De Tras os montes m'emporto els seus bonics paisatges, el caràcter tan humà de la seva gent, la seva solitud tot i que mai et sents sol, la seva tranquilitat i el seu caràcter rural. Em quedo també amb les amistats durants aquests mesos a Bragança, ciutat on vivia i on es concentra la majoria de la població de Tras os montes.
El districte de Bragança es divideix en la "Terra fria transmontana" a la qual hi ha situada la ciutat de Bragança, i la "Terra quente transmontana", amb un clima notablement més càlid. El nom de "Terra fria" és degut a que es tracta de la zona més freda de Portugal. A Bragança s'hi arriba a través d'una carretera que uneix la ciutat amb Zamora (no s'hi accedeix per tren i amb bus és car, uns 30 euros per una hora de trajecte). A mesura que ens acostem a la frontera podem observar el riu Douro (Duero en Castellà), imponent barrera natural que fa de frontera durant un bon tros amb Portugal i per tant a una banda del riu es veu la part espanyola i a l'altre la portuguesa. En general a la frontera no hi ha res ni ningú i si us paren els policies portuguesos no patiu, son encantadors.
Cidade de Bragança: Una vegada arribats a Bragança i travessant l'actual centre de Bragança, podem observar el seu castell (S. XIII si no recordo malament) situat en un petit turó. En realitat el castell era un palau que pertanyia als Ducs de Bragança, els quals varen ser els més importants del regne. El palau es troba enmitg d'unes muralles on també hi ha el casc antic de Bragança, força ben conservat, amb cases tradicionalment petites i blanques, situades enmitg de carrers estrets de llambordes, com si d'una ciutat medieval es tractés. Actualment el palau és un museu militar on s'hi troben les armes utilitzades antigament. Cal dir però, que és un museu relativament petits. De la ciutat cal destacar també el "Domus municipalis", suposadament utilitzat al S. XII per a la recollida d'aigues pluvials i/o emmagatzemar aigua. Prop del castell observem també el "Museu Iberico da Mascara e do traje", on hi ha recollits els vestits tradicionals de la zona.
La plaça més important és la de Sé, centre neuràlgic de Bragança i on s'hi troba "O cruzeiro" i l'esglesia de Sé. Fora del centre emmurallat podem trobar les cases típiques portugueses, construïdes amb rajoles.
"O cruzeiro", a la plaça de Se.
Plaça de Se.
Abans d'arribar al "Castelo"
O Castelo
El casc emmurallat
carrerons enmitg del casc
vista des del castell
Les característiques socio-econòmiques del districte de Bragança: A mesura que vius a Bragança t'adones de la necessitat de conèixer l'entorn. Tanmateix, al cap de poc temps pots arribar a pensar que després de Bragança no hi ha res, o això sembla en un principi.
En primer lloc, cal dir que l'entorn de Bragança està caracteritzat per petits turons (i no tan petits), alguns arbrats i d'altres on hi predominen brucs que periòdicament es cremen, segons els habitants de la zona. La falta d'un servei d'extinció eficaç fa que en molts casos els incendis no es puguin controlar amb facilitat. A part del paisatge predominant de brucs, també s'observen repoblacions de diferents espècies de pi i formacions notablement madures de roure reboll, sobretot al Parc Natural de Montesinho.
La zona de Tras os montes també s'ha caracteritzat sempre pel seu grau d'aïllament sobretot per la gran presència de barreres naturals com el riu Douro o bé les muntanyes de Montesinho, que arriben a poc més de 1400 metres. Un clima continental rigurós i extensions infinites de petits turons han fet d'aquesta zona un indret de difícil accés i autèntic aïllament. També és sabut que la regió ha criticat durant temps l'abandonament de la mateixa zona per part del govern de Portugal.
Altre cosa rellevant de l'indret és la gran empremta que el contraban ha deixat a la zona, amb múltiples rutes (sobretot a la part espanyola) dedicades a aquesta activitat. El contraban es donava sobretot amb tabac, alcohol i molts altres productes que continuadament creuaven la frontera espanyola de nit.
