Joan Manel Riera, Director de l'Escola de natura del Corredor
“Els boscos viuen millor que mai”
Considera que es malgasten diners en la neteja de boscos quan el que s'hauria de fer és una millor selecció del sotabosc
Reclama més educació ambiental de la gent que va al bosc però no gaudeix de l'entorn
“Els boscos viuen millor que mai”
Considera que es malgasten diners en la neteja de boscos quan el que s'hauria de fer és una millor selecció del sotabosc
Reclama més educació ambiental de la gent que va al bosc però no gaudeix de l'entorn
Riera , a la Casa Capell on es educació ambiental. Foto: E.F.
Nascut a la Barceloneta, el 1960 va aterrar als boscos del Maresme per fer-hi de vigilant forestal. S'hi va quedar, i el 1984 va fundar, amb quatre biòlegs més, l'Escola de Natura del Corredor. Des d'aleshores no ha deixat la formació i també impulsa l'espai de sostenibilitat de Mataró.
En les últimes dècades ha estat una de les persones que ha trepitjat i viscut més de prop la transformació del paisatge als boscos del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, entre el Maresme i el Vallès Oriental.
La pressió urbanística ha suposat una agressió al paisatge. Amb quina salut es troben, els boscos?
És una salut de contrastos. Els boscos viuen el seu millor moment, perquè és quan hi ha més extensió i la qualitat amb què es troba no està tant malament.
I com s'explica?
La bombona de butà va posar fi a l'ús de la biomassa com a combustible. Això ha fet abandonar el bosc com a explotació econòmica.
Això no és bo, no?
Ni bo ni dolent. Ara tothom diu que el bosc s'ha de gestionar. La meva opinió és que el pots deixar estar i es refà tranquil·lament.
Però s'ha de frenar, el bosc?
Amb l'abandonament de l'agricultura el bosc s'estén i el paisatge s'homogeneïtza. És clar que la biodiversitat augmenta amb la diversificació del paisatge. L'exemple més clar és l'alzina que, com a gran poderosa, ho tapa tot i fa que en el sotabosc no hi creixi res.
No es gaire partidari de la gestió forestal?
Estem gastant molts de diners en la neteja de boscos. S'ha de retirar el sotabosc però si es fa d'una manera dràstica creix de cop i cada tres anys gastarem 1.300 euros per hectàrea per mantenir-lo net. Si no tenim pressa, s'ha de seleccionar el sotabosc. És una cosa bàsica però que no s'aplica.
Per què no es fa?
Falta coneixement tècnics amb les associacions forestals. Pesa molt el propietari forestal, a qui interessen els ajuts a l'explotació. L'objectiu no és tenir els boscos madurs i que no hi hagi incendis. Ara interessa el diner públic per tornar a fer rendible el bosc amb l'argument de l'ús social. Tot és discutible, però jo no ho faria.
El canvi climàtic és una amenaça?
S'estressaran els boscos, perquè hi haurà menys pluges i el perill d'incendis es multiplicarà. L'escenari és que pujarà com a mínim dos graus la temperatura i passarem a un paisatge com el d'Alacant. Es pot modelar el bosc amb arbres grans i més separats i buscar espècies menys vulnerables.
I és fàcil introduir-hi espècies?
Als boscos del Montnegre no hi havia castanyers o pins. Vam afavorir espècies noves segons els nostres interessos. A partir que es va exportar l'aiguardent es va introduir el suro i es van començar a cremar alzines per deixar créixer els suros. Després es va afavorir el pi pinyoner i ara ja no el cuida ningú.
La sensibilització ambiental ha millorat?
Potser no tant com sembla. Hi ha un canvi cultural de molta gent urbana que té el bosc com un nou escenari lúdic. Les sol·licituds per fer activitats esportives al parc natural, que ja està prohibit, han crescut. No són persones que gaudeixen de la naturalesa sinó que hi van a fer curses, costellades o a fer festes rave.
També hi ha qui en gaudeix, no?
