dilluns, 7 de novembre de 2005

L’Arbre Sagrat

L’Arbre Sagrat

Quan el van tallar de soca
va quedar sa eterna arrel.

Ja rebrota a ran de roca
amb el temps tocarà al cel.

Procurem que la brancada
pugui lliure respirar.

Res de murs res de teulada
que la privin de pujar.



Lletra d'Emili Guanyabens

Tonada popular
Harmonitzada per E. Morera


L’Arbre Sagrat és una antiga cançó
popular, metafòrica, amb doble sentit.
És un cant reivindicatiu, d’esperança,
de llibertat, que se solia cantar en les
èpoques que estava prohibit cantar
Els Segadors i les altres cançons que
parlen clarament dels anhels de
llibertat i de Catalunya.
Si algú vol la partitura sencera
ens ho pot demanar i li enviarem.

*

*