dimecres, 4 d’abril de 2012

Xiprers contemplatius

Xiprer. Foto de Mun_na

A un Xiprer

Per què et crearen, oh arbre,
sens ombra, ni fruit, ni flor?
¿Has nascut sols per fer por
devora tombes de marbre?

Tot arbre que engrons l’oratge
bat sos rams fent dolç renou,
mes lo teu negre fullatge
gemega si el vent lo mou.

Si els pàmpols verds se belluguen,
si es va engronsant el llorer,
si els embats en les flors juguen
i l’esperança se’n ve,

com un llamp fuig i s’esborra
tot pensament de conhort
guaitant tu, feresta torre
de la ciutat de la Mort.

A cada poble t’he vist
a les portes del fossar;
digue’m, sentinella trist
que els difunts te fan guardar,

per què és que sempre en els punts
te posen més solitaris
i vius sentint les plegaris
que resen an els difunts?

Oh!, ja ho sé:... perquè ta rel
mostra an el cos el seu llit,
mentre que el tronc com un dit
senyala a l’ànima el cel.

Marià Aguiló
(Palma, 1825 - Barcelona, 1897)

Dos xiprers, Sant Jordi de Cercs, Berguedà. Foto de jqmj (Queralt)

El joc. El plaer d'omplir el temps,
inexorable, amb les mans, amb tot el cos.
La passió de vèncer l'ombra del xiprer.

Vicent Penya
(Rafelbunyol, Horta Nord, 7 juny 1961)
[de Edulcorants naturals]

Xiprers, Corbera de Llobregat. Foto de Francesc Alarcon

El xiprer

Davant per davant de la finestra: al fons
el cel, tot el cel estès i no res més,
alt i esvelt, un xiprer: no es res més
I sota un cel serè o negre, sempre el xiprer,
s'inclina suaument, no només
sota un blau joiós o en el trasbals
de la tempesta;
quiet, bell, sense esperança:no res mes

Kostis Palamas
(Patres, 13 gener 1859 - Atenes, 27 febrer 1943)
~

Το κυπαρίσσι

Αγνάντια το παράθυρο˙ στο βάθος
ο ουρανός, όλος ο ουρανός, και τίποτ’ άλλο˙
κι ανάμεσα, ουρανόζωστον ολόκληρο,
ψηλόλιγνο ένα κυπαρίσσι˙ τίποτ’ άλλο.

Και ή ξάστερος ο ουρανός ή μαύρος είναι,
στη χαρά του γλαυκού, στης τρικυμιάς το σάλο,
όμοια και πάντα αργοκυλάει το κυπαρίσσι,
ήσυχο, ωραίο, απελπισμένο. Τίποτ’ άλλο.

Κωστής Παλαμάς

Xiprers, Matadepera. Foto de llorenc_roviras

Dels xiprers

S'enlaira la filera austera dels xiprers
per emparar del vent el meu presseguer rosa,
que el regui dolçament l'aigua de la resclosa
i a fi que l'aire deixi en son brancam un bes.

Xiprers contemplatius i d'amarganta flaire,
que acolliu cap al tard el sol adolorit,
preserveu en tot temps la pau de l'esperit,
oh negríssims xiprers suspesos a mig aire.

Josep Sebastià Pons
(Illa, Rosselló, 5 novembre 1886 - 25 gener 1962)

Xiprers. Foto de Francesc Teixidó i Ricart

Xiprers

Xiprers arrenglerats sobre la plana,
Inscrits des de les hortes als sorrals,
Poseu fris als embats de tramuntana
Rimant les altes flames vegetals
En un joc repetit de verticals.
Ratlleu de verd obscur platja i vessana,
Soferts com espartans, intemporals.

Montserrat Vayreda i Trullol
(Lladó, Alt Empordà 28 agost 1924 - Figueres, Alt Empordà 8 novembre 2006)

Ciprer a la Serra del Toro, Begís, Alt Palància (País Valencià). Foto de Manel

Paisatge

El sol fa un punt solitari
i mor daurant els cimals
Un nuvolet literari
posa epitsfis banals.

La vina és un exemplari
gòtic de versos iguals,
el riu hi fa un comentari
amb mandroses inicials.

Al pic del proper turó
un xiprer fosc hi figura
el signe d'admiració...

(Caminet que s'hi atura
als peus, fa la signatura
del pintor.)

(1940)

Artur Bladé i Desumvila
(Benissanet, Ribera d'Ebre, 2 març 1907 - Barcelona, 23 desembre 1995)

Ciprer. Foto de Toni Rutab

Fandango de la Fresneda

Tota la lluna te robo
tota te la robaré
tota te la estic robant
hasta que me moriré

Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango, fandango
Fandanguillo, bolero i fandango

Diuen que no mos volem
perquè no mos visitem
que mos pregunton a natros
les voltes que mos besem

Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango, fandango
Fandanguillo, bolero i fandango

Per a cireretes a la Torre,
per a mançanetes a Beseit,
xiques boniques
a la Fresneda
i a Calaseit

Demà mon anem a Barcelona
anirem a comprar un violí
per a ballar
tots los diumenges
al dematí

Aquí a l'entrada del mas
voràs plantat un xiprer
per dar-te la benvinguda
sigos veí o foraster.

Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango, fandango
Fandanguillo, bolero i fandango

Ara sí que estarem bé
que tenim campanes noves
i un rellotge de paret
per a senyalar les hores

Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango ai bolero
Ai fandango, fandango, fandango
Fandanguillo, bolero i fandango

Cançó popular del Matarranya
(Versió d'Artur Gaya i Quique Pedret)
(Quico el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries)

Camí de xiprers. Toscana (Itàlia). Foto de Dani Morell