dimarts, 16 de maig de 2006

Curs de millora de la qualitat de l'arbrat

Els passats divendres i dissabte es va realitzar un curs sobre la millora en la qualitat de l’arbrat. Curs de l’APVEC, impartit per Josep Selga (bioleg). Principalment, es tractava d’arbrat viari, no obstant, moltes de les nocions que es van donar es poden fer extensibles a qualsevol arbre independentment de la seva destinació, pública o privada.

Un dels aspectes en el quals es va donar més èmfasi va ser el de la post-producció. És a dir, com és manipula l’arbre un cop la seva plantació i engreix han acabat en el planter o viver. Sent aquest un fet molt important, ja que pot determinar en gran mesura l’èxit de la plantació i posterior desenvolupament. Per bo que sigui un arbre en el propi planter, si l’extracció, manipulació, transport, etc. no segueix un tracte de qualitat, ningú no pot assegurar que l’arbre visqui, ni visqui bé.

Si els pans de terra no estan ben formats, si els arbres han tingut els repicats i/o transplants suficients durant la seva estada en el viver, si han estat o no forçats, si el marc de plantació és l’adequat a l’espècie i grandària, si els empelts estan fets en el lloc adient, etc. van ser aspectes que també es van tenir en compte. Així com també el tenir cura de que les arrels no s’espiralitzin, que els pans de terra no usin malla galvanitzada, l’evitar material de rebuig, de procedència forestal o de recuperació i tampoc arbres que puguin presentar afeccions com cops produïts per maquinària o un transport poc curós, amb símptomes d’haver patit malalties, plagues o simplement deshidratació.

El curs es va desenvolupar a Manresa pel que toca a l’àmbit teòric i a dos vivers de Girona, un d’arbre planifoli i l’altre especialitzat en coníferes, en la sortida tècnica, on es va veure in-situ les avantatges d’una bona gestió i post-producció.

Un fet que es va evidenciar, és com els viveristes es van posant al dia de les bones pràctiques d’arboricultura, ja que aquestes són exigides a Europa, i com aquest bon fer ens va arribant a nosaltres, malgrat l’encarregat del paisatge o jardiner autòcton encara no les exigeixi. Abans, fins i tot s’havia fet la picaresca de portar els arbres a l’estranger d’una manera i a l’interior d’una altra, pitjor, és clar! Però sembla que el propi productor se n’adoni que no mereix l’esforç fer distincions, i ara aquí també gaudim de material de classe europea.

L’única pega del curs va ser la poca gent que hi va participar, uns quaranta a la jornada teòrica i sols quinze a la sortida als vivers. Cosa que demostra el poc esperit de reciclatge i aprenentatge que hi ha, encara avui, en la professió de la jardineria.
~

2 comentaris:

Josep M. Pagès ha dit...

Matitzar que no és que abans hi hagués la "picaresca" de portar els arbres a l'estranger d'una manera i a l'interior d'una altra, senzillament els compradors a França, Alemanya, o també des de fa anys a moltes ciutats de Catalunya amb tècnics qualificats, demanaven i demanen una qualitat bona i a molts llocs d'Espanya els hi és igual, només volen que sigui barat.

Anònim ha dit...

Ep! Ja m'agradaria a mi poder convocar un debat sobre els arbres i reunir 40 persones !
Jo no crec que hi hagi "poc esperit de reciclatge i aprenentatge en la professió de la jardineria".Més aviat penso que hi han moltes formes d'estar al dia,apart d'anar a cursos.A més a més, a partir d'un cert nivell de professionalitat, què vols que et digui? Dissortadament no hi han tantes novetats ni massa ponents per escollir...