailantus altissima).

La feina de l’arrabassament de les carritxeres i argelagues de manera manual és cert que implica un esforç de l’operari que ha de ser mesurat pel capatàs amb un sistema rotatiu i planificat de les tasques. També, no cal dir-ho el treballador ha de mantenir un estat de salut òptim adequat a la duresa del món forestal. La recompensa però, a una feina metòdica i ben realitzada d’eliminació de càrritx per arrabassament manual o mecànic (on es pugui dur a terme), és un estat òptim de la faixa i àrea preventiva a llarg termini, haurien de passar una dotzena llarga d’anys sense realitzar cap tipus de manteniment perquè la zona tornés a ser com era abans de l’eixerma. L’esforç i cost del manteniment posterior, cal tenir-ho molt en compte, seria molt baix, resumint-ne l’actuació a l’eliminació de carritxeres de llavor i repàs amb desbroçadora de la resta.

Per altra banda la utilització d’herbicides crea un precedent que no ajuda a fer evolucionar la nostra relació cap el món forestal en forma de respecte. Els herbicides, que al cap i a la fi són verins, en introduir-los al món silvestre impliquen una relació negativa amb el medi natural, on tractem la vegetació i el medi natural com enemiga. Relació mala d’explicar en termes d’educació ambiental. La petita fauna de davall terra, tan important en la seva funció de descompondre la matèria orgànica, la flora menuda del voltant de la carritxera és veurà agredida de forma anti-natural. Les dimensions superficials discretes de les nostres illes i la industria turística que valora el paisatge i l’entorn natural també cal també tenir-lo en compte a l’hora de valorar aquesta opció.

Cada lloc d’intervenció és diferent. A partir d’aquesta premissa cal actuar. A uns zones hi haurà ginebró (Juniperus oxycedrus ), a altres arboceres (Arbutur unedo) o murteres (Myrtus communis) o llampúdols (Rhamnus alaternus) etc. en distintes densitats i presències, així cal primer fer una anàlisi específica per a cada tall. A Mallorca a pocs indrets hi ha aladerns de fulla ampla (Phyllirea latifolia), a altres la resta d’antics alzinars o de una vegetació que evoluciona cap en aquests s’indica mitjançant la presència de vegetació pròpia d’alzinar. En tot cas les línees i àrees de defensa han de complir aquesta funció, la de defensa; per la qual cosa més que de un tractament silvícola adequat a l’evolució de la comunitat vegetal cap al seu estan climàcic, és tracta més d’una tasca de jardineria forestal on, per exemple, plantes que haurien de mantenir una morfologia arbustiva prendran la forma arbrada rere la nostra intervenció. És important però que els operaris coneguin aquesta diferència.

Tampoc cal treballar de manera uniforme a tota la longitud de tractament, a unes parts que, per exemple siguin més rocoses, de més pendent o que no hagin de ser utilitzades poden tractar-se de diferent forma que altres més importants en matèria defensiva, per la qual cosa la densitat entre peus d’arbres i arbusts t també pot variar.

Nota: Els meus escrits solen parlar de la vegetació i de la problemàtica silvícola de Mallorca, que és l’illa que conec i on hi visc i treballo, crec però, que amb certes variacions, les meves opinions poden ser enteses en referència a altres territoris, especialment els del litoral mediterrani occidental. Res més, només desitjar que aquests articles puguin servir per eixamplar el ventall de coneixements que ens facin entendre i estimar més el nostre entorn.

Joan Vicenç Lillo i Colomar.
Alaró gener de 2004

mata (Pistacea lentiscus)

Gatova (Genista lucida)

Estepa blanca (Cistus albidus)

2 comentaris:

Susana Martinez ha dit...

Joan Vicenç,

Volia saber què en penses de la utilització de la ramaderia extensiva per al control de l'estrat arbustiu dels boscos. Jo tinc amics que estimen de debó la natura i m'havien parlat i en un curs el darrer any gent del DARP a Catalunya van explicar la seva viabilitat, es clar, tenint molt en compte l'espècie i la raça a utilitzar. És evident que en un món on el territori es despobla és gairebé una utopia recuperar l'ofici de pastor, però perquè no creure en les utopies i més si tenen cura de la natura?

Joan Vicenç ha dit...

A grans trets i sense fer les matisacions que caldrien, penso això:
Cabres: Res de res fins que no es recuperi la greu desforestació que han provocat, aquí i arreu del litoral mediterrani. En tot cas aquestes sí que necessiten pastor. Caldria una escola de natura de pagesos de muntanya.
Vaques autòctones: Sí a zones humides, especialment a parcs naturals, a S'Albufera de Mallorca n'hi ha un bon exemple de gestió. Antigament a la serra de Tramuntana de Mallorca n'hi havia, s'alimentaven sobretot de càrritx. Poden ser compatibles amb la vegetació silvestre. Cal pensar també en el voltor negre.
Ovelles: Sí en número adequat a la superfície. Especialment a zones d'olivars.
Ases i muls: Sí, de manera com en tots els casos, controlada. A Mallorca hi ha experiencies en ús d'aquestes bèsties per a control del càrritx, tancades en franges auxiliars de defensa per incendis forestals, sota control. A grans finques forestals poden suposar un frè a les grans gramínies com el càrritx (Ampelodesma mauritanica). Poden perjudicar les branques baixes de garrovers i oliveres.

En tots els casos cal un control i molt especialment en el de la cabra.
Cal pensar com he dit abans en el voltor negre (Aegypius monachus) de Mallorca, que abans de l'arribada de l'home s'alimentava d'un herbívor endèmic el Myotragus balearicus.
Normalment en el tema del bestiar hi juga molt més la mala gestió agrícola i forestal per part de propietaris i administració. Amb una bona gestió, ben estudiada és compatible l'existència de ramat i dinàmica de vegetació climàcica.
Cal tenir molt en compte que la mala gestió del ramat ha provocat una greu desertització arreu del Mediterrani i altres zones del món.
Gràcies pel comentari. JV