Cal deixar créixer els arbres urbans de forma lliure

Per què els arbres de Barcelona es deixen créixer lliurement i ja no es poden tant com abans?

Els arbres que es poden el mínim necessari creixen més sans, són més forts i més resistents. Les grans capçades dels arbres aporten més beneficis als ciutadans

En els darrers anys, les directrius i tendències respecte a la poda dels arbres de la trama urbana de Barcelona se centren a deixar créixer els arbres de forma lliure i podar-los només en casos que sigui estrictament necessari.

També et pot interessar : La superilla de l’Eixample, un petit oasi fins a 2 °C més fresc que els carrers de l’entorn. En plena onada de calor i termòmetre en mà comprovem que els carrers ara sense asfalt i amb més vegetació tenen una temperatura menys sufocant que altres punts del districte

Els beneficis de tenir arbres amb grans capçades als carrers de les ciutats

Els arbres són elements imprescindibles a les ciutats pel fet de proporcionar nombrosos beneficis ambientals i socials.

• El seu paper com a reguladors climàtics és d’alta importància actualment, immersos en un context d’emergència climàtica. Convé recordar que els arbres amb grans capçades generen ombra i frescor a l’estiu, tot fent baixar uns quants graus la temperatura a peu de carrer. A banda, l’ombra que generen a les façanes en època estival contribueix a reduir el consum energètic destinat a la climatització dels edificis, sobretot als primers pisos. Els caducifolis, a més, permeten l’arribada del sol a l’hivern, contribuint igualment a reduir el consum energètic.
• Els arbres contribueixen a atenuar la contaminació acústica, és a dir, el soroll derivat del trànsit rodat i de l’activitat urbana.
• Milloren la qualitat de l’aire pel fet de generar oxigen i per contribuir a la la retenció de gasos i partícules contaminants.
• Els arbres dels carrers de pobles i ciutats també contribueixen a regular el cicle hídric pel fet d’ajudar a reduir el volum d’aigües d’escorriment i de possibles inundacions.
• També incrementen la biodiversitat vegetal. La varietat d’espècies d’arbres i arbusts —sobretot si fan fruit— proporcionen aliment i refugi a molts animals, sobretot ocells.
• Finalment, els arbres també tenen beneficis socials pel fet de millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones. Embelleixen i fan més ambles les ciutats, i ens regalen canvis cromàtics al llarg de tot l’any.

Com a contra, només en el cas de carrers molt estrets i amb gran volum de trànsit, tenir-hi grans capçades podria ser contraproduent pel fet que en limitarien la ventilació i les partícules contaminants podrien quedar retingudes més. Aquest, però, no és el cas de Barcelona, ja que en carrers petits hi ha arbres de port menut.

També et pot interessar : Els arbres poden contribuir a reduir la contaminació urbana?
Els investigadors destaquen la necessitat que es facin més estudis referents als carrers més contaminats de les grans ciutats

Menys podes, més salut per als arbres

Si els arbres creixen lliurement, en equilibri, són més sans i combaten millor les plagues d’insectes i fongs, a banda de ser més forts i resistents.
Joan Guitart, cap d’Àrea d’Arbrat de Parcs i Jardins de Barcelona, explica que la pràctica d’efectuar grans podes als arbres dels carrers fa anys que no es realitza a Barcelona, però sí encara a moltes viles i ciutats de Catalunya i de la resta de l’estat, on es té molt interioritzat que si un arbre no està podat, està “descuidat”.
L’expert en arbres explica que aquesta pràctica de poda severa és antiga i deriva de la fructicultura. “Antigament, no hi havia coneixement i es tractava l’arbrat urbà com si fossin fruiters”. Guitart destaca que els fruiters sí que es poden força per tal d’optimitzar-ne la fructificació, és a dir, per tal d’obtenir fruits grans i una bona collita.

Exemplars de plàtan d’ombra podats de forma intensa seguint criteris de fructicultura

L’arboricultura s’encarrega de l’arbrat urbà. Es tracta d’una ciència relativament moderna molt estesa a la resta d’Europa. De fet, segons explica Joan Guitart, fora de l’estat espanyol és difícil trobar arbres podats de forma tan radical sinó està justificat, és a dir, només s’efectua si l’arbre té algun problema.
En el cas dels arbres de pobles i ciutats no es busca obtenir fruits, sinó que el que es pretén és tenir ombra i una fusta el més resistent possible, per tant, el criteri de poda ha de ser podar el mínim possible: l’invers de la fructicultura.

“Els arbres grans, contràriament al que es pensava, no són més perillosos sinó al contraris, són més sans i no tenen podridures.”
Joan Guitart, Cap d’Àrea d’Arbrat (2021)

Exemplar de plàtan d’ombra al qual només se li apliquen podes lleugeres

Les conseqüències de podar de forma severa i maldestre els arbres

Com menys intervingui un arbre molt millor. Joan Guitart recorda que fer talls grans, de més de 10 o 15 cm de diàmetre, suposa crear ferides greus que costen molt de tancar (diversos anys). Mentrestant, per la ferida hi podran entrar patògens (infeccions de fongs o entrada i proliferació de paràsits com àcars o plagues d’insectes). Això podrà derivar en podridura interna o buidatge intern del tronc, un fet que pot implicar menor resistència i debilitament en general.

Quins tipus de podes es realitzen als arbres de Barcelona?

