Es convoca a Tothom a arreplegar garrofes!
Diumenge dia 7 de Maig
A les 11 del matí.
Font dels Voluntaris (Davant camp de Beisbol)
Viladecans
“que les garrofes les han furtat
com tots els anys ens han espigolat
L'any que ve no em fotran
les colliré en el mes de Maig
i si no les volen verdes
les embetumaré”
“Xacarrere uo!" Del grup Bajoqueta Rock
registrat al disc “A pèl” el 1998
com tots els anys ens han espigolatL'any que ve no em fotran
les colliré en el mes de Maig
i si no les volen verdes
les embetumaré”
“Xacarrere uo!" Del grup Bajoqueta Rock
registrat al disc “A pèl” el 1998
Davant la tramitació del Pla de Llevant que vol urbanitzar el sector Oliveretes Torrent-fondo. Farem un recorregut informatiu per la zona tot arreplegant garrofes. Tot i que fins l’agost no estan madures, arreplegarem les caigudes del terra, i si cal les embetumarem ...
Us hi esperem a tots i totes.
Xacarrere uo!
Ja de matí quan el pollastre cantava.Jo els aparells a l'haca li ficava
i se n'anavem a un camp de garrofes
que heretà el meu avi allà per la rosella
l'arribar allí
quin desastre que m'han fet
en quina barbaritat ho han deixat
ni fins camparet.
No li ho digues a ma mare
no li ho digues a mon pare
no li ho digues al meu avi
no li ho digues al meu germà
que les garrofes les han furtat
com tots els anys ens han espigolat
L'any que ve no em fotran
les colliré en el mes de Maig
i si no les volen verdes
les embetumaré
Burra anem-se'm a casa
que ací no fem res
quina burra més cabuda
Xacarrere uo!
Lletra: Paco Lluís / Victor
Música: Paco Lluís
(disc “A Pèl” del grup Bajoqueta Rock)
*
Entrades
1 comentari:
Us entenc de debó i sento no poder assistir. L'avi del meu fill ens parla d'una frase quan cuida amorosament dels seus dos garrofers del jardí. Els nets apleguen garrofes i els diu: sabeu nois que a l'època dels matxos les garrofes eren com la benzina d'ara?
Saviesa d'una vida experimentada. Ara, amb tota la nostra tecnologia no som ni tan sols capaços de crear una nova indústria per exemple de pastisseria que doni un nou aprofitament per als nous temps a aquests arbres mil·lenaris. Estic convençuda que tanta màquina i tan poc utilitzar les mans i la pensa -expressió del meu fill- una mica més a prop de la terra ens han begut l'enteniment. I una frase meva per al dia d'avui: La memòria personal dels individus i històrica dels pobles ens els que hi viuen són importants, però encara és més important l'ús constructiu d'aquesta experiència de cara al futur. Bona pensada. Areveure.
Publica un comentari a l'entrada