L’oblidada illa dels tarongers

Qui ens ho havia de dir? A mi, d'antuvi, m'ha agafat per sorpresa, ben bé de nou. Resulta que Menorca, la nostra esquerpa però benvolguda Menorca, enfora d'haver estat tostemps una terra negada per al conreu de la fruita, tingué una època que féu l'exportació. Quan tots solem esbombar, mecànicament, que Menorca no s'ha vist distingida per la faiçó d'un jardí edènic quallat de fruiterars feraços, ara he comprovat -com tantes vegades em passa- que anava errat -i errant-, com un llamp en hora de tempesta. Sí, sí, ho podeu repetir a boca plena: el nostre petit veral insular, en altre temps, havia assajat el comerç exterior de la fruita. En concret, dels cítrics a gavadals -i potser posant les orelles dretes als habitants de la vall de Sóller, que és la comarca d'hesperidis per excel·lència arreu de l'arxipèlag balear.

Escassament ha estat el menorquí rural un ésser d'horta, i, en particular, d'horts per al conreu de la fruita: i açò que la poca que se'n fa és tinguda en brama de magnífica qualitat, generalment dolça, ben hidratada i de polpes delicioses. Mirat, però, amb perspectiva geològica i geogràfica, el nostre niell presenta unes característiques climàtiques i orogràfiques perfectament contràries a la tebior i la serenor meteorològica que reclama la delicada fruita, que és, fet i fet, la damisel·la del camp: ni massa sol, ni massa pluja, ni massa càstigs del vent. Idò, ja sabem que semblants requisits no s'hi donen gens, a Menorca. Les maleïtures i els bufaruts eòlics, tan consubstancials amb la nostra inhòspita climatologia atacada pel primer quadrant, són enemics letals d'una qualsevol producció a l'engròs de fruites. És per açò que els pocs hortolans menorquins, secularment, s'han refugiat en els barrancs i els canalons recòndits al pas del vent, si és que han desitjat un mínimum de prosperitat i d'èxit en el proveïment del mercat interior. La fruita, produïda a penes per al consum local, tot just la trobam en les anfractuositats del barranc d'Algendar, a la zona de Ferreries, o els de Cala en Porter o d'en Rellotge, a la banda del migdia alaiorenc. Potser deu ser aquesta d'Alaior la zona més rica damunt Menorca en l'especialitat hortícola.

Heus aquí, però, que l'illa, un temps, com he dit, féu l'exportació. En altres paraules: que conegué l'excedent de producció. M'ho he trobat, amb goig del que ens resulta nou, en una crònica de Bernat Fàbregues Sintes en el seu diari republicà federal titulat El Menorquín. La nota s'havia redactat el 26 de maig de 1871. Us en don la literalitat: "La recolección de naranjas ha sido este año abundante, hasta el punto de permitir su exportación, lo que nos demuestra más que todo, el haberse aumentado en poco tiempo considerablemente en esta isla el número de naranjos. Según se nos ha dicho, la goleta española Rayo debe transportar a Marsella (el mateix punt on anava a raure la taronja sollerica) el segundo cargamento que del citado fruto se ha hecho en la presente estación, calculándose embarcadas en ambas expediciones unos 150 millares de naranjas (és a dir, devers 150.000 unitats)". Dit açò, la ploma sempre crítica -per no titllar-la ara d'àcida- del periodista Fàbregues encara féu aquest comentari adreçat al capteniment professional dels homes del camp d'aquell darrer terç del segle XIX: "Esto debería demostrar a nuestros rutinarios agricultores (o sigui, gent sense trempa per a la innovació, a judici del redactor) las ventajas que las fincas rústicas pueden reportar, dando al arbolado todo el desarrollo posible, no descuidando tampoco, como corresponde, el aumento del ganado, procurándole segura manutención, y abonando y limpiando los terrenos convenientemente, a fin de que produzcan más abundantes cosechas sin necesidad del descanso a que se les sujeta en Menorca". I açò no obstant, per a nosaltres, en els primers compassos d'un segle XXI capaç de rebre, alhora, fruites de Xile, de la Xina o de Sóller, inclòs la dels barrancs menorquins, Fábregues, en realitat, ens retrata una oblidada illa dels tarongers.

Miquel Àngel Limon

· Article aparegut el 08/08/2011 al Diari Balears
· Informació complementària: Gob Menorca
· Foto: Associació es Molí de Baix