Abans de podar s’ha de tenir en compte les característiques de l’espècie i l’etapa de desenvolupament en què es troba l’arbre. En general, convé diferenciar intervencions en arbres nous i en arbres heretats, és a dir, arbres antics plantats fa anys.
Els arbres que es planten de nou arriben amb una poda de formació feta als vivers. Durant els primers quatre anys no se’ls fa cap poda, només se’ls rega per tal que arrelin. A partir d’aleshores, un cop restituït el sistema radical, creixen a major ritme. Si ho fan de forma correcte, no se’ls intervé, només se’ls fa una revisió periòdica per tal de determinar si tenen alguna branca seca, o alguna que vagi cap a les façanes i que calgui retirar. Es tracta d’arbres que estan en equilibri en el nou ecosistema urbà: són sans i resistents.

Exemplars joves de til·ler al carrer de Pere IV, al Poblenou

Els arbres heretats com grans plàtans o lledoners, als quals se’ls havien realitzat podes agressives en el passat, no tenen un desenvolupament gaire vertical, és a dir, un sol eix del qual van sortint branques, sinó una creu de brancatge de la qual en surten sis o set eixos, un fet que fa que sigui fàcil que puguin tocar façanes.

En aquests casos, tal com explica Joan Guitart, és necessari realitzar una poda de manteniment, és a dir, retirar les branques seques i les que van cap a les façanes. “S’intenta mantenir l’arbre en equilibri, l’arbre és gran, però la part aèria està compensada amb les arrels”.

Dins dels arbres heretats, s’hi inclouen també els arbres desequilibrats o mal formats en els quals convé reduir-los la capçada per temes de seguretat mitjançant una poda de reestructuració.
La poda de les palmeres és una poda de manteniment específica que es limita a l’eliminació de fulles seques, fillols, inflorescències i fruits, respectant al màxim la forma esfèrica natural de la corona. 

Cada quan es poden els arbres de Barcelona?

Anualment es poda un 25 % dels carrers de cada districte, en l’ordre establert de rotació de carrers, per tant, cada quatre anys s’intervé en la poda de tot l’arbrat de Barcelona. La campanya es duu a terme entre l’octubre i el mes de març, tot i que al llarg de tot l’any es realitzen actuacions detectades durant les revisions anuals.

Com es garanteix la seguretat de l’arbrat?

Per tal de minimitzar riscos associats a la caiguda de branques o d’arbres, cal conèixer en tot moment l’estat de tot l’arbrat dels carrers de la ciutat. És per això que un cop cada dos anys es revisa un per un el total dels arbres dels carrers de Barcelona.
Hi ha cinc inspectors de carrer que al llarg de tot l’any recorren a peu els carrers, n’analitzen cada exemplar i en revisen totes les alteracions que puguin tenir (alçària, estructura, cavitats, etc.).

Les dades s’introdueixen en una aplicació, mitjançant una tauleta, i aquest els suggereix si aquell arbre es pot mantenir tal com està, si cal fer alguna intervenció concreta (perquè té alguna ferida, tallar alguna branca o bé reestructurar/compensar la capçada), o bé, en el pitjor dels casos, si cal abatre’l per temes de seguretat i substituir-lo per un altre.

També et pot interessar : Cinc preguntes i respostes sobre la caiguda d’arbres a Barcelona
El biòleg Gerard Passola analitza la situació de l’arbrat a la ciutat després de la caiguda d’una mèlia davant de l’Escola Jujol

Joan Guitart explica que cada arbre de Barcelona té un fitxa en què, a banda de tota aquesta informació de seguretat, indica per quina espècie caldrà substituir un cop mori o calgui abatre’l. Això està en consonància amb el Pla director de l’arbrat (2017-2037), el qual busca que cap espècie superi en el futur el 15 % del total i evitar el monocultiu.
Els operaris que realitzen les podes les fan amb amb una tauleta i accedeixen a l’historial de cada arbre que han de podar. L’aplicació conté descrites les actuacions que caldrà fer-los segons la revisió de seguretat.

Brigades d’urgència

Si un inspector detecta que un arbre té algun risc imminent, o bé si es rep alguna alerta dels veïns per algun tema en concret, aleshores actuen les brigades urgències. N’hi ha dues en total, una per cada cinc districtes de la ciutat.
Per què els arbres de Barcelona es deixen créixer lliurement i ja no es poden tant com abans? | arbres, Barcelona, Institut Municipal de Parcs i JardinsCom es diuen els arbres que tinc davant de casa i al meu carrer?

Com s’actua si es troben nius d’ocell?

En cas de detectar nius de cotorra de gran pes que puguin suposar un perill de caiguda, o desestabilitzar l’arbre que els conté, aleshores una empresa especialitzada en valora la situació i se’n fa càrrec. En cas que calgui retirar el niu i que aquest contingui polls, aquests es deriven a un centre de recuperació de fauna (Torreferrussa).
Si durant la campanya de poda es detecta qualsevol altre niu, de menor calibre que els de cotorra, aleshores s’opta per no podar l’arbre aquell any. La poda es posposa fins que passi la temporada de nidificació.

També et pot interessar : El paper dels arbustos i herbassars urbans per potenciar la biodiversitat a Barcelona
La ciutat de Barcelona aposta des de fa uns anys per potenciar la vegetació espontània, herbassars i arbustos mediterranis que afavoreixen la presència d’ocells, insectes i els processos naturals

Manel Cascante Torrella
· Article de BTV del 22 de gener del 2025