diumenge, 15 d’abril de 2012

Les palmeres ens donaran ombra

Palmera. Elx, Baix Vinalopó. Foto de Sokleine

La palmera

Hi ha una palmera
prop de ma casa,
antiga i esvelta,
grossa i tan alta
com ho és la pena
que se m’instal.la
en la carena
de l’enyorança
quan la veig i ella,
sola i callada,
gran fetillera,
d’un vol em llança
per l’ampla senda
que ara em trasllada,
suaument, de pressa,
a l’edat clara
de la infantesa
feliç, llunyana,
quan la palmera
era més alta
i a l’ombra d’ella
reia i jugava
pensant que eterna
seria, i blanca,
la joia aquella
que sols trobe ara
quan la veig i ella
em mira i calla.

Marc Granell
(València, 19 abril 1953)

Palmeres madurant els dàtils. Elx, Baix Vinalopó. Foto de Toni Rutab

Quan la palmera suporta el vendaval

Quan la palmera suporta el vendaval,
despentinada en el seu vinclament,
capriciós, incomprès i voluble,
la solitud és visible de lluny.

Home ferit, presoner terra endins.
Fondes arrels fugen a l’infinit
tímidament, cercant amagatall
al mateix lloc on s’enterren els morts.

Demana calma el seu alt pensament,
afortunat d’esquivar l’intangible
malson sonor com una nit d’hivern.

Però el crit prové de la impotència,
de la mirada, de saber el dolor de
quan les palmeres suporten vendavals…

Tomàs Llopis
(Beniarbeig, la Marina Alta, 19 juliol 1954)

Palmeres. Can Bisa, Vilassar de Mar, El Maresme. Foto de Xevi V

Sota la palmera

Estic sol
sota la palmera
i no em fa por.

Estic sol
sota la palmera
i no em fa por
enfrontar-me als records.

Juguem, juguem
sota la palmera
i no tinguem por
de quedar totsols.

I de nit anirem a cercar-nos
totsols.
Jo i jo.

Miquel Plana
(Barcelona, 1952)

Moltes Palmeres. Marroc. Foto de SurfCologic

Palmera

M’enfilo a la palmera
per a haver-ne els seus fruits.
M’he tot ben abillat
i fins la seva espatlla
jo hi he portat la guerra.

Em quedo sense alè
per l’ofec de sa boca.
El meu cor quasi esclata
i vola cap al cel.

M’hi enfilo, a la palmera
m’hi fonc com la mantega.
A la falda endurida
se m’hi asseu amb tendresa;
la rella entra en la terra,
que per dins és humida,
i l’ull ja llagrimeja
com si fos una font.

Salem Zenia
(Frèha, Tizi Uzu, Algèria, 26 setembre 1962)
(Traducció de Carles Castellanos i Llorenç)


Palmeres al desert de Tunísia. Foto de Jordi

Tazdayt


Uliɣ tazdayt s leḥmeq
ad d-ččeɣ deg iɛeqqayen-is
Beggseɣ tiɣelt d uberwaq
sawḍeɣ ṭṭrad ɣer yiri-s

Yak yekkaw deg-i lmenṭeq
mi d-yeččur yimi-w d imi-s
Ul-iw yedda ad ifelleq
ssuṛa-w tuffeg ur tris

Uliɣ tazdayt tḥennec-i
fsiɣ am udi n temɣart
Greɣ irebbi d aquran
tegr-d ammas d imleɣwi
Tagwersa tnuda akk tamurt
tufa ttra deg uɣurar
Tiṭ tneffeg d imeṭṭi
di tala yegr lɛinser

Salem Zenia

Palmeres. India. Foto de Kilometre 22

Ses feixes

Aigua i terra en abraçada
inextricable i fecunda,
humitat que els camps inunda
subtil i quadriculada,
conreus de verdor ofegada,
nivell de feina i tranquil.la
aigua negrosa que asila
la granota fugissera.
I munta al cel la palmera
per saludar naus i vila.

Marià Villangómez
(Eivissa, 10 gener 1913 – 12 maig 2002)

Palmeres. Rincón, Puerto Rico. Foto de llorenc_roviras

Com els negres de les illes,
Amb les fulles dels fassers,
ben cosides, construeixo
la cabana on m’abelleix.
Si fa vent, em fico a terra.
Res de pedra. i així puc
canviar cada setmana,
que és la fita que els humans
no hauríem mai de perdre.

Miquel Bauçà
(Felanitx, 7 febrer 1940 - Barcelona, 3 gener 2005)

Palmeres a la platja. Tarragona. Foto de Joan Garcia

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar

bategant;

tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 16 maig 1894 - 7 agost 1924)

Palmeres. Atzeneta d'Albaida, la Vall d'Albaida. Foto de LLetnom

Palmera i tangos

A voreta de la mar
tira rels una palmera
en illa molt misteriosa
diuen que és illa calmosa.

Però en nits de lluna plena
es deixa vore una sirena
hi ha qui diu que balla tangos
boleros i una rumbeta.

Miquel Català
(Algemesí, la Ribera Alta, 1961)

Palmeres. Sóller. Foto de ziga-zaga

Desplegable tropical

(u)
Sobre els fassers patrullen helicòpters
obacs jardins amb focus escorcollen
perseguint els amants que s’arreceren
a antigues pedres íntimes.

(dos)
Pretorians pels ponts brandes espases
i, entrunyellant esteles de llum roja,
quan ve la nit conduim en silenci
talment qui arriba a Itaca.

(tres)
Igual que infants a places esborrades
sota garlandes de paper i de música
guanyam a les ruletes de la fira
dragons de plàstic, ínfimes
joies, records, llavors de flors secretes,
calius colgats, músties utopies
o glops de llum amarga, quasi tóxica.

Miquel Cardell i Santandreu
(Llucmajor, Mallorca, 5 maig 1958)

Palmera. Peníscola, Baix Maestrat. Foto de Bambo

Epíleg en forma de palmera

I

El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci

Pel tronc puja la veu callada que el vidre
perfà en el somni

Somni de llum en la clara dimensió de
la tarda daurada

La sang del poema es fa llum al cim de la palmera

Hi ha el record de moltes veus en la
quieta reverberació del vidre

Veus presents o llunyanes com núvols blancs
damunt la palmera

La palmera és perfil pur i esclat de sorpresa

D'un traç segur neix i es desborda

Ve d'un fons i s'obre dins la pàgina
de l'aire

II

El poema és el traç que queda en l'aire

El traç de la palmera i la veu de les fulles

L'aire mou el poema

Hi ha cicatrius d'ombra al tronc:
graons vers la llum

El poema és llum i és ombra
ombra avançant vers la llum

Passat i present al cor de la palmera

Instant precís de la paraula

S'alça la veu com la palmera en el silenci

Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l'aire

Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel

El poema és ala i és vol

Instant ardent, ombra i presència

Albert Ràfols-Casamada
(Barcelona, 2 febrer 1923 - 17 desembre 2009)

Palmeres a Tiagua, Lanzarote. Foto de mikipons

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt. Sols un petit detall d'opinió, les palmeres washingtònies de la platja de Tarragona sobren, no és ni serà mai el seu lloc...millor una foto dels 'springs' de Califòrnia d'on son nadiues. Salut.

Salvador Cañís

jd ha dit...

Bona tria per a una gent tan atractiva i exòtica !!!