Les ombres dels arbres

Arrecife sense ombres dels arbres

Ombres a la ciutat

Com la dels arbres a la ciutat, cap altra ombra no és tan gratificant. Però, encara que són reclamats -arbres i ombres- no hi ha manera que Arrecife es pobli d'imatges fosques sobre parcs, carrers i voreres. És tanta i tan evident la necessitat d'ombra que fins i tot s'exigeix mitjançant plans artístics. Però ni cas. El problema és que hi ha persones amb capacitat de decisió que consideren que els arbres no peguen, que resulta millor el paisatge àrid i desolat. Quan no, es pensa que són costosos en cas de mantenir -cal donal’s-hi forma i podar-los-, que consumeixen molta aigua -desconsiderant que les aigües depurades fan meravelles- o que són bruts -oblidant que hi ha arbres de fulla perenne i que la tardor és una bonica estació precisament perquè cauen les fulles dels arbres.
Un segon esglaó de persones senzillament no resideix a la ciutat. Ni la viu. Però planten arbres a les seves cases campestres, encara que no els volen en ella. Fora de catàleg hi ha un parell d'elles que culpen al món del seu malestar, fins i tot als arbres per impedir que la llum els traspassi i projectar ombres sobre l'asfalt.
Arribarà el dia en què algú amb capacitat de decisió li doni per transformar radicalment la ciutat amb imaginació, pocs diners i sense fastiguejar ningú. Es dedicarà a plantar arbres allà on hi hagi un buit i, al cap de 10 o 15 anys, no hi haurà qui reconegui la ciutat. Sense grans ostentacions, haurà refrescat Arrecife, dissimulat la seva mala arquitectura. Haurà canviat la fisonomia de la ciutat i no dic que el caràcter dels seus habitants, però gairebé.

Mario Alberto Perdomo
Canarias7. 01/11/2005

~

· Article traduït del castellà publicat a Canarias7 el 01.11.2005

~