En general doncs, el districte de Bragança es caracteritza pel seu caràcter rural, amb petites poblacions (aldeias) que sovint no deuen superar ni els 100 habitants (almenys moltes de les que casualment i amb l'intenció vaig acabar visitant). En molts d'aquests pobles Transmontans encara es conserva l'estructura i organització tradicional dels pobles, on al centre de la plaça hi havia un pilar i aquest era el centre de reunió dels vilatans, a més de ser el lloc on es prenien les decisions més importants que afectaven al poble. En les viles més petites, els únics habitants que es poden observar acostumen a reunir-se doncs en aquestes plaçes, segurament també al ser els llocs més assolellats. Cal destacar també que l'estructura d'edat en moltes d'aquestes petites poblacions es caracteritza per un alt nivell d'envelliment de la població, amb la preocupació que això ha generat al districte per varis motius, entre ells el conseqüent abandonament però també la complicada cobertura de la sanitat d'aquestes petites poblacions. En algunes viles també era freqüent observar dones vestides totalment de negre, més endavant vaig saber que en molts pobles Portuguesos aquestes dones vesteixen de negre tota la vida després de quedar-se viudes i no només un temps com acostuma a passar en d'altres indrets.
En general els portuguesos de les viles o dels pobles més grans de la zona consideren com a germans als espanyols, per una banda molts vilatans comptaven a punys els repúblicans de la guerra civil que creuaven la frontera i s'amagaven o els amagaven un cop perduda la batalla. També es va donar el cas que a la frontera, pobles espanyols van oferir cobertura mèdica a molts vilatans de la zona que, per falta d'un hospital, no podien ser atesos. Per aquesta i altres raons, podriem explicar aquesta bona relació.
En general doncs, el districte de Bragança es caracteritza pel seu caràcter rural, amb petites poblacions (aldeias) que sovint no deuen superar ni els 100 habitants (almenys moltes de les que casualment i amb l'intenció vaig acabar visitant). En molts d'aquests pobles Transmontans encara es conserva l'estructura i organització tradicional dels pobles, on al centre de la plaça hi havia un pilar i aquest era el centre de reunió dels vilatans, a més de ser el lloc on es prenien les decisions més importants que afectaven al poble. En les viles més petites, els únics habitants que es poden observar acostumen a reunir-se doncs en aquestes plaçes, segurament també al ser els llocs més assolellats. Cal destacar també que l'estructura d'edat en moltes d'aquestes petites poblacions es caracteritza per un alt nivell d'envelliment de la població, amb la preocupació que això ha generat al districte per varis motius, entre ells el conseqüent abandonament però també la complicada cobertura de la sanitat d'aquestes petites poblacions. En algunes viles també era freqüent observar dones vestides totalment de negre, més endavant vaig saber que en molts pobles Portuguesos aquestes dones vesteixen de negre tota la vida després de quedar-se viudes i no només un temps com acostuma a passar en d'altres indrets.
En general els portuguesos de les viles o dels pobles més grans de la zona consideren com a germans als espanyols, per una banda molts vilatans comptaven a punys els repúblicans de la guerra civil que creuaven la frontera i s'amagaven o els amagaven un cop perduda la batalla. També es va donar el cas que a la frontera, pobles espanyols van oferir cobertura mèdica a molts vilatans de la zona que, per falta d'un hospital, no podien ser atesos. Per aquesta i altres raons, podriem explicar aquesta bona relació.
En general, als vilatans Transmontans se'ls ha descrit com a gent de caràcter fort, donades les condicions de duresa climàtica a la que estan sotmesos, on els hiverns acostumen a ser molt freds (amb mínimes que acostumen a arribar als -15ºC i màximes que poden assolir els +40ºC als mesos d'estiu). En alguns casos vaig sentir que aquest caràcter podia semblar inclús mal educat, cosa que desmenteixo totalment, en tots els casos els Transmontans han estat gent amb la que s'hi pot parlar i amb la que el tracte és excelent.
Curiosament, durant la meva estància a la zona van tenir un hivern totalment anòmal, amb plujes continues i persistents que en alguns casos duraven fins a 3 dies i també amb 4 o 5 episodis de nevades en tot l'hivern. En general els dies de sol succeïen varis dies de pluges i cel gris. Tot i això, el clima normal de la zona a l'hivern és de poques plujes i gelades riguroses.