Hi passeja molta gent seguint els múltiples itineraris. També és cert que hi creix la inseguretat per perdre's i molts demanen que s'arreglin i marquin més els camins.
La pressió urbanística ha suposat una agressió al paisatge. Amb quina salut es troben, els boscos?
És una salut de contrastos. Els boscos viuen el seu millor moment, perquè és quan hi ha més extensió i la qualitat amb què es troba no està tant malament.
I com s'explica?
La bombona de butà va posar fi a l'ús de la biomassa com a combustible. Això ha fet abandonar el bosc com a explotació econòmica.
Això no és bo, no?
Ni bo ni dolent. Ara tothom diu que el bosc s'ha de gestionar. La meva opinió és que el pots deixar estar i es refà tranquil·lament.
Però s'ha de frenar, el bosc?
Amb l'abandonament de l'agricultura el bosc s'estén i el paisatge s'homogeneïtza. És clar que la biodiversitat augmenta amb la diversificació del paisatge. L'exemple més clar és l'alzina que, com a gran poderosa, ho tapa tot i fa que en el sotabosc no hi creixi res.
No es gaire partidari de la gestió forestal?
Estem gastant molts de diners en la neteja de boscos. S'ha de retirar el sotabosc però si es fa d'una manera dràstica creix de cop i cada tres anys gastarem 1.300 euros per hectàrea per mantenir-lo net. Si no tenim pressa, s'ha de seleccionar el sotabosc. És una cosa bàsica però que no s'aplica.
Per què no es fa?
Falta coneixement tècnics amb les associacions forestals. Pesa molt el propietari forestal, a qui interessen els ajuts a l'explotació. L'objectiu no és tenir els boscos madurs i que no hi hagi incendis. Ara interessa el diner públic per tornar a fer rendible el bosc amb l'argument de l'ús social. Tot és discutible, però jo no ho faria.
El canvi climàtic és una amenaça?
S'estressaran els boscos, perquè hi haurà menys pluges i el perill d'incendis es multiplicarà. L'escenari és que pujarà com a mínim dos graus la temperatura i passarem a un paisatge com el d'Alacant. Es pot modelar el bosc amb arbres grans i més separats i buscar espècies menys vulnerables.
I és fàcil introduir-hi espècies?
Als boscos del Montnegre no hi havia castanyers o pins. Vam afavorir espècies noves segons els nostres interessos. A partir que es va exportar l'aiguardent es va introduir el suro i es van començar a cremar alzines per deixar créixer els suros. Després es va afavorir el pi pinyoner i ara ja no el cuida ningú.
La sensibilització ambiental ha millorat?
Potser no tant com sembla. Hi ha un canvi cultural de molta gent urbana que té el bosc com un nou escenari lúdic. Les sol·licituds per fer activitats esportives al parc natural, que ja està prohibit, han crescut. No són persones que gaudeixen de la naturalesa sinó que hi van a fer curses, costellades o a fer festes rave.
També hi ha qui en gaudeix, no?
Hi passeja molta gent seguint els múltiples itineraris. També és cert que hi creix la inseguretat per perdre's i molts demanen que s'arreglin i marquin més els camins.
Elena Ferran - Mataró
· Article publicat a El Punt Avui el 08.04.2012 ·
· Article publicat a El Punt Avui el 08.04.2012 ·
Entrades
2 comentaris:
Pens que tens tota la raó, en els boscos hi ha que deixar-los, ells ja sócuparan de regenerarse solç. Menys presió del èsser humà.
He llegit aquest text i m'ha agradat, perque jo també crec que els boscos en general no estàn tant malament, potser alguns sí, pero d'altres estan bé. I les netejes que fan moltes vegades són massa severes, s'elimina tot el sotabosc que és imprecindible per la biodiversitat. El problema es que cada vegada hi ha més persones als boscos i fan coses que no haurien de fer. També molts pagesos tenen culpa de cremar marges i altres zones i avegades provoquen incendis. Es un tema delicat, però crec que no s'està gestionant tant bé com es pensa.
Publica un comentari a l'entrada