Enric Valor també era amic dels arbres

Homenatge blocaire a Enric Valor
En els 100 anys del seu naixement

Amics arbres • Arbres amics, avui dia 22 d’agost, també ens afegim a l’homenatge en xarxa a l’Enric Valor. Aquest gran filòleg valencià, Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener del 2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i narrador, novel•lista, escriptor, recopilà rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions, va fer un dels més importants treballs de recol•lecció i recuperació de la lexicografia valenciana.

Enric Valor també era amic dels arbres, en la seva obra cita sovint els arbres del seu paisatge i en les rondalles que va recopilar també hi surten els arbres i els seus fruits. L’homenatge en aquest bloc creiem que ho hem de fer de manera relacionada amb els arbres i per això hem pensat que estaria bé parlar de la rondalla “L'amor de les tres taronges” i ho fem reproduint el comentari que ha fet Paula Vázquez Bueno de 4t d’ESO del Col•legi Maria Auxiliadora d'Algemesí al bloc Racó de lectures.

També posem en aquesta pàgina la cançó “L'amor de les tres taronges” que va escriure en Gabriel Janer Manila basant-se en les rondalles recollides per Enric Valor: "L'amor de les tres taronges"; Antoni Ma. Alcover: "L'amor de les tres taronges"; Joan Amades: "Les tres taronges de la vida", i en la que hi va posar música Luis Delgado i que canta la Maria del Mar Bonet.

Rondalles valencianes
Enric Valor
"L'amor de les tres taronges"

Aquest volum curt és una recopilació de cinc rondalles valencianes per Enric Valor. Cada rondalla és una història curta, però contada des d’una dinàmica entretinguda que de vegades pot inclús posar-te en la pell del personatge, i, encara que moltes vegades amb un final molt previsible, cada una molt interessant a la seua manera.
La rondalla que més m’ha agradat és la rondalla de L’amor de les tres taronges.
Aquesta rondalla conta la història d’un príncep malaltís que era fill únic, així que el seu pare pren la decisió d’instal·lar una bassa d’oli al palau per a que els pobres pogueren obtindre oli sempre que volgueren sense haver de pagar res, i així el seu fill podria entretindre’s observant a la gent.
Un dia, quan a penes quedava oli a la bassa i el jove príncep es sentia molt millor, va anar una velleta a omplir el setrill, i el príncep li llançà unes nous, amb la mala sort de que trencà el setrill. La velleta es va enfadar molt, però quan el príncep li demanà perdó i li donà un setrill nou amb oli, li va contar el secret de l’amor de les Tres taronges, que segons ella era el que el príncep necessitava per a millorar-se. Així, després de passar per moltes difícils proves, el príncep per fi arriba al palau que hi havia al mig del desert per a collir tres taronges, de les quals al partir-les eixia una princesa que li demanava una pinta per a pentinar-se, aigua per a rentar-se i pólvores per empolvar-se. Quan, per fi, a la tercera princesa, aconsegueix donar-li-ho tot, decideixen casar-se.
Malauradament, una bruixa li clava una agulla a la princesa, que es transforma en papallona, i es transforma en ella.
Sense que el príncep ho sabés, es casa amb la bruixa, fins que, fixant-se en la bellíssima papallona que no deixava de volar al seu voltant, descobreix l’agulla i li la lleva, trencant l’encanteri.
Finalment la bruixa va ser morta i cremada i el príncep i la princesa pogueren casar-se i viure una vida feliços.
Aquest llibre de rondalles m’ha agradat perquè, encara que puga semblar infantil i molts finals siguen previsibles, cada rondalla conté una xicoteta ensenyança que et fa apreciar valors com l’amor o la sinceritat, i fa que pugues reflexionar sobre algunes coses.

Paula Vázquez Bueno

4t d’ESO del Col•legi Maria Auxiliadora d'Algemesí

L'amor de les tres taronges

Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.

-L'amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia...
-Hi arribaré, si a Déu plau.

Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l'ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se'l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.

Pel sementer de formigues
escampa tres sacs de blat.
per aconhortar les feres
ha comprat tot un ramat.
La serp de set caps alçava
set boques de fil puat
i al punt la llet de set gerres
els set caps ha doblegat.

Ja és de nit quan arribava
a la porta, el jovencell.
Tot d'una endevina l'arbre:
n'és el taronger més bell.
Tres taronges hi flamegen,
totes tres fan un ramell.
Al cap cimal d'aquell arbre
ha fruitat l'amor per a ell.

Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l'amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l'ha encobert!

Ai, ai! que tot set l'encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l'instant,
omplen aquells camps d'espines,
de ganivets i d'espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l'ombra d'un sol gegant.

De la primera taronja
una al•lota ben garrida
n'ha sortit, tan bella i blanca,
que potser el sol l'ha ferida.
Ai, ai, que de la segona
surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set,
tan prest han colat la vida.

No l'obrissis, la tercera,
Bernadet, car ni amb diner
no compraries la vida
que ha brostat del taronger.
Arran del brocal d'un pou,
-n'és aquest el fruit darrer-
en obrir l'altra taronja
floreix l'amor venturer.

Lletra de Gabriel Janer Manila i mùsica de Luis Delgado
Cançó cantada per Maria del Mar Bonet

·

·

Enric Valor i Vives
(Castalla, l'Alcoià, 22 agost 1911 - València, 13 gener 2000)