L'economia de la zona en molts casos es basa en el cultiu d'oliveres i de blat, tot i això, el cultiu del castanyer té una importància vital a la zona i les castanyeredes ocupen una extensió molt important. Segons els propis habitants de la regió, el castanyer constitueix en moltes viles l'element més important de comerç per a l'economia domèstica. I vaig comprovar-ho: la castanya de Bragança apareixia a totes les ciutats de Portugal on vaig poder preguntar, incloses les del sud. En aquest sentit, cal destacar que els portuguesos tenen molt arrelada la castanyada (en el seu cas el Magusto) i durant els dies de tardor sempre trobareu en pràcticament totes les ciutats simpàtics venedors ambulants. Tanmateix, el cultiu de la castanya ha esdevingut tan important a la zona que hi ha descrites multitud de varietats, des de les que gairebé es pelen soles, o de les que tenen la pallofa d'un color més blanquinós, per suposat n'hi ha de tardanes, de miquelènques o també d'altres que son exageradament dolçes, amb doble tamany etc... això és evidentment un tresor de centenars d'anys mantingut generació rere generació i que cal preservar. Pel què respecte a la ciutat de Bragança es fan diverses celebracions, congressos i debats que en moltes ocasions la castanya i el castanyer en son els elements principals. De tot això, cal destacar la gran interrelació que guarden els professors o tècnics amb els propietaris en aquestes jornades, de gran assistència, participació i amb interessants debats. Tanmateix, tot i ser una zona poc habitada, la participació és immilloable en events com el Magusto, a festa do rapaç o altres events que sempre involucren la fauna, el paisatge o la flora de la zona.
L'excelent sopa portuguesa
Plaça de la vila de Gostei
Carrer principal de la vila de Gostei
El magusto a Portugal, amb castanyes i que no falti el vi de porto.
Parc Natural de Montesinho
Un lloc interessant per visitar és el Parc Natural de Montesinho, considerat el més salvatge de Portugal. Pot ser interessant fer una ruta en bicicleta, visitant les viles o bé molts dels boscos, llacs i rius que hi abunden. La vegetació no és molt diferent a la dels voltants, castanyers, rebolls, boscos de ribera, formacions de ginestes etc... Aquesta diversitat de formacions es plasma en el paisatge, força variat. L'interès paisatgístic també és degut a l'harmonia total de l'activitat humana rural amb la natura, cosa que sovint es troba a faltar a les nostres contrades, on cada vegada és més difícil trobar un paisatge on el ciment convisqui en certa manera amb l'entorn. L'alt valor de la zona també es deu a la seva gran diversitat faunística, amb immensitat d'aus nidificants i amb nombrosos rèptils i amfibis endèmics. De la fauna en destacarem també la presència de llúdrigues, gats salvatges i com no, el llop ibèric que per sort o desgràcia no vaig poder veure en estat salvatge. En total, el parc està constituït per unes 74.000 hectàries on la població que hi habita no arriba als 9000 habitants, tots ells repartits en viles. El poble referència del parc és Montesinho.
llac d'Azibu, on recentment s'ha adaptat una zona de bany
Montesinho
Típic paisatge Transmontà
L'excelent sopa portuguesa
Plaça de la vila de Gostei
Carrer principal de la vila de Gostei
Cultiu de castanyers, tradicionalment llaurats, sovint abonats o regats en els casos on aquests ho necessiten. Arbres sovint decapats amb marcs de plantació força elevats, de 9 a 10 metres, tot i que en aquest cas més. La presència de castanyers centenaris és elevada i la major preocupació se centra en la tinta (Phytophthora cinnamoni). Es creu que la humitat i el llaurat faciliten l'entrada de la tinta.
El magusto a Portugal, amb castanyes i que no falti el vi de porto.
Parc Natural de Montesinho
Un lloc interessant per visitar és el Parc Natural de Montesinho, considerat el més salvatge de Portugal. Pot ser interessant fer una ruta en bicicleta, visitant les viles o bé molts dels boscos, llacs i rius que hi abunden. La vegetació no és molt diferent a la dels voltants, castanyers, rebolls, boscos de ribera, formacions de ginestes etc... Aquesta diversitat de formacions es plasma en el paisatge, força variat. L'interès paisatgístic també és degut a l'harmonia total de l'activitat humana rural amb la natura, cosa que sovint es troba a faltar a les nostres contrades, on cada vegada és més difícil trobar un paisatge on el ciment convisqui en certa manera amb l'entorn. L'alt valor de la zona també es deu a la seva gran diversitat faunística, amb immensitat d'aus nidificants i amb nombrosos rèptils i amfibis endèmics. De la fauna en destacarem també la presència de llúdrigues, gats salvatges i com no, el llop ibèric que per sort o desgràcia no vaig poder veure en estat salvatge. En total, el parc està constituït per unes 74.000 hectàries on la població que hi habita no arriba als 9000 habitants, tots ells repartits en viles. El poble referència del parc és Montesinho.
llac d'Azibu, on recentment s'ha adaptat una zona de bany
Montesinho
Típic paisatge Transmontà
Gràcies per la vostra atenció, si esteu interessats en qualsevol altre tipus d'informació us la facilitaré,
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada