Plantant cara al mal temps

Com una figuereta borda a s'Estret des temps

Agafaré aquesta figuera com a exemple de tenacitat i fortalesa. Creix sobre la roca, pedra viva, poca terra, poca llibertat, poc aliment, inclemències del sol, de la saladina marina i els temporals, però segueix i aguanta i brosta cada any per plantar cara i dir aquí estic jo. En aquest racó tan especial i poètic com és s’Estret des temps, a Santanyí, metàfora de la nostra llengua i cultura avui dia malmenada i vexada per quatre ignorants venguts de fora i quatre gonelles que són d’aquí però que s’auto-odien. Que sàpiguen idò que som rústics com una figuera, i que les arrels van endins fins on no hi arriben, podran tallar-nos fulles i esqueixar-nos branques, però no ens arrabassaran, perquè la força dels segles ens dóna la raó. Des d’aquí un homenatge a tots els que s’enllacen per la llengua i per tots els que la respecten. Endavant les atxes!

Rafel Mas, Búger 6 d'abril de 2012