La Ceiba de l'Havana

La volta a la Ceiba, un ritual cubà

A la capital cubana, on els seus habitants en situacions extremes afirmen "no creure en ningú", hi ha una ceiba que atreu milers d'havans i visitants, arbre de peregrinació per a la millor sort i complir desigs.
No és necessari ser catòlic, protestant o seguidor de les creences africanes, barrejades com un còctel, ni de bon tros ateu materialista per assistir a la cita les vigílies del 16 de novembre, data de la fundació de la vila de San Cristóbal, patró de la ciutat.
I encara que l'Havana ja carrega a les seves espatlles 486 anys, pocs recorden i molts menys coneixen el sant baró, substituït com a símbol per La Giraldilla, petita escultura que adorna la cúpula d'una de les fortaleses colonials de la part vella de la ciutat.
La ceiba en qüestió està ubicada als predis del Templet, edifici que marca el lloc on es reunia l'ajuntament fundacional de la vila, avui capital dels cubans.
Davant el moll i a un costat del castell de La Fuerza, on s’entreveu una rèplica de La Giraldilla, aquest arbre és un substitut de l'original que va donar vida a la tradicional peregrinació.
Des del vespre del passat 15 de novembre milers de persones es van congregar entorn del carrer Obispo important artèria comercial de la centenària història ciutadana i des de fa diversos anys esdevingut passeig per als vianants.
Presidint la marxa, autoritats del govern, intel·lectuals i altres personalitats es confonen amb el públic i els venedors d'ocasió.
Per a més d'un turista, càmera a la mà, l'esdeveniment resulta una sorpresa, tenallat per la imatge que de l'"illa comunista" presenten mitjans de premsa dominants i més d'un enemic del procés polític diferent en la major de les Antilles.
El ritual comprèn donar tres voltes al voltant del tronc, tocar-lo i demanar un desig, la qual cosa es remunta als temps en què els indígenes cubans van iniciar la cerimònia, ja que consideraven que aquest arbre representava al Sol.
Després els esclaus africans van començar a lliurar ofrenes al peu de la corpulenta planta, símbol de bonança. Avui no és estrany trobar-les "per a bé o per a mal" en expressió del que aquí anomenem bruixeria.
Arbre silvestre de l'estirp de les bombacàcies, resulta sagrat per als creients, que tenen prohibit la seva tala. Al contrari, la sembra d'una ceiba consagrada porta tota una sèrie de requisits que inclouen terres d'altres llocs, monedes i resos.
A la terra on regna la Palma Reial, l'arbre nacional, la ceiba és qualificada de "gegant dels camps de Cuba, amb els seus troncs oberts que acullen als seus devots, fins i tot aquells que "no creuen en res ni ningú", però li donen tornades i la toquen "per si de cas".

Orlando Oramas León
L'Havana. 18.11.2005
Prensa Latina

· Article traduït del castellà publicat a Prensa Latina el 18.11.2005

*