dilluns, 1 d’agost de 2005

Arbre

Arbre
Sóc l'arbre
la terra dura magra i famolenca
el corb i l'àliga
sol i lluna i mar
Sóc l'argila sagrada
que forma la base
herbes vinyes i home
Sóc totes les coses creades
Sóc tu i
tu no ets res
sinó a través de mi l'arbre
que tu ets
i res no m'arriba
si no és a través de la porta viva
per ser lliure
i tu no ets res encara
ja que tota la creació
terra i Déu i home
no és res
fins que no es fonen
i esdevenen la suma d'una cosa
junts es fonen en consciència
de tota part sagrada que vetlla
viva
en afinitat veritable.
Lionel G. Fogarty
(Barambah - Queensland, Austràlia, 1957)
De The wisperer of black soil ground: New and Selected Poems (1995).
Lluís Felip i Pep Julià (versió catalana).

Poema en Mp3 : Arbre
Si vols escoltar el poema:


Lionel G. Fogarty, va néixer a Barambah que actualment s'anomena Cherbourg, una reserva on els aborígens crítics amb el govern eren enviats. Activista polític (un seu germà morí a mans de la policia al 1993) i poeta. Amb la seva obra ha obert un estil nou d'expressió poètica marcat pel surrealisme i per un llenguatge mestís molt personal. El sofriment dels aborígens australians és un tema recurrent en els seus poemes, aspres i plens de lirisme alhora.
·
El Vell Arbre · Old banksia tree [1936]
Margaret Preston, [Australia 1875-1963]
·

2 comentaris:

namaga ha dit...

hola Amics Arbres,
jo crec que Darwin és va equivocar
en la teoria de la evolució, ja que
molt sovint penso que som més similars
als arbres, els canvis climàtics ens
afecten, tambè arrelem, ens desfullem,
ens modifiquen les condicions de la vida...

Amic.Arbres ha dit...

Hola NAMAGA,
Segurament que tots som tot, com diu aquest vers.
Tens tota la raó, el mateix que pateix o disfruta l'arbre també ho patim o disfrutem nosaltres, oi?
Per aixó cal tractar-los bé.