Lladres de biodiversitat

La biopirateria

Qui actua a l'Àfrica?

Les empreses multinacionals són els actors més poderosos de la economia mundial i avui s'estan apoderant de la biodiversitat de l'Àfrica a un ritme sense precedents. A més, compten amb l'ajuda d'un règim mundial de comerç que els hi garanteix prioritat d'accés als mercats, la pirateria legalitzada del coneixement indígena i la biodiversitat a través dels drets de propietat intel·lectual (DPI). La influència i dimensió de les empreses creix a mesura que els gegantescs complexes agroquímics, de llavors farmacèutics convergeixen mitjançant compres, fusions i associacions múltiples. Aquesta tendència s'ha accelerat a causa de les grans inversions en biotecnologies, la concessió de patents sobre organismes vius i les pressions consegüents per a la comercialització de nous productes. Molt pocs "gegants" de l'enginyeria genètica "Aventis, DuPont, Monsanto, AstraZeneca y Novartis" dominen avui el mercat. AstraZeneca i Novartis ja van anunciar la seva fusió per formar Syngenta, convertint-se en l'agroindústria més gran del món, amb el 23% del mercat. Conjuntament, aquests 'gegants' acaparen gairebé dos terços del mercat mundial de plaguicides (uns US$ 31 mil milions), una quarta part del mercat de llavors comercials estimat en US$ 30 mil milions, pràcticament tot el mercat de llavors modificades per mitjà d'enginyeria genètica i, a més, s'està portant a terme un procés de fusió creixent en la indústria, el valor total de ventes de la qual arriba als US$ 300 mil milions.

Amb ventes d'aquesta magnitud, el predomini d'aquestes empreses sobre d'altres més petites i les institucions nacionals està pràcticament assegurat. A l'Àfrica, el 88% del mercat d'agroquímics està en mans de poc més de deu empreses . Quatre dels més grans productors de plaguicides -Novartis, AstraZeneca, Monsanto y DuPont- dominen també el mercat africà de llavors genèticament modificades i, cada vegada més, també l'abast i la comercialització de les llavors. Les empreses transnacionals, a més, dominen la majoria dels mercats locals de productes farmacèutics a l'Àfrica subsahariana, el valor del qual al 1997 'juntament amb el de l'Orient mitja- s'estimava en més d'US 8 mil milions.

El sector de la salut a l'Àfrica està experimentant un desenvolupament similar. Actualment s'estan aplicant polítiques de privatització, mesures comercials i normatives sobre drets de propietat intel·lectual que actuen en detriment de la satisfacció de les necessitats bàsiques de la majoria de la població. Igual que en l'agricultura, a l'Àfrica coexisteixen dos sistemes de medicina diferenciats, un tradicional i l'altre basat en l'ús de productes farmacèutics i els enfocaments occidentals de la salut. A la majoria dels sistemes nacionals de salut predomina la medicina occidental, però molts països ja estan començant a incorporar la medicina tradicional als seus programes oficials de salut.

El sistema de medicina tradicional utilitza la biodiversitat com a part integrant d'un procés de curació espiritual, una ètica ambiental i un sistema de creences ancestral que són peculiars de l'Àfrica. Els coneixements i observacions són transmesos d'una generació a una altra, resultant un sistema de salut compartit a través de fronteres ètniques i culturals, però també subjecte a constants canvis i a la influència de factors socials, econòmics i polítics.

La medicina tradicional és més barata i més assequible que l'occidental: a les zones rurals d'Àfrica subsahariana hi ha un metge tradicional per terme mitjà entre cent i mil persones, mentre que la proporció de metges occidentals és típicament d' 1 per cada deu mil a cent mil habitants. S'estima que entre el 70 i el 80% de la població africana -tant rural com urbana- depèn de la medicina tradicional i la varietat de plantes i animals que aquesta es basa. Per a ells la conservació i ús sustentable de la biodiversitat és de vital importànca.

Moltes de les espècies utilitzades per la medicina herbària són silvestres. Per satisfer la demanda, la recol·lecció de plantes medicinals a l'Àfrica sovint ocorre a ritmes que superen la seva regeneració natural, i un nombre cada vegada major d'elles està en perill d'extinció o començant a escassejar. La seva conservació revesteix una importància crítica, no només per protegir la biodiversitat, sinó també per respondre a les necessitats de salut del continent. La pressió sobre aquests recursos haurà d'augmentar significativament al futur immediat, no només a causa del ràpid creixement de la població africana sinó, sobre tot, a mesura que el mercat de productes naturals i herbes medicinals de procedència africana creix, tant en Estats Units com a Europa, a un ritme que arriba a el 10% anual, com en el cas de l'escorça de Prunus africana, utilitzada per tractar la prostatitis masculina.

La major part dels 150 medicaments farmacèutics més importants el principi actiu dels quals prové de plantes medicinals estan associats a coneixements tradicionals desenvolupats per comunitats locals arreu del planeta. L'explotació del coneixement tradicional a les mans dels actors més poderosos de l'economia mundial utilitzant noves tecnologies és avui un gran negoci que protegeix els seus guanys mitjançant patents. Si bé de l'Àfrica encara no ha derivat cap medicament d'èxit comercial internacional, el saber tradicional africà ha estat emprat per identificar i desenvolupar molts productes comercials d'ús mèdic, cosmètic, alimentari o agropecuari. En molts casos aquests productes han estat patentats per investigadors o empreses dels països industrialitzats, sense la més mínima consideració pels drets dels posseïdors originals d'aquests coneixements o tecnologies.

El sistema de patents ocasiona problemes tant per al sistema de salut modern com per al tradicional. No només permet que s'exerceixi pirateria de la medicina tradicional, sinó que fa les herbes medicinals menys accessibles, per exemple, generant escassesa de la ja esmentada Prunus africana utilitzada per guarir la prostatitis. A més, vehiculitza la concentració monopolística del mercat de fàrmacs moderns i els manté a preus artificialment alts, col·locant al sistema de salut modern fora de l'abast de la majoria dels pobres.

· ODG · Observatori del Deute en la Globalització