divendres, 5 d’agost de 2011

Repliquen pins més resistents als incendis

Una associació proposa el pi canari per a regenerar les muntanyes més degradades
L'ONG «Amics de Palanques» desenvolupa des de 2003 el projecte «Fènix Verd» per a investigar i propiciar el debat entorn d'aquesta espècie

­S'imaginen un arbre que és capaç de créixer gairebé sense sòl, que sobreviu a condicions semidesértiques, que dóna pinyons comestibles i que, a més, rebrota sempre després d'un incendi forestal? L'arbre existeix; es diu Pi canari (Pinus canariensis) i una organització no governamental de Castelló -Amics de Palanques- investiga si és viable la seua ocupació en la regeneració de les muntanyes més degradades de la Comunitat Valenciana.
Els experts de «Amics de Palanques» han assolit replicar set nous arbres d'aquesta espècie dels quals esperen obtenir ara les millors llavors a partir de la pol•linització planificada d'aquests exemplars.
Segons David Molins, un dels tècnics del projecte, els arbres emprats en aquest projecte van ser seleccionats en diferents llocs d'Espanya i es caracteritzen per la seua «tolerància a situacions adverses i la seua potencialitat protectora i productora».
«Amics de Palanques» treballa també amb material genètic d'exemplars de gran port procedents de l'arxipèlag canari, el lloc en el qual aquest rar pi, amb grans similituds amb el pi de l'Himàlaia, es va refugiar a partir del terciari espentat per les glaciacions.
«Cal tenir en compte que a la Península es van intentar diverses repoblacions amb pi canari i van fracassar en la seua majoria. Hi ha determinats tipus de sòl que no suporta l'espècie i per això a nosaltres ens ha interessat especialment trobar un nombre crític d'exemplars ja adaptats per sobre d'aquells que han progressat en el seu medi natural», va explicar.
En aquest sentit, «Amics de Palanques» i el projecte Fènix Verd cerquen des de fa més d'una dècada consolidar un procés de millora genètica, igual que van fer els agricultors durant segles amb les seues llavors, entorn d'aquest pi i a altres espècies com la surera que es caracteritzen per la seua resistència al foc, o amb el pi pinyer.
L'associació pretén obrir un debat sobre el seu ús en territori valencià, que qüestionen associacions ecologistes i organitzacions professionals forestals. «Nosaltres som partidaris d'emprar-ho en petites quantitats i en llocs i circumstàncies molt concretes, encara que som conscients d'aqueix rebuig i per això volem obrir un debat seriós i racional entorn del seu ús, no dogmàtic com ocorre ara», afirma David.

Els avantatges
El Pi canari ha desenvolupat unes estratègies de supervivència que poden convertir-lo en un instrument ideal per a regenerar les zones més degradades de la Comunitat Valenciana, on les espècies denominades autòctones no tenen amb prou faenes la menor oportunitat de supervivència.
A més de rebrotar a les poques setmanes d'haver patit un incendi forestal -sorprèn per ser el primer material verd que sorgeix entre les cendres-, el Pi canari no requereix molta precipitació i és capaç de progressar en sòls empobrits a la recuperació dels quals contribueix cobrint-los ràpidament de pinassa.
A més, la seua llavor, sense arribar a les qualitats de la del pi pinyer, s'acosta bastant i permet un aprofitament agroalimentari.
Creu que cada vegada hi haurà més territori en aqueixes condicions «difícils» que impedeixen recuperar la coberta vegetal «Fènix Verd» nega el caràcter invasor del Pi canari. «És una espècie que s’autoregula -quan hi ha bastant pinassa les seues llavors no prosperen i ha desenvolupat estratègies per a maximitzar la permanència de l'arbre adult i assentat en lloc de cercar propagacions massives com les que intenta el pi blanc- capaç de conviure amb la nostra flora i de millorar el nostre sòl», va explicar.
No obstant això, el rebuig a la seua utilització és encara molt forta, tant pel govern central com per l'autonòmic. També en el terreny tècnic. Per això són conscients que és necessari «convèncer» i preparen el material genètic necessari per si es donen les condicions.

José Sierra, València
Article publicat a Levante el 01.08.2011

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Jo també ho qüestiono seriosament. Em sembla més una proposta amb interessos mercantils que no ecològics. Res a dir si es fa en terrenys agrícoles abandonats i com a plantacions de cultiu arbrat. A la muntanya i ecosistemes naturals, salvatges, que els deixin en pau. Que procurin, el Govern Valencià sobretot, assolir més èxits en la identificació dels incendiaris.

Pel que fa al ressò que es dona al tema, especialment en aquest blog, espero que sigui més per interessos informatius que no d'afinitat en aquest tema.

PeP ha dit...

I què en farem am la processionària? Recordeu que el pi canari és mel per a ella...