dilluns, 30 d’abril de 2012

Una volta per Honor


Fulles d'arbocera

Aquestes fulles d’arbocerales he arreplegades per fotografiar-les. No ho faig mai això de tocar o retocar el que és natural i salvatge. En aquest cas volia concentrar aquests colors i, creureu que el fet mateix d'haver-ne manipulat la composició em deixa incòmode?

Per altra banda no hi puc donar més argument que elpurament estètic. Més que res per no parlar del que no sé. Què és allò queprodueix aquestes taques obscures? Un fong? Com així cauen en aquest temps, quanen tornen treure de noves en la segona primavera? La primera és la de latardor. Ja sabem que és a l’estiu que els cauen les fulles a la majoria delsnostres arbres i arbusts autòctons mediterranis. A causa de l’estrès de l’estiusec i calorós. És possible que qualque episodi de calor hagi provocat aquetacaiguda, gens important per altra part. Ja dic que les he arreplegades jomateix aquestes fulles. He estat pensant en perquè tenen aquest color i no unaltra. Evidentment no n’he tret entrellat.

Llavors m’heaturat a fotografiar aquest paisatge tan bell de la vall d’Orient i les mevesestimades muntanyes, amb el Maçanella al capdavant. He tingut la sort de gravarel so d’aquest rossinyol, dues vegades. Vos n’ofereixo una, la més breu. Heaprofitat també per gravar el missatge de salutació del mòbil amb el seu cant.

Pel que fa a lesfulles d’arbocera, vull tornar a repetir l’experiència de fotografiar-les enaltres ocasions, aprofitant estacions diferents.

Joan Vicenç Lilloi Colomar
Alaró a 30 d’abrilde 2012.






Fotos i vídeo: JV30abril12.

2 comentaris:

Rafel Mas ha dit...

Bones Joan V,
un "Honor" que comparteixis aquestes belles observacions amb noltros. Unes fotos ben maques.
Les fulles pareixen patir Antracnosi, una malaltia provocada per fongs de diferents espècies. Pel que es veu és característic aquests punts negres i la decoloració de les fulles en diferents tonalitats. Aquesta malaltia produeix la mort dels teixits i és segurament per això que l'arbocera ha
"tirat" les fulles.
Molt maco el cant del Rossinyol, és un dels meus preferits i no només per la riquesa del cant, sinó perquè sempre cerquen escenaris on el seu cant es vegi encara més amplificat.
Excel·lent.

Dalva M. Ferreira ha dit...

Típico de Joan Vicenç!