dijous, 17 de novembre de 2005

Alzina, alzinar

Ramat

Vénen les cabres d'olor fosca,
estossegant, negres, vermelles,
darrera els bocs amb davantal de cuir
-que no les prenyin totes.

Menjar formatge, beure vi,
sota una alzina, amb el celatge al fons
-roig, gris, morat-, i no sentir cap veu,
diré que és mitja vida.
L'altra mitja,
la mort va rosegant-la amb dents de llop.

Joan Vinyoli
*
*

Me deman si, per ventura,
no és un somni estimar tot el que estim,
i que existeixi?


I què és la sensació que m'enrampa
el solam del cor, en trepitjar
aquesta terra d'antics alzinars
(que, de qualque manera, abans de néixer,
ja enyorava)
si no pura
complaença intuïda per l'instint?

No em desperteu, o és somni o és dolor.

Bernat Nadal
(Manacor, 1950)
[De Teorema del somni, 1982]

*
*